Arxivar per setembre de 2015

24 set. 2015


Seguim entrenant en grup

Després de tants dies, sembla mentida que pugui interessar anar plegats i que hi hagi tanta gent que faci costat al projecte. El darrer dissabte d’estiu i tornem a inundar els camins de converses, de ganes de passar-ho bé i entrenar plegats, sense importar si som noia o noi, si d’aquí o d’allà, si de lluny o d’e prop. Gent de molts grups i de molts clubs, fan parada a la Masia i amplien el seu coneixement dels voltants de la Masia i anem per camins que conviden a dir que: una estona ben aprofitada. Qui si troba bé, repeteix i d’això ens en sentim cofois. Gràcies i per molts anys.

Avui la ruta triada, prou bonica per la primera part, baixada fina i la pujada igualment, amb moments que fan apretar, el que s’hagi d’apretar i vinga amunt que fa pujada.

A l’arribada: les unes i els altres, s’acomiaden i hi ha qui perllonga la trobada amb un bon esmorzar, on fer plans, riure i atipar-se.

De ben segur que quan ens segueixes, vol dir que formes part d’aquesta família que li agrada el bon rotllo i de bon rotllo va la cosa.

Fins a sempre.


Tot just quan despunta el dia i surten els primer rajos solars, ens arraulim entorn la nostra masia


I ens congratulem de tenir un gran mossenaire d’honor. En Rafa, de Sabadell. Sempre ens ha fet molta il·lusió amb l’excusa del projecte d’entrenaments en grup, poder compartir cada dissabte amb Sabadallencs.
Gràcies


Amb el seu bon amic Yllera, en Rafael Sola, és nominat per mossenaire d’honor


Juan Carlos, que moltes vegades ve de treballar de nit, ve sent un habitual de la trobada


Jordi i l’Anna; tants anys trobant-nos dels dissabtes a les 08:00


En Toni, orgullós sempre de la seva condició de mossenaire


i la Montse, de verd, ens ha fet un regal: a banda de venir ella, que ja és un regal, ens pota a la Vanessa Gamero, filla de l’Antonio, un dels que persones com el que escriu va aprendre a córrer.


Oriol i Ida. Marit i muller.


Carme, Cinta Sebi i Cano


Contxita i Silvia


Javi i Toni


Vanessa i Montse, seguida per la Sandra


noves mossenaires, amb les que hem pogut gaudir de bones converses


I avui a la cua: Yllera i Rafael


En Marc, plénament recuperat, exercint de mossenaire: amunt i avall


I el Mossenaire d’honor tancant el grup: Rafa Sola


Ens creuem amb corredores solitaries, en sentit contrari,


l’Antentas posant-se les ulleres de no veure-hi, abans de la fotografia més familiar


En Cano a la part central, amb l’Ida i en Juan Miguel. Abaix, Hassan i Isaac


Donem la benvinguda als i a les mosseanires noves i nous. Gràcies per venir. Un fort aplaudiment.


I plocamem al Mossenaire d’Honor, amb un merescut aplaudiment. A en Rafael


Més corredors solitaris. Em sembla que és en Moncunill: però no n’estemdel tot segur


i a la bassa pel rec del Golf del Prat, fotografia amb la majestuositat de la nostra Mola i Mossenaires


I desmontem la foto i fins a la setmana vinent.


I per treure les trenyines de les nostres articulacions i el nostre cor: un progressiu amb els capdavanters i la capdavantera

José Manuel i la seva Cloe, Isaac, Marc, Charo, Sebi, Miquel i David

A la Charo i avui que es publica la crònica, dia 23 de setembre, volem desitjar-li feliç aniversari de neixment i què sigui ben feliç i sigui contagiant-nos alegria.


Carlos, Pepe i Alberto.


