De Suïssa estant

Tenia ganes d’escriure sobre les eleccions del diumenge. Però no ho faré, per dos motius essencials : de Suïssa estant, com de l’estranger en general, ja s’ha votat fa més d’una setmana, de manera que no cal fer especulacions o canvis, i les paperetes dels partits no votats fan companyia a altres papers i diaris, esperant una propera recollida per anar al reciclatge. I també perqué ja estic cansat d’escoltar promeses que no es podran acomplir,i estic saturat de debats que no ho són, d’improperis i d’insults.

Com tantes vegades, només em queda el refugi de la poesia per netejar l’esperit de tant llotim.
Avui he llegit poemes del lamentablement poc conegut poeta manresà Ferran Puigdellívol i Corrons (1919-1941) del que un altre dia parlaré llargament.
Vegeu una mostra del seu talent, escrita a l’agost del 1936.

Marina

Jo no sé gaire de la marina,
dels seus misteris, dels seus vaixells;
sols sé que diuen que el mar rondina,
com fan els vells.
Tantost s’alegra com s’enfellona,
-cara de nina, cara de llop-.
L’escuma fuig a cavall de l’ona
i a tot estrop.
Passa llisquent la gaviota.
Silent s’apropa l’aire marí.
Barca de vela, blanca, remota,
ve cap ací.
L’aigua té un verd de color de canya.
La nit s’acosta. S’encén el far,
que fa una mena de claror estranya
dintre la mar.
Peixos de plata, bellugadissos.
Llum de finestres a l’infinit.
Cants que s’allunyen tremoladissos,
dintre la nit.
No en sé més coses de mars i arenes,
puix que a la musa li donc fatic
si la trec fora de les carenes…
I amb altres muses, com les sirenes,
no hi soc amic.

(Il•lustració de Manel Marzo-Mart)