blog d'en Pep

Un any pensant-hi en Paco, d’anar al Pedraforca. La fama de por a les altures, crec que més pel desconeixent i veure la confiança mentre grimpava, m’ha fet creure que la muntanya desperta a moltes persones aquella sensació de llibertat. I veure, en Javier, i la seva primera vegada a la vida a l’alta muntanya. El Pedraforca, no és molt alt i si molt bonic i amb un perfil característic. Bé, el 2015 he tornat a pujar al Pedraforca i per mi ja ve sent una tradició. La dificultat i el lloc, la tinc ben apresa i ja no em preocupa, i més quan de moment sempre he triat dies climatològicament adients per anar-hi. M’ha agradat anar-hi amb tots dos, donat que hem omplert molts moments agradables. Les vistes, impressionants i la sensació d’haver estat un dia genial. Gràcies amics!! Les fotografies són tant d’en Javier com pròpies, i quedaran com a record d’aquest dia.  Amb en Paco i en Javier, des d’un lloc on es pot apreciar la forma característica del Pedraforca  del mateix lloc, creativitat: (ft. Javier)  Canvi de sabatilles: ara les d’anar a la muntanya  Ultimant detalls per Gósol  Paco i Javier s’estrenen a l’alta muntanya.      I és bonica la planta, alhora que mortal si es menja. La Tora Blava millor no tocar-la  Instants de preocupació, que aviat estaran superats. En Paco en cap moment ha donat sensació d’inseguretat (ft. Javier)   Javier sembla nascut per la muntanya,  Impressiona la primera grimpada  En Javier, està abaix, per si no el veieu a la segona grimpada, camí cap al Pollegó Superior   Realment s’ho està passant bé  Paco i jo (ft. Javier)   I amb el seu pal de pescar, tot un invent d’en Javier (ft. Javier)  No em cansa pujar aquesta emblemàtica muntanya (ft. Javier)  (ft. Javier)   Moment de l’arribada al cim  (ft. Javier)        (ft. Javier)  veieu en Javier?, hi és.  … i ens fa una fotografia  (ft. Javier)  Tornaré!

Nit de pluges i camins enfangats, i:

A on sòl anar el grup Mossenaire quan tot està enfangat? cap al Turó. Però avui no ha estat un dia quàlsevol. El Turó comptava amb una sorpresa. Hi pujarem de cop i fent la vertical. Sí. La vertical de Can Candi, que puja directe fins al Turó. Més d’una i d’un grinyolava, però a dalt i davant la vista que atorga l’alçada del lloc, tornaves a veure a la gent en general contenta.
Algú, si, que no hi veia massa clar.

I ara per on tornarem?

I de la mà del Cisco i de la Gemma, un matrimoni tan ben avingut que sempre corren junts i a un gran nivell, ens mostraven el camí i ens donavem la mà per a recolzar-nos-hi i no caure, i en finalitzar la jornada atlètica d’avui podem dir ben alt: estem tothom sensers i esteu tots en un bon estat de forma. No ha estat uns ascensió fàcil, i en canvi ho heu aconseguit.

Llavors fem la serpentina del turó per la cara sud, i fins a la font. Allà de nou reagrupament i deixem via lliure per tothom que tingui una mica més de pressa per acabar. Això si; a la cua sempre hi ha algú que s’encarrega que ningu es perdi.

Gràcies per venir i per compartir amb tots nosaltres moments irrepetibles.
Us ha agradat? les protestes per escrit i en un sobre tancat… jeje

Un mossenaire ben jove i que ens encanta. Ens fa pensar que hi ha sempre gent que fa de l’esport un component important de les seves vides. Gràcies Martí, Aquí al costat d’un incondicional del projecte: el seu pare en Robert

I al nostre camp base i acompanyat del pare en Martí i en Robert, fill i pare. S’assemblen, oi?

Juani i Miguel, arribant a la trobada

I avui, amb gorra, s’estrena el Dani i al darrere de taronja, també s’estrena
en Santi

Miguel, Carmelo i Òscar

Carme

Joan Carles

I en Robert i Joan Carles: surten

Santi, Josep Maria, Miguel, Juani, Charo

Imma, Carme i Xavi. Xavi el dia del seu aniversari

Hassan, Sandra, Pedro i Totu

Eva, Cisco, Pasqual

Juanma

Fernando al costat d’una mossenaire

Engrescats per en Joan Forte, avuí amics nous

Pepe, Oscar i Evans

Mossenaire nou

Joan Forte. Enceta la primera part del doble entrenament, que s’ha inventat per fer un llarg entrenament

Nova, Juani, Miquel, Xavi, Charo, Sandra, Eli

Cada cop veiem els camins més nets de troncs

La nostra cua, Gemma, l’Àngel, que s’estrenava i en Robert

El nostre jove mossenaire d’honor, en Martí

Mossenaire amb en Juan Miguel

Imma i Carme

Sebas, Cisco i Totu, el nostre mossenaire del maresme

En Javi, ha vingut una estona

Robert, Àngel i Javier

La cua, Pepe, Miguel, Sebas, Santi, Miguel i Pedro

En quest moment i donat que en Cisco i la Gemma són els reis de la muntanya, i gràcies amb ells, us hem volgut ensenyar el que nosaltres diem la “vertical de Can Candi” i que els Egaramossenaires s’ha inventat de fa anys i que es fa amb crono. Avui, s’ha fet com a presentació d’un circuit nou i que puja directe al Turó de les Roques Blanques.

