De Suïssa estant

La victòria de Rafael Nadal ahir diumenge al Torneig de Tennis de Montecarlo
no admet cap discussió. Va jugar millor que el suïs Federer, i va guanyar amb més claredat que la que demostra el resultat. Nadal va camí d’aconseguir el primer lloc del “ranking” mundial que fa 4 anys que domina Federer. Dit això, crec que Nadal no aguantarà una carrera tant llarga i plena d’èxits com la de Federer perquè fa un tipus de joc molt agressiu (mireu-l’hi la cara) que comporta un gran desgast de les articulacions i les lesions no el respectaran.

Però no era de l’aspecte esportiu que volia parlar avui sinó de l’actitud del públic, millor dit dels que s’anomenen “fans”. D’una banda uns pocs suïssos, amb alguna peça de vestir vermella i exhibint unes petites banderes suïsses, es a dir una creu blanca sobre fons vermell, i prou.

A l’altre extrem, un grup de simpatitzants del Rafael Nadal, amb banderes d’Espanya, grans i amb el perfil negre del „toro de Osborne“ amb els atributs sexuals una mica exagerats. Jo no se si es legal o correcte fer un ús tan poc respectuós d’una bandera nacional, però a mi em desagraden manifestacions d’aquest ordre vinguin de on vinguin.

Nadal no ha donat mai gaires testimonis de la seva “balearitat”, ni fa un ús massa freqüent del mallorquí, que de fet sap parlar. Sembla que amb Espanya ja en te prou. És la seva decisió, que no comparteixo.

Ara bé, com que sembla que s’ha obert una petita escletxa en el camí d’obtenir Seleccions Catalanes per participar en campionats esportius, demano amb tota la força de la que soc capaç que ningú, quan arribi el cas, col•loqui el perfil de “l’ase català” sobre la Senyera, ni el d’un pollastre del Prat ni de cap altre animal que algú decideixi que representa les nostres qualitats i virtuts. El que vulgui posar la calcomania de l’ase al darrera del cotxe, que ho faci, però la Senyera, com tota bandera, mereix respecte.