De Suïssa estant

ERC ha demanat al Govern espanyol, per boca del senador Miquel Bofill, que prengui les mesures necessàries perquè el Rei rebi classes de català.

Em sembla curiós que un partit republicà es preocupi pel bagatge cultural d’un monarca, quan la seva feina ha de ser la de fer el canvi de monarquia per república. De totes maneres, s’ha d’agrair que públicament es toqui un tema tan absolutament obvi i que durant molt anys ha estat voluntàriament ignorat.

Tant el Rei d’Espanya com el seu hereu (que porta diversos títols catalans) tindrien de demostrar més estima per els seus “súbdits” i no conformar-se, de tant en tant, en llegir algunes frases en català, pronunciades de rutina, sense ganes i defectuosament.

Potser per el Rei ja és una mica tard, però l’hereu sí que podria fer-ho. No és que a mi, personalment, m’interessi molt el que faci aquesta família, peró m’agrada que la gent respecti al meu poble. Com que la Constitució espanyola no dona a l’hereu cap feina concreta, excepte la d’esperar que el seu pare abdiqui o mori, l’hi queda molt temps per ocupar-se i preocupar-se del català, del basc i del gallec.

A Bèlgica, el Rei no és el Rei de Bèlgica sinó el Rei dels Belgues. Sembla un petit joc gramatical, peró no ho és. I com que Bèlgica posseeix tres idiomes oficials (francès, neerlandès o flamenc i alemany) el Rei els parla tots tres en privat i públicament malgrat que, per exemple, l’alemany només és parlat per un 1% de la població.

Si el Rei d’Espanya volgués ser el Rei del Espanyols, podria fer com el seu col·lega belga, i parlar les llengües que la gent parla. Encara que ben mirat, tant se me’n dona el que faci.