I els primers a fer el progressiu en pujada: Hassan i Rafa


Els capdavanters


Hassan, Miquel, norecordo i Rafael . l’amic norecordo, el recordarem; no en tingueu cap dubte


Els nostres cans i els seus amics. Sherlock i Cloe: Eva i José Manuel


I ara un progressiu en baixada amb en Sebi en primer terme, i seguit per en Miquel, Juan Miguel


La Noèlia, crec que treballa amb el meu germà i junt amb l’amiga, noves mossenaires


Sembla una conversa interessant: mmmm!!, llums i taquígrafs!


Per un camí magnific, dues institucions egarenques: Miquel i Vicente


Amb la Sandra, pujant ben contenta


Anandes i tornades d’en Carlos, com a bon mossenaire


les amigues unides


matrimoni que s’espera: Xavi i Eli


En David: l’hem vist a patir, i és que les vacances l’han maltractat. En Javi ben solidari, fent de mossenaire acompanyant


Aquest bon home li veig els ossos esquelètics i li batega fort el cor. l’Angel, un assidu, i ja tres vegades i consagrat mossenaire i seguit per en Miguel


us heeee viiiist, anaveuuu caminaaaant !!, mmm!! no sé, no sé.


Ep, ens venen a buscar.


I en Cano, que ara pot trigar a venir, es ve a acomiadar per si per cas passa temps. Et desitgem el millor i que aviat siguis un pare feliç i fantàstic, que segur que sí.

Rafa, no ens oblida mai i bé sempre què pot i fa seu el projecte d’entrenament en grup, i per la qual cosa tenim el plaer de conèixer-lo tots plegats. Estem molt contents i agraïts. Per cert, avui no li hem pogut fer les fotos individuals: però n’hem trobat de simpàtiques. Gràcies i et desitgem el millor i per molts anys

Muy buenas !!!
En primer lugar me gustaría agradecer a Pep Moliner, enorme deportista y mejor persona, la oportunidad de ser Mossenaire d ‘Honor, ya que es para mí una gran ilusión y placer el poder serlo.

En mi caso empecé a correr por salud, hace sobre unos siete u ocho años, sin tener la menor idea de tiempos, o mi propia resistencia. Al vivir cerca del bosque de Can Deu y el popularmente llamado camino del colesterol, lo fui haciendo y corriendo por un par de años, ahí me inicie ya que desde mis tiempos de instituto me había vuelto demasiado sedentario.

Fui mejorando y me picó el gusanillo de la montaña gracias a amigos míos que hacían salidas y cursas ,así que tiré a hacer senderismo o rutas largas como matagalls ,tres monasterios ,marxassa etc…Aunque mi entrenamiento diario seguía siendo correr, realmente nunca lo abandoné.
Así que un día alguien me dijo lo del grupo de Mossen d’ homs , digo alguien para evitar malos rollos ya que sé que fue alguien del trabajo pero realmente no lo recuerdo jajaja….Correría el año 2012 o principios de 2013 y me gustó mucho la experiencia, así que cada vez que pude (no con la frecuencia que me hubiese gustado) repetí.

Como válvula de escape y como compañerismo me pareció y me parece genial, el compartir un deporte que nos gusta a todos en grupo. Ese fue mi empuje definitivo para hacer de correr mi deporte favorito, aprendí lo referente a tiempos, rutinas de trabajo , cambios de ritmo y muchas cosas útiles que he incorporado a mis propios entrenamientos o cursas a las que más tarde me fui apuntando, siempre con la motivación de divertirme, pasar un buen rato y hacer deporte.

Por lo tanto y como podéis comprobar estoy muy feliz de poder pertenecer a este grupo y más encima haber tenido la oportunidad de poder ser Mossenaire d’Honor ,así que sin más solo desear mucha salud a todos y a rodar y rodar.

Comentaris tancats a Seguim entrenant en grup

17 set. 2015


La sana religió dels “mossenaires”

Classificat com a General

@DiarideTerrassa va publicar amb aquest titular, i fet pel periodista Ramon Vilajosana, amb fotografies d’en Pep Masip, el 6 de juny d’enguany ens va fer un excel·lent article i els hi estem de tot cor agraïts.

