De Suïssa estant

Mig món s’ha assegut davant la televisió i ha vist la cerimònia d’investidura
del nou President dels Estat Units, de manera que no veig que jo hi pugui afegir res.

No parlaré del gran moviment de gent que hores i hores abans la cerimònia ja omplia la ciutat de Washington i els voltants. Poques vegades s’ha vist una il•lusió tan gran en milions de persones conscients de que presenciaven un fet històric.

No parlaré de la cerimònia, que té un guió i un decorat repetit a cada President des de molt temps enrere, ni del discurs del senyor Obama, ple, com tota la seva campanya, de esperances i promeses de canvis que tan necessaris són i no només als Estats Units.

No parlaré de l’ambient eufòric, il•lusionat, alegre de tots els sopars i balls que arreu del país es van organitzar per després de l’acte de Washington. És molt bo veure la actitud d’un país que s’ha adonat dels molts errors comesos els darrers anys, i que ara, amb el nou President, creu poder corregir i oblidar.

No parlaré de la victòria de la democràcia que, agradi o no agradi el senyor Obama, va fer que les eleccions fossin més netes que les darreres entre Bush i Gore.

Ni parlaré, faltaria més, dels grans perills que assetgen al nou President i el seu poble si no sap, o no pot, o no l’hi permeten actuar aviat per demostrar a tothom que les coses es poden fer altrament, amb menys prepotència i amb més humanitat.

Definitivament, no parlaré de res de tot això que d’altres ja ho han fet i ho faran millor que jo.