De Suïssa estant

Ara que es torna a parlar cíclicament de federalisme com a una bona solució perquè Catalunya tingui unes possibilitats d’autogovern que s’assemblin el màxim a les que es creuen justes, voldria fer un parell de consideracions, segurament intranscendents.

Suïssa ha portat el federalisme a un nivell molt alt i, tot i que de vegades això comporta un cert fre a la presa ràpida de decisions. Ningú s’imagina aquí altre manera de governar i governar-se per a un pais petit col·locat geogràficament entre grans potències, sense recursos energètics altres que l’aigua, el vent i el (poc) sol, i amb quatre idiomes que identifiquen quatre grups d’habitants de arrels diferentes.

Ja he dit no fa molt temps que un federalisme a Espanya no és factible de moment per varies raons. Una és que el federalisme, per definició, és republicà i no sembla que ningú tingui ganes de modificar l’aparador monàrquic actual. Tampoc sembla de moment massa probable que la resta de Comunitats Autònomes, fora de una o dues, estigui per acceptar una solució federal que ha estat sempre ignorada, i en tot cas mal explicada, per part de les autoritats centrals.

Pensar que una Catalunya independent podria organitzar-se com a República Federal és anar de moment una mica massa enllà. De tota manera, pot succeir com per els bons relats de ciència ficció que quan es publiquen es veuen impossibles peró que passat un temps (de vegades llarg) es converteixen en realitat.

(Il-lustració de Manel Marzo-Mart)