De Suïssa estant

Un estat federal com Suïssa es caracteritza per donar a cada “estat federal” (en el nostre cas “cantó”) facultats per regular a la seva manera totes les funcions que l’estat no assumeix. Dit amb altres paraules, i seguint l’esperit de la Constitució, els cantons disposen de molta força legal per decidir sobre assumptes importants i variats. Un d’ells és l’educació. Com que Suïssa disposa de quatre idiomes oficials, l’educació s’ha organitzat de manera diferent segons la zona lingüística. El problema es posa quan les diferencies són molt grans entre cantons amb el mateix idioma ja que això dificulta, entre altres inconvenients, l’adaptació del escolars en el cas de que els pares canvien de cantó.

L’any 2004, la Conferencia Nacional de Directors Cantonals d’Ensenyament va proposar una estratègia nacional denominada “HarmoS” per tal d’harmonitzar l’ensenyament obligatori a tot el territori suís, de manera que la durada, les metes i els mitjans de l’ensenyament siguin per a tots iguals.

Sembla una decisió lògica, peró ha trobat per part de certs partits a nivell cantonal molta oposició. Un dels defectes de la “cantonalització” és el fet de que ningú vol perdre poder de decisió i per tant augmenten les diferencies entre cantó i cantó.

El HarmoS proposa els camps obligatoris on s’ha de concordar per a tot el país :
– Idiomes . La llengua de la regió, una segona llengua nacional i una tercera
estrangera.
– Matemàtiques i ciències naturals
– Ciències socials i de l’esperit
– Musica, art i creativitat
– Moviment i salut

També especifica la durada del ensenyament obligatori : L’escola primària, que inclou el Kindergarten té una durada de 8 anys. L’ensenyament secundari, tres anys. Per a cada etapa està previst que – segon la capacitat i la maduresa de cada alumne- es pugui accelerar o frenar la durada.

Tot això és molt bo sobre el paper i gairebé tothom ho accepta peró la gran polèmica ha sorgit amb l’edat de començar l’ensenyament. La llei diu que l’escolarització començara l’any escolar en el que l’infant compleixi els 5 anys d’edat. Per tant es pot donar el cas de que un nen de 4 anys i un o dos meses tingui de ser escolaritzat, cosa que ha alarmat els contraris a la llei. En realitat, el nen de l’exemple començaria a anar al Kinder, cosa que ja succeeix a molt països d’Europa. Alguns cantons ja l’han aprovat, el de Lucerna l’ha rebutjat, i d’altres preparen les votacions. Justament el dia 30 de Novembre tindrà lloc un referèndum per la HarmoS en diversos cantons i en el seu moment ja informaré dels resultats.

Els oposats a la nova llei fan una campanya plena de emocions i errades que ha arribat a punts de mal gust i fins i tot il·legals, mostrant nens petits somicant, com si la nova llei els maltractés. Vegeu parcialment un anunci del diari d’avui. Mal argument per una votació importantíssima per les generacions futures.