blog d'en Pep

Hi havia una vegada un arbre que un matí de desembre de 2014 estava, com cada dia, quiet al lloc on d’ençà que va néixer del pinyó d’una pinya. I vet aquí que de sobte, el temps es va revoltar i va bufar i bufar, fins a arribar a ratxes de cent vint quilòmetres per hora. Ell, com es va fer el valent i, tot i que veia com tot voleiava al seu entorn, no va voler morir i ara com ara, encara veu com els mossenaires passen per sota seu i avui han decidit que sigui un més de la colla i s’ha retratat al seu costat, encara que segur que molt trist, perquè al seu voltant, tots molts dels seus familiars no ho van aconseguir i a hores d’ara s’ha convertit en llenya. Ell continuarà majestuós i triomfador de continuar vivint i albergarà la casa de molts ocells, l’ombre de caminants, l’aliment d’insecte, l’oxigen per molts i l’olor de pinassa i reina, que el perfuma. oh! Arbre, que per tu van lluitar molts vilatans i encara restes dret. Esperem que facis molts anys i vegis a créixer de molts pinyons, altres arbres que et facin companyia i no et deixin aquí tant sol. I, no pateixis per nosaltres. Et visitarem de tant en tant i direm meravelles de tu.

I tot parlant de l’entrenament d’avui, hem volgut anar per camins que abans ens encantaven i ara ens entristeixen. Però, com que nosaltres els dissabtes ens reunim per fer del córrer un moment d’alegria i som uns privilegiats de sentir-nos ben acompanyats per gent que ens fa costat i no ens deixa i va i torna una i una altra vegada.

Ens refresquem a Sant Julià d’Altura i completem un recorregut prop dels deu quilòmetres, que ens fan gaudir i ens ajuden a viure molt millor.

Gràcies i per molts anys . Ah, i si no has pogut venir: t’esperem el dissabte, a on i quan? va, va…

El dia abans, que poc sabies que et vindríem a veure. I d’aquí una estona:
et farem companyia

Però abans un munt de gent molt maca amb ganes de passar una bona estona, està entorn la masia esperant el moment de sortir plegats

Sense dubtar un moment, la Laura Puertas accepta amb alegria la nominació a “Mossenaire d’honor”: gràcies!!

Deia que no s’havia preparat per a l’ocasió i… per nosaltres sempre estàs bé i fas que el grup tingui aquest bon tarannà

I en Javier, comença el primer i avui som una bona colla, després de què molts esteu acabant les vacances

Jose, Sebas i Juan Miguel

I aquí les nostres mossenaires, la Charo, Isa, Laura, Anna

En Robert, fa servir el pal de ferro colat, amb el senyal GR per enfortir el nus dels cordons de les seves espardenyes, davant l’atenta mirada d’en Miguel

Mentre baixem pel camí tota la colla, i al fons on hi havia un bosquet ara deu arbres mal comptats

En Javier i la Cristina, bons correcats

Martí i una gran soca, on hi havia un arbre.

I l’Albert, en la seva doble condició de Mossenaire <link> i Egaramossenaire

I deixem Sant Julià d’Altura, encapçalats pels Sabadellencs: Pau, Jordi i Robert

La Isa al costat de la Laura i la Charo

Moment de qualitat, amb mossenaires amunt i avall, com fan l’Albert, en…
(no recordo) i en Manel.

Gemma, Sandra i Juan Carlos. Avui no duia música

Miguel, Javier, seguits per en José i Sebas

La Contxita ha quedat prou bé, però la Silvia em sembla que ens renyarà per penjar aquesta fotografia. Perdó, perdó. I Carmelo que s’ho mira.

Toni, Sandra, Carmelo i Angel (la seva segona vegada)

Passant sobre el pont del Tàmesis de Sabadell. Bé, o d’una riereta, que ve a ser el mateix, que aquesta gent tot ho exagera

Amb l’Inma, Anna i Carme

Javier, Jordi i Albert

Sebas i Jose

I s’aproxima el moment en què ens apropem al millor moment del dia, al costat de la nostra Mossenaire d’honor i…

Moments de salutacions i ben avinguts

I destaquem a la nova mossenaire, de blanc i amb ulleres: la Montserrat

I la proclamació de la mossenaire d’honor: la Laura Puertas

I l’aplaudiment dels mossenaires

I si: el nostre petit homenatge a l’arbre que tot solet i així d’esplèndid un dia va lluitar en contra del vent i està aquí dret. Enhorabona “Arbre” i et desitgem llarga vida i que aviat tinguis companyia dels teus, així com dels mossenaires.

