15 maig 2023
30 anys Mossenaires – 60 anys Pep Moliner
Jo entrenava els set dies de la setmana, donat que com treballava de dissenyador gràfic al costat del meu pare Josep Moliner Penalva i l’avi Josep Moliner Lahoz, em passava el dia o assegut o tancat al laboratori fotogràfic i al vespre necessitava buidar tota l’energia i ho feia anant a les pistes d’atletisme on em feia un fart de donar voltes pels carrils de terra entre setmana.
Aviat vam ser tres, quatre, cinc, sis i vam començar a fer alguna foto per tenir un record, i també venien noies que els agradava molt l’entorn, com la Mònica, Mari Pau, Anna Cos, Dolors Vilà, Carme Ballesteros i segur que em deixo algú. I l’Antonio Zarco que era capaç de fer proeses amb marató i cent quilòmetres era un dels millors ultrafodistes i maratonians de Terrassa.
Vaig conèixer allà per l’any dos mil set per aquesta època en Cisco Romero, de tv3, que feia programes de salut i que dirigia la marató de tv3 per lluitar amb les malalties durant molts anys. D’ell ens ve el nom de Mossenaires, donat que també va començar a entrenar al nostre costat, donat que li van demanar a en Jordi M.Abad de regalar-nos el dibuix que ara coneixeu i que moltes i molts porteu amb orgull.
Bé, ja us he carregat prou i no pararia de dir noms que heu passat per aquí i que molts sou de cor Mossenaire. És un concepte, a part d’un nom. És fer l’entrenament plegats i el que va més de pressa torni enrere a esperar al qui va a un altre ritme, i a part de no parar de xerrar, el que vol no aturar-se en cap moment, va i bé amunt i avall. Nodrim de reportatge fotogràfic la trobada i ampliem d’amistats i tots aportem amb la nostra presència aquest projecte, que tot i ser vell ara està ben viu. Sabeu que moltes vegades he estat a punt d’anunciar que ho deixava, i el que més es nega a acceptar-ho és el meu amic Jordi Viñeta. Ho necessita. Ens necessitem. I en Juanjo, aquell armari que jugava a voleibol i que quan ja no podia córrer, ens venia a veure cada dissabte i amb el que ara tenim un excepcional grup de caminar que comencem a la mateixa hora i acabem plegats. No sé si em perdonarà ara que ho he escrit. Però és que al ser tant alt em ve aquesta confiança.
Dues persones que tampoc voldria oblidar ara, en Josep Maria Antentas, vicepresident de la federació catalana d’atletisme, que sempre m’afalaga i ha estat conduint l’homenatge, com en ell és costum l’acte amb el micro, a més de ser mossenaire, és amic i en Josep Mirabet, i mossenaire, i que sempre desinteressadament els dos, venen a aportar la seva professionalitat i sempre tot queda molt bé per tenir tant de saber.
I a tots, un per un no pararia: els regals, els pastissos, la presència, les paraules, en fi. Perdoneu si em descuido res, que segur que sí.
Per acabar: aquest dissabte va ser una bogeria. Gent importantíssima tots, amigues i amics que han vingut i molts que no han pogut ser-hi o per no assabentar-se’n o per qualsevol motiu, però segur que de cor i de cap també hi eren. També vull agrair a la primera autoritat de Terrassa, l’alcalde en Jordi Ballart que també hi era, així com la resta del consistori i els mossenaires Josep Rull i Marc Armengol. Sabem del cert que esteu al servei de la ciutat i que vetlleu per nosaltres i avui hi heu volgut estar. Gràcies de part de totes i tots.
El que podreu veure que tinc una família que m’estima i estimo, la meva muller que m’aguanta, Marisol, filles Elisabet i Anna, fill Oriol, gendres Rubèn i Manu i força estona tenia al meu net en Nil Moliner, pensant que ploraria, o s’espantaria al veure tanta gent: i no. Segurament perquè totes i tots sou tan bona gent
Bé, no acabaria d’explicar coses i m’he enrotllat prou per avorrir. Però mil gràcies de part de tots nosaltres i també la meva per tots aquests reconeixements que també vull que us els sentiu vostres. Gràcies!!
No hi ha resposta
