07 ag. 2015
Tuc de Mulleres · 3.013 metres
El meu quart tres mil, i alhora anant-hi amb els incondicionals Jordi, Pere, Dolors i avui en Javier que s’estrenava aquesta setmana a l’alta muntanya i més precisament: un tres mil.
El Tuc de Mulleres, fins ahir era un alt desconegut i una vegada fet: no l’he trobat gens difícil i uns llocs més que bonics. El dia compartit amb tots quatre i podríem dir que podem afegir un home de mitjana edat, de Nova Zelanda, Murray es deia, que anava pujant tot sol i amb el que hem anat plegats. Més endavant un Pamplonès,l’Alberto, amb el que hem conegut una mica. Dalt, un altre fenomen de la naturalesa: en Séba, que es veu que està fent una gesta d’aquelles que fan història: un parell d’anys caminant i fent cims. Sabem que té un blog on va escrivint i igual hi acabem sortint, donat que ens va enregistrar a: http://sebapossible.blogspot.com.es/2015/08/blog-post.html
Veure els salts d’aigua i submergir les cames a l’aigua gèlida; una sensació electrificant. I a punt de fer d’anar més lluny, com en Jordi i en Javier. M’he reprimit, tot i quedar una mica amb ganes: només pensar d’arrossegar la mullena fins al cotxe i el que quedava fins a casa, he preferit mirar-ho a distància.
Una grimpada emocionant i una cresta sense quasi perills, només que una xicarrona d’adrenalina. Penso tornar-hi.
Amb aquest aspecte de poc muntanyer, a punt d’anar a fer el Tuc de Mulleres i amb il·lusió
I el Javier, que s’estrenava als 3000 i del qual moltes fotografies són obra seva. Gràcies per donar-me aquest record i hem gaudit plegats
i aquí amb en Jordi, sense el qual el més segur que la muntanya més alta que hagués fet seria la Mola. Amb ell un món nou a descobrir. Allà al darrere ens espera un món de sensacions
I al complet. Jordi, Javier, Pere, Dolors i jo
Si la imatge tingués remor: una remor impressionant d’aigua esberada
I en Jordi, copsant un moment
I contents cap al cim
En Javier descobria les fruites del camp, i menjava
En Pere en aquest punt ens recomana de posar-nos protector solar
Un rosegador ens mira des de la seva roca. La marmota alpina té una manera de comunicarse curiosa: em pensava que era un ocell.
Mentre passem pel costat dels salts d’aigua, que ens refresquen amb les seves gotetes i la mica de vent
En Pere i la Dolors duien gana, i anaven amb la reserva, fruit de matinar i viatjar
Javier i Jordi envoltats per tot arreu de muntanyes
Javier s’amolla a la perfecció
En aquesta fotografia de Javier, es pot veure la quantitat de rocam
I també neu: i és que tenim de tot!!
Selfie d’en Javier, on encara hi ha camí
I aquests envassaments naturals, d’aigues gèlides
I amb un refugi, per passar-hi la nit o recuperant-se si cal
Tot i l’estiu tan calorós que tenim, encara s’hi veu neu a la muntanya
I a dalt!!, aconseguit el cim. Una meravella i vistes d’impressió
Tot l’equip al complet, retratat pel Pamplonès que hem conegut avui
I que ens retrata amb l’Aneto al fons
I arriba el Séba Possible: està passant dos anys pujant muntanyes. Estem pendents del seu blog. http://sebapossible.blogspot.com.es/2015/08/blog-post.html
En Jordi: no n’hi ha dos com ell. Amb l’ampolla de cava per batejar al Javier i el seu primer 3000, tradició o costum. No ho sé: estava boníssim. Haurem de portar molts a fer 3000. Per cert; duia una motxilla que pesava un ou!
Uaaaa!!
Javier al costat del Pamplonès: l’Alberto i no tenim el cognom per fer-li arribar
I ja baixant, ens traiem la roba que ens sobra
La Dolors, i els seus tres-mils i és que en té un munt.
No li tremolen les cames
En Jordi si li tremolen: l’aigua està freda
En Javier si acabarà remullant tot ell, però més avall
Aquí la fotografia com a testimoni
En Pere i la Dolors, passant per llocs de somni
Si m’has llegit: et planyo i si no: tu t’ho perds. Jo penso tornar-hi: no se quan, però he gaudit com mai.
Gràcies Jordi, Javier, Pere i Dolors. Amb vosaltres a la fi del món.
Comentaris tancats a Tuc de Mulleres · 3.013 metres
Amb en Paco i en Javier, des d’un lloc on es pot apreciar la forma característica del 
del mateix lloc, creativitat: (ft. Javier) 
Canvi de sabatilles: ara les d’anar a la muntanya 
Ultimant detalls per Gósol 
Paco i Javier s’estrenen a l’alta muntanya. 
I és bonica la planta, alhora que mortal si es menja. 
Instants de preocupació, que aviat estaran superats. En Paco en cap moment ha donat sensació d’inseguretat (ft. Javier) 
Javier sembla nascut per la muntanya, 
Impressiona la primera grimpada 
En Javier, està abaix, per si no el veieu a la segona grimpada, camí cap al Pollegó Superior 
Realment s’ho està passant bé 
Paco i jo (ft. Javier) 
I amb el seu pal de pescar, tot un invent d’en Javier (ft. Javier) 
No em cansa pujar aquesta emblemàtica muntanya (ft. Javier) 
(ft. Javier) 
Moment de l’arribada al cim 
(ft. Javier) 
(ft. Javier) 
veieu en Javier?, hi és. 
… i ens fa una fotografia 
(ft. Javier) 
Tornaré!
