03 Gen 2020

Ca n’Ustrell amb Mossenaires

Classificat com a General

Saps què?, hi ha una masia del segle XIII que la volem veure des de fora i és Ca n’Ustrell , i a més ens hi agrada anar amb Mossenaires, per donar-li encara més valor. Gràcies per tot.


L’entrenament, que si vols et pots baixar aquí , ens ha servit per recordar a Mossenaires a qui apreciem: els Mossenaires d’Honor, d’altres anys i que en Joan ens ha ajudat a recordar:

Però abans hem sortit de la Masia de Torre Mossèn Homs i la filla d’en Joan, ha estat qui durant tot el recorregut ha cuidat de la nostra bandera Mossenaire: Gràcies

Quan en Joan llegia Mossenaires, ha sorgit la meva dona, la Marisol, que ho va ser. Si veieu el vídeo veureu com ho festegen.

Tenir entre nosaltres a la Mercè, que ho va estar l’any 2014 ens encanta, donat que li podem dedicar uns aplaudiments, ben merescuts. Gràcies.

I el que ens encanta, és tenir un Mossenaire d’Honor avui: en Jordi. Un luxe i gràcies per acceptar-ho. El podreu llegir al final d’aquesta crònica, amb un fantàstic escrit. Gràcies.

I avui acomiadem el 2019 sabent que no hem fallat ni un sol dissabte i hem tingut l’oportunitat de passar molt bones estones, grans converses, noves amistats i consolidant les velles i el més important: el projecte d’entrenaments en grup, continua viu i diríem que val la pena, o no?. Clar que sí. Feliç 2020 i ens esperem grans moments. Fins dissabte.


I una setmana més tenim el luxe de presentar-vos el nominat a Mossenaire d’Honor: en Jordi Martínez!!,


Al costat d’en Carlos, en Jordi reb la seva nominació


Carlos i Jordi


I amb qui un dia ens va dur en Jordi, un altre gran Jordi: en Jordi Mas, al costat d’en Carlos


I li demanem ens dugui la bandera Mossenaire, la Carla Puig


Joan i Carla, pare i filla.


I sortim amb en David, Cisco, Núria, Isabel


En Pau davant


Comença a il·luminar-se la Mola


Isabel, Olga, Núria


Patxi Parado , que avui ens ha fet bona companyia


Reagrupem amb la Mercè


Avui és aniversari Mossenaire de la Mercè Nieto


Sap greu la caiguda d’en Joan. Esperem no sigui res.


Loli Roldán


I en Jordi a punt de ser Mossenaire d’Honor


Carmelo, Olga, Isabel


Carla Puig conduint la bandera


Manuel va ser qui ens va ensenyar el racó que anem


Sandra Martínez al seu pas per la font de l’Argelaguet


Joan i Pau, al seu pas per la mateixa font


Dia especial per la Mercè , que avui aplaudirem. Aquesta zona de gebre per recordar aquest dia


Amics que van sempre a la cua, Carmelo, David, Pepe


Diriem que està al revés, oi?


La bandera surt de la motxilla


I toca girar-la del dret


Joan Puig ens llegirà els aniversaris. Gràcies!!


Joan Puig ens llegirà els aniversaris. Gràcies!!


Joan Puig


El document que llegeix en Joan


I tenim la Mossenaire d’honor, tal dia com avui però de l’any 2014 Mercè Nieto . Enhorabona!!


I tenim la Mossenaire d’honor, tal dia com avui però de l’any 2014 Mercè Nieto . Enhorabona!!


Continua la lectura homenatge dels Mossenaires d’honor antics llegits per en Joan Puig


A punt de nominar a Mossenaire d’Honor: en Jordi Martínez Farfán


I tenim Mossenair d’Honor: en Jordi


Enhorabona i moltes gràcies Jordi, per fer el projecte d’Entrenaments en grup molt millor amb tu


I davant de la Masia del segle XIII de Ca n’Ustrell, tenim nou Mossenaire d’Honor


i amb el fons de la masia de Ca n’Ustrell, les fotos Familiars


Podreu triar la foto familiar on millor cara feu: encara que sempre feu bona cara.


I replegar la bandera i sant tornem-hi


I dos amics que feia dies que no venien i que avui tenim el luxe de tenir:
Pepe i Enrique- Nilo


Gràcies Joan


Francisco Javier


Jordi i Joan


Nuria Masegosa


Jordi Mas Abellán avui estrena samarreta. Promocionant els entrenaments. Gràcies!!!


Estela Arqué i Mercè Nieto


Patxi Parado


Olga, Santi, Manolo


Sempre que travessem carreteres, tenim ajut de Mossenaires que vetllen per nosaltres. Gràcies!!


Miquel i Jordi


Jordi Mas Abellán avui estrena samarreta. Promocionant els entrenaments. Gràcies!!!


