De Suïssa estant

Un amic m’escriu just acabat d’arribar d’un viatge a Montevideo de manera que inevitablement em venen a la memòria records dels meus viatges a l’Uruguai durant els meus recens anys d’activitat professional.

L’Uruguai és un país bastant mal conegut per la majoria. Sempre se l’ha vist com un „apèndix“ de l’Argentina malgrat la seva personalitat pròpia.

No vull entrar en la seva historia política i social, fàcil de consultar a Internet. De la etapa més propera a nosaltres, a molts els resultarà un records trist la dictadura militar i el moviment dels „tupamaros“. No ha tingut l’Uruguai una història tranquila però malgrat tot es considerat avui dia el país més democràtic de l’Amèrica del Sud i un dels  de menor corrupció.

Per els catalans l’Uruguai porta certs records lligats amb les arts : Margarita Xirgu i Joaquim Torres-Garcia foren catalans d’Uruguai amb gran impacte al nostre món artístic. No podem tampoc oblidar l’influencia política de la família Batlle, originaria de Sitges, que ha donat quatre Presidents a l’Uruguai.

Per acabar dues curiositats sobre el tango, que hom identifica amb Buenos Aires, però que sempre ha tingut a Montevideo una base molt sòlida. El tango més conegut a nivell mundial és „ La cumparsita“, composat a Montevideo l’any 1917 per el llavors jove estudiant uruguaià Gerardo Matos Rodríguez.

L’any 1925, el Teatro Catalunya de Montevideo ( si, no és un error, es deia així) va programar un espectacle amb el títol de „Su majestad la revista“. Per aquesta obreta el músic Edgardo Donato va composar un tango al que un escriptor, Carlos César Lenzi, va posar una lletra que parla d’un prostíbul de Buenos Aires. El tango és „A media luz“, un altre èxit mundial i també uruguaià.

Us recomano interesar-vos per l’Uruguai i, si pot ser, visitar-lo. Val la pena!.

( Il•lustració : Escultura representant els dits d’una mà a les platges de Punta del Este)