De Suïssa estant

Ahir al vespre vaig assistir a una conferència organitzada per un banc on tinc un petit compte.

El conferenciant era un professor de política social a dues universitats, ex-secretari de la Unió de Sindicats, i un del periodistes més llegits a Suïssa en temes de sociologia. Va parlar sobre el perquè hem arribat a la actual crisi financera, econòmica i de sistemes, i com és que en sortirem.

En poc més de 30 minuts, el conferenciant senyor Beat Kappeler va fer una exposició clara i precisa de la situació, de les causes i de les actuacions dels bancs i dels governs. No va dramatitzar res i no va fer volar coloms. Senzillament va parlar clar, molt clar, davant dels banquers que l’havien convidat i que no van sortir com herois en l’exposició dels arguments.

Va ser molt prudent a l’hora d’aconsellar com sortir de la crisi i va donar alguns punts de referència que poden permetre saber si la cosa millora o segueix en davallada. Un d’ells és l’índex de reserves dels grans vaixells de càrrega. Els transports de matèries bàsiques i de productes manufacturats a gran escala s’han de reservar amb setmanes o mesos d’anticipació i això permet saber si les grans empreses estatals o multinacionals preveuen augments en la transferència de materials, lo que és un signe de millora.

Un piscolabis final va permetre conversar amb el conferenciant i amb altres experts presents.

Naturalment que es tractava d’un acte de marketing del banc; ja fa temps que he sortit de l’ou. Però tant per la forma com per el fons haig de dir que el banc, en les actuals circumstàncies, va fer l’únic que l’hi permetrà mantenir la confiança dels clients i inversors, tant els de tres rals com jo com els de milions. No van mirar-se el melic els banquers i van convidar una persona que va parlar clar sense cap necessitat d’afalagar a ningú.

Bona lliçó en un dilluns plujós i trist.