Com a cronista habitual durant trenta-tres anys, no imaginava que un dia no podria córrer. I avui ha estat un dia per rendir-me a l’evidència.
Amb les dificultats per respirar que arrossego des de fa temps, avui no era recomanable intentar córrer, quan durant la setmana, a més, he tingut clars senyals que alguna cosa no funcionava bé. En principi, no estava ni per caminar, però preparant el reportatge el dia abans i veient les rialles de la Marisol, i ara que s’ha animat a venir a caminar, he volgut acompanyar-vos i, sobretot, acompanyar-la en aquest projecte que portem entre tots.
Doncs molt content d’haver vingut. I ara, parlant del dia cinc de setembre, van unes paraules:
Una allau de fotografies he estat manipulant i no n’he deixat ni una al calaix. Un total de dues-centes cinquanta fotografies d’un entrenament especial. Fotografies d’en Fran Frutos, Marta Cirera, David Hernández, Tony Ribell, Nico Burgos, Nico González, Marisol Martínez i Carmelo Luque.
També hi ha el vídeo. Per poder posar totes les fotos i vídeos, passen de pressa, però els podeu aturar per veure-les amb calma.
De nou, gràcies per voler il·lustrar un entrenament. El primer, i no serà l’últim, en què no he pogut córrer, però sí caminar.
Els que han corregut han estat conduïts per en Fran Frutos. I qui és en Fran? És una persona que, de forma incondicional, sempre ho ha donat tot pel projecte, que sempre, sempre, sempre ha estat al nostre costat.
Volem agrair-li el dia d’avui, però també tots aquests anys de suport. Em consta que ho ha fet molt bé i espero que hagi gaudit tant com ho faig jo cada setmana.
Els que hem caminat, ens ha guiat en Mirabet, un dels atletes més antics de Terrassa, que no ha deixat mai de fer de l’esport a Terrassa la seva bandera. Segurament és dels pocs atletes en actiu que es manté sempre a primera línia a l’hora de crear passió per l’esport.
Des d’aquí, també el nostre agraïment per estar com un clau cada dissabte, pensant uns racons on, caminant a bon ritme, ens ajuda a millorar el nostre estat físic i, a més, ens va fent moltes explicacions mentre fem els recorreguts.
Nico Burgos, una de les persones que, d’ençà que forma part del projecte, enriqueix les trobades amb la seva manera de fer. Sempre proper i sempre buscant que la gent estigui bé en el seu conjunt.
M’ha sorprès, mentre mirava el vídeo, veure que ha fet entrega a Nicolás González dels preuats caramels de premi als que s’inscriuen els primers. Tota una sorpresa!
Cada fotografia val el seu pes en or, i queden penjades totalment, tant al blog que tenim com al Facebook de Mossenaires. Si teniu temps, mireu-les totes, com he fet jo, gaudint de cada mirada, de cada gest i de cada somriure.
En José Luís Alonso, que també és un Mossenaire incondicional des de fa molts anys, ha estat qui ha conduït la bandera. A més, el recorregut ha estat creat per la motxilla que duia a l’esquena, que portava el GPS.
Si hi ha més quilòmetres, és perquè és d’aquells amics que van a buscar la cua, aquella companya o company que va una mica més a poc a poc i que va fins al pròxim reagrupament.
I jo, en Pep, primera vegada que he portat la bandera d’ençà que tenim bandera. Tot un honor, portant també el pes de trenta-tres anys. M’han hagut d’ajudar, com es podrà apreciar a les fotografies.
Bé, podreu baixar-vos els recorreguts prement sobre la imatge del recorregut a la web, que us conduirà al Wikiloc d’en Pep.
Us esperem qualsevol dissabte i, sobretot, gràcies per estar al nostre costat.
Tags: caminar
