24 nov. 2008
Si us plau, qui té raó?
L’altre dia comentava un estudi de l’universitat alemanya de Giessen comparant les
emissions de CO2 de diversos productes agrícoles conreats a casa nostra o a ultramar. Els resultats eren bastant sorprenents i fins i tot torbadors de tal manera que és difícil per el ciutadà „normal“ saber a qui creure.
Ara m’han arribat unes declaracions de Patrick Moore, canadenc i membre fundador de Greenpeace l’any 1971 on va arribar a ser un dels directors. L’any 1986 va sortir de Greenpeace per divergències d’estratègia amb els seus co-directors.
Doncs bé, el senyor Moore diu coses com les següents:
• No entenc com la gent arriba a creure que el vent i el sol poden ser energies fiables. A Europa poden passar dies sense un insignificant ventet, o dues setmanes amb el cel cobert. Així no es poden alimentar amb corrent hospitals, escoles o fàbriques.
• L’energia atòmica evita ja avui dia més CO2 que qualsevol altre tecnologia de les que tenim a l’abast.
• Alemanya gasta milers de milions en vent i sol, però el consum d’energies fòssils augmenta. El vent i sol no poden substituir les energies fòssils. No funciona i Alemanya és la millor demostració.
• Ara en el món funcionen només 440 centrals elèctriques atòmiques. Em puc imaginar que n’arribarem a construir 1600 i tindríem el 60% de energia elèctrica „neta“, lo que suposaria un gran avanç.
• Els reactors de Tschernobil no tenien suficient protecció del reactor.Si sumem tot el temps de funcionament de les plantes actives arribem a la xifra de 13.000 anys d’operacions dels reactors, sense ni un accident que hagi causat danys exteriors. La energia atòmica es la tecnologia més segura que tenim.
He resumit molt tot el que el senyor Moore va dir, però he escrit el suficient per preguntar-nos on està la veritat de tot això. Els interessos econòmics son molt grans en qualsevol de les postures tècniques o politiques que ens proposen. De manera que a nosaltres només ens queda esperar que guanyin la polèmica els que de veritat tenen raó.
No hi ha resposta