I li diem adéu, fins a un altre dia que tornarem a venir-te a veure

Tots sou benvinguts sempre. En Miquel ben concentrat i ben envoltat.

Com la Carme, i l’Inma

i la Isabel

Gemma i Sandra.

Joan i Alberto

Contxita

Jordi, Albert i Manel

I la cua avui: per en Javier

I quin millor homenatge que tenir a en Juanjo, que avui ha corregut al costat de la Laura.

Seguim a la Charo, amb la Laura

I mentre esperem per travessar la carretera de Matadepera, un grup de ciclistes.

Als que les noies els demanen de fotografiar-s’hi. Un deia: “cuando llegue a casa diré: mira que m’he encontrado por el campo”

I moment màgic.

I ara ens fa il·lusió aquest moment únic amb la mossenaire d’honor:

Pep, Isa, Laura, Charo, Sandra, Gemma, Isa

I lloc bonic per passejar, com aquest home del bastó de fabricació pròpia

nois… només noies!!

què faríem sinó tinguéssim aquests moments màgics. Gràcies per ser-hi

Les noies i l’Anna amb el cartell de la cursa de la dona, que aviat tindrem a la nostra ciutat.
Inma, Anna, Cristina, Charo, Laura, Isa, Isa, Sandra, Gemma, Contxita, Silvia.

Genials

I s’han volgut retratar plegats i quina millor manera que amb la masia que porta el nom de Torre Mossèn Homs

REcorregut, gentilesa d’en Westermeyer

Personalment la vaig conèixer per primera vegada fent-li un test de petjada al California i des d’aquell moment ja forma part d’aquelles persones agradables i que ens agraden. Sempre la veiem contenta i us sorprendrà, com a mi, la quantitat d’esport que porta dins. Et desitgem sempre el millor i per molts anys. Ah! i que avui no s’ho esperava i no s’havia maquillat; però li cal? Gràcies Laura !!!!

Quina sorpresa m’ha donat el Pep avui, quan m’ha donat el paperet, això si que no m’ho esperava!

Jo anava a Mossèn Homs, després de 1 mes de vacances, sense avisar a ningú de que hi aniria, perquè la veritat es que no sabia si m’aixecaria quan sonés el despertador i… Mossenaire d’Honor!

Moltíssimes gràcies, m’ha fet molta il·lussió!!

Aquesta és la meva historia…

Desde joveneta m’ha agradat estar en forma i practicar l’esport. Vaig començar als 15 anys a anar al gimnàs i he fet diferents activitats, com aeròbic, zumba, body pam, body combact, pilates, ïoga i sobretot: em vaig enganxar a l’spinning, fent-me instructora de ciclo indoor i també entrenadora personal i fitness.

En quan a còrrer, havia fet alguna cursa com la Santi Centelles, la Festa Major de Terrassa, de la Dòna i El Corte Inglés de BCN.

Va ser després, quan vaig conèixer a la Carme Ballesteros, Laura Zarautz i Mª José Merino, quan vaig començar a còrrer en grup i veritablement vaig gaudir de còrrer.

Ara farà 1 any que vaig amb el club California Sports i a més de còrrer anem a passar-ho bé, sóm una gran família.

Entrenant, vaig començar a fer més curses de 10 km i de muntanya.

Aquest any, després de trencar-me el dit del peu i sense gairebé poder entrenar, vaig aconseguir un gran repte per mí, que va ser fer la meva 1ª Mitja Marató… la de Granollers! Amb molta il·lussió i un temps de 2h.

Als 15 dies (amb el subidón) vaig fer la 2ª Mitja Marató… la de Barcelona, molt emocionada per haver guanyat la meva propia medalla!

Fa menys d’un any que vaig tenir la sort de conèixer al Pep Moliner, una gran persona, i vaig tenir l’oportunitat de còrrer en grup tots els dissabtes amb un entorn natural, compartint bons moments amb bona companyia, gent molt maca i sana.

El meu futur projecte és… per l’any vinent, la meva meta és: 42 km, la Marató de Barcelona!!

Enhorabona Pep per aconseguir mantenir aquest projecte durant tants anys i a tot aquest gran grup de corredors muntanyencs, és un plaer haver-us conegut.

Moltes gràcies, ens veiem dissabte!!!

Laura

Una vegada l’agost va finalitzant i, com a més on majoritàriament la gent fa vacances, moltes amigues i amics han fet el que els dissabtes és costum al voltant de la Torre Mossèn Homs i ens tornem a retrobar molta gent: posar-se a punt per anar a córrer i fer-nos costat. Com sempre, acompanyant de converses despreocupades i trobant motius de gaudiment.