La bandera ben conduida per la Carla, prop de Sant Julià d’Altura


David, Cisco, Manuel


Pau Margarit


Els Xavi’s


Fernando, Isabel, Carmelo


Núria


Carlos Rodríguez


Sandra Martínez


Santi, Diego


Joan, Pepe, Joan


Patxi


Patxi Parado


El compte enrere al camp base


Què us podem dir?, doncs gràcies per fer-ho possible

 
 



veure vídeo https://youtu.be/Y4l4xJYgXQc

 

Powered by Wikiloc

 

Quan llegeixes a en Jordi, t’adones la sort del projecte quan ens venen persones com tu. Sempre és d’agrair la qualitat humana que regales a qui t’envolta i t’agraim que ens dediquis aquest escrit i ens enorgullim de comptar amb tu. També agraïm al teu amic Jordi Mas que ens ha donat l’oportunitat de poder-te conèixer. Gràcies per tot. Per molts anys i enhorabona

Hola Mossenaires,

Sóc el Jordi Martínez, tinc 44 anys, i tot i ser nascut a Barcelona fa 9 anys que vaig decidir venir a viure a Terrassa enamorat de la seva riquesa cultural i proximitat a la natura.

Com vaig començar en això del running? Si quan canviem d’any sovint se’ns acudeix algun nou propòsit a assolir, els reptes més desafiants i els canvis més radicals que la majoria de persones afrontem venen després d’una crisi o al començar una nova dècada, fruit de replantejar-nos la nostra vida.

Així que a les portes dels 30 anys, quan a l’anar a encendre un cigarro vaig adonar-me que l’anterior que m’havia fumat encara no havia deixat de fumejar en el cendrer, vaig decidir que no era una bona idea continuar més temps amb aquell estil de vida. El meu propòsit a partir dels 30 seria ambiciós: zero tabac, exercici físic regular i menjar porqueries només en certes reunions socials o per donar-me algun capritx de tant en tant.

En el cas de l’esport córrer era la millor opció: era barat, fàcil, i ho podia fer sol i a qualsevol hora.

Així que em vaig comprar unes sabatilles Kalenji model “No t’hi fixis” i vaig sortir a córrer per primer cop. Que em plantegés córrer 30 minuts i que als 15 pràcticament ja no pogués respirar ni mantindre’m dret per tornar a casa caminant no em va desanimar i vaig continuar sortint i millorant dia rere dia.

Aviat vaig comprovar que el córrer no només em feia sentir millor físicament, sinó que també m’aportava pau i em feia sentir millor mentalment. M’hi vaig enganxar i des de llavors el córrer, tot i que amb alguns descansos i no sempre amb la mateixa intensitat, sempre ha estat present a la meva vida. Al llarg d’aquests 14 anys he fet servir el córrer no només per entrenar sinó també per oblidar-me de la feina en els dies més estressants, perquè alguns moments difícils ho fossin una mica menys, però també per celebrar moments d’alegria o pel simple fet de connectar amb la natura o amb mi mateix.

I com és que vaig acabar matinant els dissabtes per venir a córrer amb el grup dels Mossenaires? El Jordi Mas em va parlar d’aquest grup i veient com havia augmentat la seva motivació des que feia els entrenaments vaig decidir provar-ho jo també.

Sempre havia corregut sol i potser per idees preconcebudes imaginava la gent en aquests tipus de grups pendents del crono en tot moment, picant-se entre ells a la més mínima i discutint de qui havia fet la carrera més llarga o el millor temps. Bé, no em sento identificat amb aquest concepte del running però estava disposat a fer-ho aquell dissabte, un dia és un dia. Va ser una sorpresa per mi veure com el comportament del grup no tenia res a veure amb el que havia imaginat, hi havia gent amb nivells diferents però no percebia competitivitat en cap moment, paràvem per esperar als últims vàries vegades i els que estaven en millor forma fins i tot els anaven a buscar en lloc d’aprofitar el descans per discutir qui s’havia apuntat a més curses aquell any. A més, el fet que es rememoressin els antics membres del grup llegint el seu nom em va semblar també un acte de respecte molt maco, tot plegat feia que es respirés un ambient de cordialitat i solidaritat que em va agradar molt. Això combinat amb la calidesa i lideratge natural del Pep i l’admiració que vaig sentir al enterar-me de la llarga història d’aquest grup em va fer decidir repetir.

Bé, ara ja sabeu una mica més de mi i haig de dir que si algú de vosaltres estava prou interessat en mi per a llegir tot aquest totxo fins aquí es mereix tot el meu respecte i potser també que el convidi a una birreta si es presenta l’ocasió.

Que tingueu una feliç entrada de 2020 i espero que continuem gaudint de molts quilòmetres junts!!

Jordi


 

 

 

 vols el teu banner?

