De Suïssa estant

Haig de començar dient que soc un enamorat d’Italia, tan per la seva historia i cultura com per els paisatges i per els seus defectes, que ens permeten sentir-nos membres d’una mateixa arrel.

He rellegit el meu escrit del 4 de setembre (Itàlia sorprèn) per lligar conceptes amb la noticia que avui comento.

El govern italià està considerant la possibilitat de reduir la setmana laboral a 4 dies (en alguns sector especials fins i tot a 3 dies), en certa forma fent seu l’eslògan del Partit Comunista dels anys 90 „ Lavorare meno, lavorare tutti“ , „Treballar menys, treballar tots“.

Segons el Ministre del ram, l’Estat es farà càrrec (fins a un 80%) del sou del cinquè dia „suprimit“, de manera que els treballadors no tinguin massa pèrdua salarial. És una variant „sui generis“ per rebaixar la crisi, com ho fou a finals de Novembre l’idea de suprimir els impostos sobre les hores extres per tal d’incentivar el treballar més. El Ministre de Finances va dir que el cost era massa gran, i l’idea es va enterrar.

Ben mirat semblen totes dues solucions „idees de bomber“. Per començar, no es tracta de treballar més ( com volia la variant de les hores extres) ni tampoc de treballar menys (com ho vol la variant d’ara). Es tracta de treballar millor i, sobretot, de fer possible que la gent compri. Si ningú compra, no fa falta produir, ni bé ni malament.

Aquestes mesures del govern italià ( i també les d’altres governs) creen molta inseguretat, i l’inseguretat és un fre a les inversions i només les inversions poden fer disminuir la crisi.

Ai, els italians!. De vegades no m’explico perquè tan sovint els envejo.