21 ag. 2026
Entrenant en grup des de Can Mossenaire
Un entrenament enmig d’un agost que sembla decidit a batre tots els rècords de calor. Nits tòrrides i dies en què costa fins i tot bellugar-se, atrapats en aquesta mena de fregidora gegant en què s’han convertit els nostres voltants.
Avui hem tornat a fer una ruta matadeperenca, passant per la PPA i buscant, sobretot, llocs amb aigua i fonts on poder aturar-nos i refrescar-nos. I és que, amb aquesta calor, una font deixa de ser només una font i es converteix gairebé en un oasi.
Volem destacar, una vegada més, el detall que des de fa moltes setmanes tenen amb nosaltres la María José i en Tony, que ens porten aigua ben fresca dins d’una nevereta. Avui, a més, hi han afegit una beguda rosa amb gust de maduixa per ajudar-nos a reposar electròlits. De nou, moltes gràcies per aquestes atencions tan cuidades!
I, per si no n’hi hagués prou, l’Eva ens ha portat una bona quantitat de figues, que han convertit el final de l’entrenament en un autèntic banquet recuperatori. Amb tantes atencions, gairebé ha valgut la pena patir la calor per arribar a Can Mossenaire!
També volem destacar que avui la Maite Díez ha vingut acompanyada i ha convidat un nou Mossenaire. Esperem que hagi gaudit molt de l’estrena i que aquesta sigui la primera de moltes: en César Plaza s’ha incorporat per primera vegada al nostre projecte d’entrenaments en grup. Benvingut!
De nou, us volem donar les gràcies per apuntar-vos amb antelació. Ens ajuda molt a saber quants serem, organitzar-nos i decidir cap on podem anar. I en Niko ha tornat a establir la seva particular marca personal: ha estat el primer a apuntar-se i, per tant, ha rebut el seu merescut trofeu: un parell de caramels. Gràcies, Niko!
També moltes gràcies a en Fran i en Juan Carlos, que ens han ajudat a passar llista i a tenir-ho tot més controlat.
Els caminadors han establert avui un rècord de distància, superant els vuit quilòmetres. Podeu gaudir de bona part d’aquesta aventura al llarg del reportatge. Josep, Carlos, Niko i Pedro han estat els nostres incansables «corre-xerraires», combinant quilòmetres i converses, que també és una de les especialitats de la casa.
La font de la Tartana i el camí dels Forns de Corcola han estat l’escenari del recorregut dels que correm. Hem fet parada a la font, amb el corresponent reportatge, i també hem hissat la nostra bandera, que avui ha portat a la seva esquena la Mossenaire María José Delgado. Moltes gràcies!
Però avui també hem tingut un moment de tristesa. Hem trobat molt a faltar la Lucy, la gosseta de l’Eva i en Tony, que ens ha acompanyat durant tants entrenaments. Havia corregut al nostre costat i, sobretot, durant moltes setmanes havia compartit amb nosaltres les caminades dels dissabtes.
La Lucy ja forma part dels nostres records, d’aquells que fan especial cada dissabte compartit. Segur que va trobar molts moments de felicitat al nostre costat, i nosaltres també en vam trobar molts gràcies a ella. Allà on siguis, Lucy, descansa com et mereixes. Sempre et recordarem.
Una forta abraçada a l’Eva i en Tony. Sentim molt la vostra pèrdua i us enviem molts ànims.
I així, entre calor, fonts, quilòmetres, figues, begudes fresques, converses, noves incorporacions i algun record que ens ha emocionat, hem tornat a viure un d’aquells dissabtes que acaben convertint-se en memorables.
Gràcies a tothom per ser-hi, per participar, per ajudar i, sobretot, per continuar fent possible que cada entrenament sigui molt més que sortir a córrer o caminar.
Gràcies, Mossenaires!
Comentaris tancats a Entrenant en grup des de Can Mossenaire
