De Suïssa estant

La polèmica va començar amb les impresentables declaracions del President de Air Berlin senyor Hunold sobre l’ús del català per part de la companyia alemanya per les seves relacions amb els clients catalanoparlants. No cal entrar ara en detalls, que tothom ha llegit .

El Director d’Air Berlin per Espanya i Portugal, el senyor Middelmann, acaba de dir que després d’estudiar la possibilitat de fer ús del català han arribat a la conclusió que no és factible ja que suposa un temps d’adaptació de dos anys i mig i que el cost econòmic seria molt alt. Per tant, han decidit donar el tema per tancat, i seguir amb l’espanyol com a idioma principal “ ja que tothom el parla i l’entén” dins l’àmbit catalanoparlant.

El senyor Middelmann deu tenir molt poc pes dins de Air Berlin, o no coneix el territori sots la seva responsabilitat, o les dues coses al mateix temps. Ningú ha demanat que Air Berlin es transformi en una companyia on el català sigui dominant. Senzillament els passatgers catalans agrairien que algunes informacions de la companyia tinguessin en compte el fet lingüístic de la regió on ells es guanyen les garrofes. És fàcil començar poc a poc : el personal de facturació tindria de parlar el català, i una vegada dins de l’avió es podria saludar als passatgers en català, encara que fos amb un missatge gravat. No és molt demanar, crec. Swiss, i abans Swissair, ho fa i amb una cosa tan senzilla demostra una sensibilitat que ni el senyor Hunold ni el senyor Middelmann semblen posseir o practicar. Mentre existeixin alternatives a Air Berlin, ja s’ho faran !.

(Il-lustració de Xavier Ruscalleda)