més fotos:
http://picasaweb.google.com/pepmoliner/SantCliment2008Segur que de la vostra cursa ens en recordarem tota la vida. L’any passat vaig venir amb l’Anna Cos i ens vam adonar que era una cursa feta amb el cor i amb molt cap. L’Anna em consta que arreu parlava de ho bonica que era la cursa. De fet avisava de les pujades, que és on hi ha la gràcia. Aquest esperit de bondat que tots respireu no passa desapercebut. Jo dic que el bon home del micro és un valor en alça; ens fa cridar als nens, ens fa aplaudir als primers i a tota persona que creua la meta, fa córrer i qui arribat poc a poc i fa bullir l’olla. En un moment deia: “no em feu cridar que a la tarda canto amb l’Orquestra Meravella: excepte per nomenar a…” i deia el nom en aquest cas del nen. Tu anaves amunt i avall, seriós i concentrat en que tot sortís rodó i ja tindré moments per estrenye’t la ma, donat que ja et tinc clissat. De fet, no t’has adonat, però just al moment de creuar meta ens hem tocat les mans, vol dir que si que em considero molt ben saludat.
Respecte a nosaltres, primer que s’han animat uns amics de Viladecavalls: la Montse i en Bernat, l’Arnau i l’Olivia. La Montse ha fet una cursa genial, després d’haver estat mare enguany, fa vuit mesos. L’Arnau, que li agrada molt córrer, s’emporta un bonic regal en forma de joc i com no en el que hem vingut a fer: córrer i gaudir de l’entorn i la jornada que ens heu regalat.
En Joan i la Gemma, que les trobades mossenaries ens han apropat en amistat, els he vist també molt satisfets i crec que curses com la vostra de Sant Climent, els ajudarà a enganxar-se a aquest esport, si és que ja no ho estant. Sou, i conec altres casos com en Josep Costa i gent d’aquí Terrassa com en Quico, Mangot, i d’altres. que tenen un concepte ideal pel meu gust i sou creadors d’afició. Això si: poseu el llistó molt alt edició darrera edició.
Els germans Molina i en Casasola, que estaven contentíssims i que han corregut i els ha agradat, s’han dutxat i han dit molt bé de les instal·lacions. Es van animar amb tu que ens has fet aquest seguiment tan acurat al nostre modest fòrum, a venir a casa vostra.També la meva dona, que tota la setmana arrossega un bon constipat i que fins el darrer moment venia amb dubtes, i del que estic cofoi de que ha finalitzat la prova amb molt bona forma física. Ella diu que no, que no tenia el dia; però és que a les pujades s’ho tenia d’agafar amb tranquil·litat. Segur que torna.
En Fran i les seves filles, han fet les curses i lluïen una àmplia rialla a tot hora: diria que és un símptoma de que la cosa ha anat bé. Hem passat un bon dia tots plegats: certament.Jo he sortit amb prudència, per que sabia que anava de pujada i a un ritme regular, anar passant gent; estic content de veure amics com en Xavi Bonastre, que recordava que feia anys no li agradaven les curses de muntanya i en canvi crec que és un tot terreny i les gaudeix com un boig, com estem tots una mica, amb el bon sentit és clar. Admiro a molta gent: ell és un dels que més. Fa una tasca als mitjans de comunicació en pos d’atletisme que nosaltres practiquem. Vaja, un fenomen.
He anat pujant força bé i en canvi a la baixada pensava que podia tenir alguna punxada, donada la meva musculatura no admet masses ritmes alts i de fet sentia algun muscle a punt de donar l’avís. M’he posat al darrera d’en Pedro Molina, que és una de les persones que admiro per l’alt nivell competitiu i la seva modèstia. Tot i passar-lo al capdamunt, no he gosat anar amb ell a la baixada per què l’he vist molt valent i amb ganes de prémer l’accelerador, però he gaudit de la seva estela. Com que he marxat una mica abans, no se si ha assolit un lloc als podis: però era un clar candidat, és clar.
Bé, en Bernat, que també fa bones curses, feia de mainadera dels seus fills i a la vegada de fotògraf i com a record penjo les seves fotografies. Quan hi hagin les de’n Joan i en Fran les posarem de record.
Què dir del home alt i fort, que repartia a tort i a dret la cansalada a la brasa, ensenyant-li és clar el nostre pitrall de participació, regada amb uns bons traguets de vi i el senyor amb els guants de làtex, que gaudia de la seva tasca. La brasa era alimentada per un altre bon home i crec que tot l’engranatge anava com un rellotge a l’hora.
Bé; finalment felicitar-te per la teva implicació i l’esperit que has sabut donar a la cursa. Sou “campions mundials de Sant Climent” en organització i ganes de donar bon servei als que hem fet de les curses populars una raó més de viure.
Gràcies i fins aviat, Ramon
Pep Moliner |