04 set. 2026

La pujada d’en Burgos

Classificat com a General

No calen massa coses per passar-ho bé. Només ganes de fer esport, sigui corrent o caminant, i, sobretot, ganes de compartir una estona amb bona gent. D’aquella gent que ens fa riure, que ens fa passar una bona estona i amb qui repetim una vegada i una altra perquè, senzillament, ens agrada estar junts.
L’agost ja va tocant a la seva fi i, per sort, aviat deixarem enrere aquesta calor tan persistent. Avui, de fet, s’ha anat força bé. Les prohibicions per la PPA ens continuen tenint limitats, i sort que encara ens deixen córrer pels voltants de Matadepera, perquè els companys de Collserola ho tenen encara pitjor. Tenim entès que les restriccions no s’aixecaran aviat, i això ens preocupa, especialment per la salut de tota aquella gent que aprofitava els espais naturals del voltant per fer exercici.
I, malgrat tot, ens consta que hi continua anant molta gent. Nosaltres, entre Can Bonvilar i Sabadell, aviat no sabrem ni si existeixen! En fi, paciència i esperem que aquesta situació es pugui normalitzar ben aviat.
Aquesta aposta per l’acudit que un bon dia va tenir en Nicoyo Burgos de fer una pujada descomunal en una cursa ja s’ha convertit en tota una moda. I avui no hi podia faltar anar-hi amb ell. A més, li ha tocat arrossegar la bandera Mossenaire dels que correm, així que la penitència ja estava inclosa!
Ha estat divertit, i també en tenim vídeo gràcies a en Nicolás González, el senyor que porta un autèntic arsenal de caramels. No hi ha qui el superi a l’hora d’apuntar-se el primer! Ja patim només de pensar què passarà quan torni la Txell…
Els Caminants han fet una volta ben maca, i jo estic especialment content perquè avui també ens ha acompanyat la Marisol, la meva muller. Segur que repetirà, perquè s’ho ha passat molt bé i ha pogut retrobar-se amb bones amigues i bons amics. I això, al final, és el que compta.
I avui volem fer un agraïment públic i ben merescut a la Maria José Delgado i en Tony Ribell. Fa un bon grapat de setmanes que, amb la seva inseparable nevereta, ens porten begudes per refrescar-nos. Sembla que s’ho han pres molt seriosament i s’han buscat aquesta feinada setmana rere setmana per ajudar-nos a combatre aquest estiu tan calent.
Moltes, moltes gràcies!
I gràcies també a tots els que ens seguiu, ens llegiu i ens feu costat. Com sempre diem: esteu convidats a venir amb nosaltres quan us vingui de gust.
Mossenaires, corrent, caminant i, sobretot, gaudint de la bona companyia.

Comentaris tancats a La pujada d’en Burgos

28 ag. 2026

Agost camina i els Mossenaires corren i caminen

Agost camina i els Mossenaires corren i caminen

Agost avança, la calor és ben viva i els Mossenaires continuem fent allò que més ens agrada: córrer, caminar, trobar-nos i, sobretot, compartir una estona plegats.

Avui, els caminants han sortit guiats per en Carmelo Luque. Com sempre, una bona colla disposada a gaudir del recorregut, del paisatge i de la conversa. Podreu veure el recorregut més avall.

Les dues colles han tornat a pujar cap a Matadepera, buscant alternatives que ens permetin continuar entrenant mentre les restriccions per la pesta porcina africana (PPA) ens continuen condicionant. Consultem les webs oficials i, de moment, encara no es permet fer segons quines activitats al medi natural.

I sí, ho direm una vegada més: estem una mica tips d’aquesta situació! Sobretot quan veus que per tot arreu hi ha gent que continua anant amunt i avall, mentre nosaltres, pel fet de ser un lloc oficial i voler fer les coses com toca, fem «bondat». I que consti que nosaltres som els primers interessats a respectar les normes i que la PPA desaparegui com més aviat millor, però… quin tip!

Per sort, hi ha coses que cap restricció pot aturar: les ganes de trobar-nos, les rialles, les converses i aquest ambient que fa que cada dissabte sigui especial.

I avui també toca destacar els de sempre. En Nicolás torna a ostentar, un cop més, el primer lloc a l’hora d’apuntar-se. En Fran, com sempre, ens dona un cop de mà amb les inscripcions i ens facilita molt la feina. I les banderes, que ja formen part inseparable dels nostres entrenaments, les han dut avui l’Àngel Duran i en Pedro Prats.

Però si hi ha una cosa que realment volem destacar és que, malgrat la calor, les restriccions, els canvis de recorregut i tot allò que ens va posant pedres pel camí, continuen predominant els riures i els somriures.

I això és el que dona sentit als Mossenaires.

Perquè al final no es tracta només de córrer o caminar. Es tracta de fer-ho junts, d’esperar-nos, d’ajudar-nos, de compartir quilòmetres i de començar i acabar l’entrenament amb aquella sensació que ha valgut la pena sortir de casa.

Així que ja esperem el dissabte vinent per tornar a fer allò que sabem fer: entrenar en grup, esperar-nos i passar-ho bé.

Gràcies a tothom els que feu possible que això continuï setmana rere setmana. I gràcies també a tots els que ens seguiu per les xarxes, que ens llegiu, ens feu costat i formeu part, d’una manera o altra, d’aquesta gran família.

Mossenaires, sempre endavant!

Comentaris tancats a Agost camina i els Mossenaires corren i caminen

Anteriors »