De Suïssa estant

A nosaltres, els de la meva generació, a cap moment ni a cap nivell escolar se’ns va parlar dels fets de l’any 1714 com a fonamentals per a Catalunya i la seva identitat. L’esborrada general de lo que ara se’n diu “memòria històrica” fou enorme durant molts anys. Quan el 1980 s’instaura l’Onze de Setembre com a Festa Nacional de Catalunya, nosaltres ja érem adults i fins i tot, com és el meu cas, érem fora de Catalunya, de manera que l’impacte de la recuperació va ser molt diferent segons les circumstancies i les inquietuds de cada u de nosaltres.

Potser m’equivoco però per la majoria dels habitants de Catalunya, la Diada s’ha anat transformat en una festa més, que permet fer un “pont” i per tant sembla que el caràcter històric de la data, amb tot el que comporta de pèrdua de sobirania i de submissió a una monarquia borbònica no desitjada, s’ha difuminat.

El moment polític i social que viu Catalunya és molt dificil i per sobreviure a tots els atacs , s’ha d’intentar recuperar la Diada, amb “pont” o sense, com una dia de afirmació nacional, cosa que quasi tots el partits propugnen però que no han aconseguit del tot fins ara.

I per a nosaltres, als catalans de la diàspora, és essencial saber a “a casa” els valors comuns es recorden i es mantenen. Si més no, perquè els nostres fills puguin seguir vivint a l’exterior amb la seguretat que els lligams amb Catalunya son cada vegada més sòlids. Bona Diada a tots, “de Suïssa estant”!.