Doncs bé, avui en Juanjo ha tingut el detall de plastificar-nos el treball periodístic, per què el puguem emmarcar, penjar i exhibir per sentir-nos cofois del projecte de tots a la paret de casa. Gràcies Juanjo.

Comença dient que “la seva devoció és implacable” i encara que dóna entendre que som cinquanta, som més de sis-cents i potser més. Si algun dia vingués tothom que ha estat o vingut, tindríem un bon ensurt. Si mai el voleu llegir, al Diari de Terrassa segur que us podran fer arribar un exemplar o us diran com aconseguir-ho.

L’entrenament d’avui, dia 12 de setembre, l’endemà de la diada, ha estat agradable, i ens sorprenia que en Toni, un mossenaire, ens deia que estava gaudint molt de recorregut i que no el coneixia. Gràcies

Un parell o tres de canvis, unes fotografies de record i un munt de bona amistat a carretades i la sensació de què molta gent espera aquest moment per aprofundir una bona relació que perdura en el temps. Serà per quan?, el temps ho dirà i t’esperem que vinguis a comprovar-ho.
Dissabte ens veurem on?.. va, endevina, endevinalla: a les vuit a…


Qui no coneix en Juanjo i la seva encisadora amistat. Persona que es fa estimar. M’ha regalat l’article que va sortir a tota plana i a dues planes al diari més apreciat i seguit de la nostra ciutat. El Diari Terrassa


l’Emmarcarem i el penjarem a casa. Un premi a un projecte de tots i que sembla que va tenint ressò i estic segur què comptar amb persones com en Juanjo hi té molt a veure. Gràcies Juanjo


I els que van dedicar una columna al projecte i a l’article: en Josep Maria Antentas i l’Anna Cos. També la Nuria Masegosa i en Marc Roura: un luxe per a qualsevol col·lectiu on hi són presents i que tan contribueixen al projecte. Gràcies.

Què sol passar a primer hora del matí: un dels grans moments. Quan tenim la nominació a Mossenaire d’honor i avui…


… una de les persones que no falla mai: en Jose Francisco López, Pepe
pels amics


Al costat de dos grans companys: Miquel i Carlos.


I d’en Diego, immens i gran atleta, també


I en Joan Forté, que el saluda i felicita i amb qui a més comparteixen també entrenaments plegats i on sempre regne la companyonia, la cortesia i l’amistat


I ens anem posant a punt, amb l’Antonio, Silvia, Isa i Carme


I en Josep Garcia, que ara ens ve sovint i també ha participat en algun progressiu


Amb amics que ens tenim d’aprendre el nom, tot i que en Balme amb gorra ens diu que tenim mossenaire nova; la Mari de fúcsia


I sortim des de el camp base de Torre Mossèn Homs i Capella del Sagrat Cor


Els Westermeyer. En Martí cada dia més alt


de tant en tant ens reagrupem i aprofitem per gaudir de la companyia de la Rosa Trapé <link>


Josep


Aquí en Carmelo Luque anava al capdavant i ens fa bona propaganda, a més que ens fa riure moltes vegades, com avui.


La Carme, seguida d’en Joan i el Mossenaire d’honor, en Pepe


Ens agrada fer especial menció dels que fan el progressiu a les primeres posicions, com ha estat el cas de
Angel, Carlos, Alberto, Rosa, Josep i Carmelo. Crec que sortint de molt endarrera, ha estat primer l’Alberto


I per confirmar que som mossenaires: anem a buscar als que venen un xic més endarrere, mentre compartim el lloc amb els ciclistes de muntanya


Eiii ! la Montserrat ha repetit, li haurà agradat?, gràcies!!


