29 nov. 2008

Amb una mica de fresca, entrenament grup

Publicat en 8:00 sota General

Entrenament calent en un dia fred; la característica
d’una primera part al costat del golf, tots plegats i
la remor de la conversa latent i les esperes, i retorns
per anar tots junts en llocs prou coneguts i uns
quants canvis, com el de les torres elèctriques o
fins la rotondeta, una pujada i de torre a torre; fan
de la trobada una pel·lícula amb final feliç.
Veure de nou gent nouvinguda, com en Pedro,
Juan Manuel, la Fina amb la Jean Bouin a
l’endemà. Gent que no s’oblida del racó horari per
indrets coneguts, com l’Andrés i tot plegat fan de
nou un començament agradable del cap de
setmana.
El circuit, que després d’aquest canvis que
augmenten les pulsacions i foragiten el fred.
En Pedro, que porta dues setmanes venint i que
no en sé massa encara. Tots amb les seves
històries.
La posibilitat de fer un grup de caminadors, també
d’1h, com no amb idea de la nostra mossenera
major, la Mari Pau amb la Dolors, la Tensi. I en
Ferran, un home de ritme que ara diu que no te
ritme: pero sí.
Tothom i cadascú amb un munt d’històries.


encara que no hi som tots, donat que no veig a en Carles, Vicenç, Joan

Quan baixava pel parc de Vallparadís, ja de tornada
em trobo un amic de sempre, que normalment
camina depressa, però que estava corrent: l’Emili
Asín. Vam fer una estona plegats entrenant, escales
amunt vàries vegades i vam poder xerrar una estona
per saber mútuament que tal anava. Pot ser algun
dia el bategem de mossenaire.
Quan fa anys el vaig conéixer, va ser un dels meu
mestres.

És època de bolets, encara que cap al final i de vegades els nostes ulls veuen aquest nius tan fotogènics.

Quina meravella de grup

També tenim pujades; en 6q, Toti en primer terme i l’Andrés i Juan Manuel darrera

En Pau amb posat seriós. … i els cosins fidels mossenaires

Antonio Díaz, en primer terme, seguit per l’Antonio Blanco que va fent reagrupament.
l’Antonio Blanco, no pare en cap moment

La Teresa, arriba sola i sempre en forma

Joan, Fran i Carles,, seguits d’aprop per en Josep Mª, Massaguer i l’Anna


Un mossenaire nou; en Pedro que ve, un un que va a reagrupar: la filosofia mossenaire

En Marc es disposa a esperar a tots els mossenaires.

Punt de reagrupament

En Marc Roure, seguit de prop per l’Ator, en nostre gos mossenaire


Josep Serna encapçala el grup que arriba al punt de reagrupament

Vicenç Cabanes, ens ha de deixar que obligacions familiars
el fan tenir d’escurçar l’entrenament i ens deixa a l’hípica

També son mossenaires: han estat en alguna ocasió amb nosaltres i
el més important: bona gent

En Carlos González, Javier López i Dani Guerra: tres bons amics entrenant a altres revolucions

… i jo encantat de tenir amics com aquests.

La fotografia la va fer en Lluis, que es disposava a anar a esmorzar amb
la trobada setmanal que tenen fidelment alguns amics, en acabar la mossenejada.

En 6q, i com molts de vosatres, es protagonista
de que passin els anys i un punt tan insignificant
com “1h tots els dissabtes”, sigui lloc on van neixent
nous reptes, noves amistats, nous motius de joia
per molts de nosaltres i lloc on es monten moltes
històries.
Si hagués començat a escriure un llibre des de’l
primer dia que va fer cap a aqui, portaria un tomo
i des de la seva primera cursa a Cardedeu on es
va estrenar amb la Mari Pau, a maratons, mitges
i curses de tots colors. Això si, amb algun problema
físic que no li deixa fer el que ell voldria. Avui era
important, que després de molts mesos podia tornar
a córrer i regalar-nos la seva sempre estimada
companyia.

No hi ha resposta

Els comentaris estan tancats actualment.