El Cisco ha estat qui ens ha fet aquesta nova presentació del circuit, així com la seva encertada suggerència.

i ens anem situant

el seguit de fotografies són de l’Eva Cantero: gràcies!!

Anem a les presentacions?

Els rostres mossenaires nous

Aplaudits per tothom

I arriba la nostra cua d’avui, l’Àngel

I felicitem en directe el nostre Xavi Pons, el dia del seu aniversari. Per molts anys, amb salut i felicitat de part de tothom

I passats un parell de mesos que en Robert va tenir una gran torçada, l’aplaudim per alegrar-nos de la seva recuperació

I aplaudim al nostre jove mossenaire d’honor: en Martí Herrero. Gràcies!!

Un gran esportista i amb reptes importants a realitzar. Et desitgem els aconsegueixis

I des de el Turo de les Roques Blanques, fotografia històrica. Gràcies per fer possible aquest irrepetible moment i molta sort a totes i a tots. Fins dissabte!!

Sigueu qui sigueu, de qualsevol lloc: a Can Mossenaire: sempre benvinguts i recordeu que al tercer dia; ja sou mossenaires de ple dret i que el mossenaire és aquell que estima la natura, l’esport i es solidaritza amb qui ve més endarrerit i l’espera: tota una filosofia de grup

Donat que el Cisco i la Gemma ens han regalat aquest circuit, ells ens ajudaran, amb en Carmelo, a què no caiguem al baixar les Roques Blanques.

Evans

Daniel

Javier

Miguel

Miquel

En Josep Maria, que ens deia: “penseu que tinc seixanta-nou anys”. Doncs: qui ho diria!! Seguit per la Carme i en Miquel

Eva i Juan Miguel

Juani, Xavi

Mossenaires noves

Eli

Fernando

No recordem els noms

Joan i Carlos

Lizandro i Inma

Charo

Mossenaire nova

Josep i Pacual

Marti, el nostre mossenaire d’honor

Santi, que també s’estrenava avui

Hassan i Pepe

Oscar

Sebas i Juanma

Mossenaire nova

Joan Carles

Robert i Àngel

I estem al mirador de Can Candi

Joan Carles i Hassan

I nosaltres hem fet les escales

I vèiem a passar a en Totu

i la sempre riallera Charo

Eli, Mossenaire nova i Josep

Gemma i Eva

Jordi i Josep Maria

I també tenim font i ens reagrupem, amb l’Antentas i en Santi

Jordi

Martí

Tancant el grup l’Àngel

Miguel i Mossenaire nova

Miguel, seguit per Totu, Charo, Eli i Josep

I el grup que porta en Joan, va per la segona volta. Esperem us hagi anat bé

I un gran atleta, en Ramon Molgó, que passava per allí

i més felicitacions de la Gemma per en Xavi

I al mig, avui el nostre mossenaire: en Marti i a esquerra i dreta, Àngel i
Robert

Jo, Martí i Robert

Sempre quan veiem que un noi jove s’atreveix a córrer 10 quilòmetres i a
més l’esport forma part de la seva vida, els que ens agrada aquest món,
ens volem fer més ressò i volem conèixer de primera mà algun detall i ara
en Martí ens regalarà alguns pensaments, prou interessants per donar-los a
conèixer i saber millor amb qui tenim la sort d’entrenar molts dissabtes.
Gràcies Martí i molt d’èxit en tot el que et proposis.

Ja m´han dit que ser mossenaire d´honor es precisament un gran honor.
No se si he fet prous merits, perque només és la segona vegada que vinc i  ja tinc el títol honorific.

Em dic Martí Herrero i tinc 13 anys i sóc de Sabadell. La primera vegada que vaig anar a Mossèn Homs , ja em van dir que era un dels mossenaires més joves.

Tinc que reconéixer que el meu Pare, en Robert, sempre em diu que vagi a Mossèn Homs amb ell a córrer, que m’ho passaré molt bé; però no em feia gaire gràcia. Primer perquè sempre pensava que córrer era avorrit i perquè havia de matinar per venir.

Però la veritat és que em va sorprendre molt, ja que no te res a veure amb anar a córrer sol. Les dues vegades que he vingut m’ho he passat molt bé.
Corres, però no et dónes compte de què passa el temps, ja que tothom fa bromes i el Pep no para d’animar a la gent i explicar coses.

També m ‘agrada molt que la gent no va a fer carreres, ja que tothom ajuda i mira de què ningú es quedi sol. Hi ha nens, gent gran, gent de tota mena. És una trobada curiosa.

Jo jugo a Futbol i per això no puc venir més , ja que a vegades coincideix amb el partit de l’equip i encara que no coincideixi, no em puc cansar si tinc partit a la tarda o segurament no aguantaré ni 10 minuts de partit. Però sempre que pugui intentaré venir, encara que em costi molt aixecar-me del llit.

Sempre he admirat al Kilian Jornet i, tot i que jugo a futbol, el dia que no jugui m’agradaria entrenar molt fort, per fer curses de muntanya o un Iron Man. El meu pare diu que és molt més dur que jugar a futbol però que si s’entrena bé es pot aconseguir.

A més amb entrenaments com els de Mossèn Homs es fa molt més divertit i fàcil del que em pensava.

El meu pare diu que el Pep és l’anima d’aquest grup i que sense ell, aquests entrenaments no serien possibles. Per això li dono les gràcies per fer aquest grup tan gran i tan xulo i que tots puguem venir a córrer el dissabte al matí, sempre que volguem.

I encara més gràcies per deixar-me ser el “ mossenaire d´honor”.

Quant em donareu el titol? ja ja ja …..

Fins aviat

Martí Herrero