De mica en mica tothom es reunirà a l’encreuament


I arriba la cua, on veiem als que han anat amunt i avall, com ha estat
l’Alberto, Javier, Balme, Anna, Josep, Carmelo i Miquel: fent tasca de mossenaires


Wester, Cristina, Rosa i Josep


Javier Colado


Silvia, Eva, Charo, Isa, Diego


…i tancant el grup: la Mossenaire Major: l’Anna


I captem aquest moment amb qui està fent el progressiu al capdavant: cinc primeres posicions, amb la Cris i la Rosa


I els capdavanters: Carles, Josep i el Mossenaire d’honor en Pepe… i amb una rialla de l’Eva Gorina.


I la Silva i l’Eva al costat d’en Sherlock


i em prudència toca creuar el cami asfaltat del golf, amb en Miquel, Carmelo


La Mari és aplaudida el dia de la seva estrena als entrenaments, amb la samarreta fúcsia


més aplaudiments


I saludats a tota marxa pel camioner


I ja el tenim proclamat: en nostre flamants Mossenaire d’honor: José Francisco López

i que fem ara? ens falten dos mossenaires que han tingut una parada tècnica. doncs fem temps

eiiii !! que ja arriben: l’Antonio i en Miquel


Què millor per fer temps que un acudit d’en Carmelo… eeeehhh!! aquest nooo!! como que no? “dale la vuelta”


moments de relax i gaudiment


l’acudit porta un cami; a veure, a veure


No l’expliquem, per si hi ha nens entre el públic


I el moment familiar: foto en un lloc inèdit i amb bones vibracions i con no podia ser d’una altre manera


alguna pujadeta que ens fa caminar a algunes


I els capdavanters ja són a dalt fa una mica


Foto campions: Carlos, Rosa i Carmelo i mig amagadet en Toni


En Joan i en Pepe, seguit per l’Angel


Silvia en plena pujada

I a l’arribada tenim en Juanjo que ja ens està esperant


I amb el Mossenaire d’honor
Pep, Carlos, Carmelo, Jose Francisco (Pepe), Joan, Juanjo i que no falli en
Yuma

De vegades pujo amb ell per la carretera. Discret, és ell i xerrem una mica, i sempre li proposo ser el d’honor. “Más adelante, más adelante, que no tengo demasiado que explicar. Cuando haga la media”. Bé, va pasar la mitja i no sol fallar mai. Avui tenim el privilegi de saber amb qui tenim la sort d’entrenar. Gràcies i per molts anys i molts d’èxits sempre.

Buenos días Mossenaires,

Como algunos ya sabéis me llamo Pepe, y esta semana soy el Mossenaire de honor (por cierto, ya tocaba Pep).

Soy natural de Terrassa aunque mis padres eran andaluces. Estoy casado y soy padre de una «cría», la cría tiene 28 añitos ya. Y ahora hablamos de deporte.

De joven hacía todo el ejercicio possible: frontón, fútbol, fútbol-sala, piscina, de todo un poco y claro está, correr (cuando no era Running y era Footing). Pero ahora llevaba casi 20 años estancado, sin hacer nada.
Hasta que dos años atrás comencé a correr, a base de mucha fuerza de voluntad pues siempre salia solo.

Un día me hablaron de este grupo así que el primer sábado de enero de 2014 me animé a venir, pero no me atreví a salir del coche cuando vi tanta gente, de vuelta a casa. El siguiente sabado volví y ese día sí salí del coche y he seguido corriendo hasta hoy. Aquí te sientes cómodo desde el primer día, pues siempre hay algún conocido, y Pep se encarga de que no te sientas solo. Con el tiempo ves que aquí hay grandes deportistas pero también grandes personas. No quiero nombrar a nadie en especial pero es cierto que Joan Forte se ha portado como un señor conmigo. Suelo salir
solo a correr pero con RunnParadís es el grupo con el que comparto más kilometros. Mi objetivo es la maratón de Barcelona de 2016, ya veremos que tal se nos da.

Y sin más un saludo a todos, y a Pep gracias por tu dedicación a este grupo el cual me hace feliz todos los sábados.

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a La sana religió dels “mossenaires”

Anteriors »