Vols sortir al final dels cròniques, pregunta com fer-ho a Pep Moliner

et fem el teu banner a Mossenhoms.be

 

Comentaris tancats a Ca n’Ustrell amb Mossenaires

27 Des 2019

Un circuit clàssic Mossenaire

Classificat com a General

Si el que vols és anar per llocs únics del Vallès Occidental, que millor que venir a entrenar amb nosaltres, que molts dissabtes unim amb les nostres passes dues grans ciutats, Sabadell i Terrassa. A més ho fem amb amistats de molts llocs, i d’on més Mossenaires ens fem companyia són de les dues. Però de moltes més: Santa Perpètua de Mogoda, Castellar, Viladecavalls, Ullastrell, Barna i això cada setmana. Som internacionals.
 
Respecte a l’entrenament: genial. Ens feia especial il·lusió saber que l’Antonio Mayorgas ens indicava que al final de l’entrenament havia dut unes delicatessen per a tothom, com podreu observar en el reportatge a continuació. Aprofitem per desitjar-li a l’Antonio el millor, que per nosaltres és i ha estat un immillorable exemple. Per molts anys.
 
La Laura Fabra, després d’haver estat mare per segona vegada, avui retornava a Can Mossenaire i ens ha dut la nostra bandera. Moltissimes gràcies.
 
Com que us volem escoltar la veu, la Núria Masegosa ens ha fet lectura i comentaris a l’hora de la fotografia familiar. Moltes gràcies.
 
La Marta, que ens ha dut la mateixa Núria, ha estat la nostra nova Mossenaire: Benvinguda i t’esperem sempre.
 
En Jordi Viñeta, ens ha fet la fotografia de família i diferents fotografies dels moments centrals de l’entrenament.
 
En definitiva: una festa i continuarà….


Ens agrada recordar tal dia com avui, i d’altres anys: Mossenaires d’Honor


Laura Fabra torna a Can Mossenaire. Tot un honor que ens porti la nostra bandera


Joaquin Ortega


Ferran Garlcerán i Tensi, gràcies per venir!!


En Joan anava al meu costat: l’he deixat sol!!!!


Amb una llum solar, acabada d’estrenar


La nostra bandera, la Laura!!!!


Gilberto Elizalde


L’Antonio que ens guarda una sorpresa


Albert Perpinyà


Isabel, Núria, Loli, Guille


Joan, Toni


Carla Puig


Ferran, Pau


Joan Puig


Sebastián Morales


Joanquin, Santi


Miquel, Anna


Eva, Cristina


Imma Morales


Carmelo, Eva


Antonio Mayorgas


Emilio Sánchez


Passant per Sant Vicenç de Verders


Guillermo Pérez


Jordi, Emilio


Marta Mossenaire Nova, Núria


Joaquin, Anna, Cristina


l’Eva


Marta, Toni


José Manuel, ALbert, Marta, Toni, Xavi


I desplegament de bandera, amb la Inma i la Laura, que l’ha estat la nostra abanderada


Gràcies Laura Fabra per portar tan bé la bandera


I la Nuria Masegosa ens farà lectura dels Mossenaires d’Honor dels darrers anys


Cap a buscar la llista


Qui porta la llista, la nostra abanderada


La Núria es disposa a llegir


I ensenya la llista


Un que passava per allà


El filmador i la Núria


Davant de Sant Julià d’Altura


I la Núria ens ha dut i també a presentat a la Nova Mossenaire


Jo filmant a la Núria


I coneixerem a la Mossenaire Nova: la Marta


Gràcies per venir i benvinguda


Un luxe comptar amb aquest impressionant Mossenaire que a més avui era el seu aniversari de naixement: l’Antonio al video diu que fa vint-i-vuit anys


Li cantem el “per molts anys, per moooolts anyyyysss”


I al video podreu escoltar les paraules que ens dedica


I volem agrair al Joan i l’Albert, que quan no puc anar: ells ens guien


Gràcies Joan i Albert


I el nostre fotògraf, en Jordi Viñeta dona voltes pel grup. Gràcies Jordi


Cantem el per molts anys!!, Felicitats Antonio


Moltes gràcies !!!!


Moltes gràcies!!


Joan i Albert: fantàstics!!


Una vegada més, la família Mossenaire és feliç de reunir-se i anar plegats. Us desitgem a tothom el millor i veure-us ben aviat


En David Hernández aprofita el toll d’aigua, per desengangar-se els esclops


I les fotos del camp base, davant la Masia de Torre Mossèn Homs. Genial


I l’Antonio, que ens porta un bon tiberi en motiu del seu aniversari del naixement


A punt de parar la taula


Anna felicitant-lo


Per molts anys de part de totho, Antonio


Antonio, Jordi, Emilio


Lluint sempre la seva samarreta amb orgull i nosaltres ens n’enorgullim de tenir-te com a gran amistat.


https://youtu.be/2CJxgt-mUds

Powered by Wikiloc


https://ca.wikiloc.com/rutes-correr/entrenament-en-grup-a-torre-mossen-homs-mossenaires-21-desembre-2019-44799591

 

 

 

 vols el teu banner?  

Vols sortir al final dels cròniques, pregunta com fer-ho a Pep Moliner

et fem el teu banner a Mossenhoms.be

Comentaris tancats a Un circuit clàssic Mossenaire

« Següents - Anteriors »