La ruta triada, ha estat un xic més curta del que és habitual, per permetre a tothom que l’entrenament sigui adequat a l’època. Ens deia un corredor, en Jeff, que fa poc temps que practica el fet de córrer, concretament fa un mes i mig, i en canvi ve molt de gust, i que avui l’havia trobat curt. Li hem explicat la filosofia mossenaire: anar amunt i avall, i anar en grup i que així s’augmenta el quilometratge.

La sensació, al pujar pel torrent, de què estem a una zona privilegiada i poder-se refrescar, qui ho vol, a la font de la Moreria: una font que raja sempre i amb bon raig.

De mica en mica tots el mossenaires es posen a punt, inclús en Yuma semblava que vindria: però en Juanjo ens diu que està recent operat de la pota, i encara no pot córrer. Vaja!!

Silvia, ens fas els honors?

mentre lliga la moto, ja ens diu que si: que avui queda nominada per
mossenaire d’honor

Un plaer tenir a una artista, esportista i persona com tu entre les nostres
amistats. Per molts anys!!! i gràcies!!!

I sortim, des de la nostra estimada Masia de torre Mossèn Homs amb el Martó o en Jeff

I avui, una bona amistat, l’Òscar, que ve poc, però va venint i no perdem contacte, seguit pel Carlos i en Miquel

l’Òscar i l’Enrique

Sílvia i la Isabel

En Joan Carles, prop de la nostra acabada de nominar, Sílvia Vila, la nostra mossenaire d’honor

I els mossenaires segueixen GR que passen per aquí, que són marcats amb el conegut senyal blanc i vermell

I el grup continua ben avingut, amb l’Eva, Trini, Silvia i Jeff al capdavant

En Joan i l’Òscar, seguits per en Juan Antonio

En Carmelo i en Toni. Els agrada rodar força plegats.

I la nostra mossenaire d’honor, la Silvia Vila, al costat de l’Eva i seguits per en Víctor i la Charo, al costat d’un munt de llenya, molt ben arrenglarada i tallada.

l’Enrique, exercent de mossenaire, amunt i avall

Instants abans de la fotografia de familia, i la proclamació de la Mossenaire d’honor: en Miquel Piqueres. Tota una institució en la seva persona en materia d’atletisme

El projecte té el luxe de tenir persones molts especials i molt estimades: en Carmelo i en Carlos. Imprescindible!!

I es dona a conèixer a la mossenaire d’honor i ben i merescudament aplaudida

Un gran moment i queda proclamada: Sílvia Vila “Mossenaire d’honor”

I la foto dels “Mossenaires”. Quin gran moment.

I aquest bon home, de blanc. No és corredor: fa anys que no corre i avui
s’estrenava com a mossenaire de la mà del seu fill en Jeff. Ha patit i ha gaudit!!

I en Juan Antonio, aquí al davant, ens dèia que té sempre moltes ganes de venir amb tots vosaltres, però que treballa a aquestes hores i… avui que ha pogut, ha tastat el que significa ser mossenaire per segona vegada. Records a l’Ana

I la Silvia i la Charo, baixant per capellans

Joan Carles, Josep Maria i la Silvia

Trini, molt contenta

ENrique-Nilo, Joan i Pepe tancant el grup

I abans de pujar pel torrent de Botelles: un reagrupament més

Carmelo Luque, l’home seriós i dels bons acudits

I ara, per complicar-ho una mica, tots haurem de superar aquest tronc i ho fem amb molta lleugeresa tots.

Fernando

Carlos

Sílvia

Víctor

Fent bones “posses”, davant latenta mirada del Toni

Trini i l’Eva

Isa la Silvia

Silvia i Charo

Víctor, que al acabar ha tornat a casa i ha tret la seva bici i torne-m’hi

Eva

Alberto

Òscar

Carlos

Antonio

Juan Miguel

I Pepe, amunt i avall

Joan i Òscar

Enrique-Nilo

Òscar i Jeff

I en Jeff, mirant que el seu pare no prengui mal

Acolorit grupasso

Ieeeee !!

I posant al costat de la nostra flamant Sílvia Vila.
Pep, Eva, Eva, Sílvia, Charo, Trini, Isa, Silvia

Està envoltat de persones joves, amb ganes de fer moltes coses en moltes  facetes de la vida: amb la seva parella a la que sempre li manisfesta el seu  amor, fent de mestra i d’artista, del dibuix i de l’art, treballant en moltes coses  i gaudint de l’entorn esportiu, i gaudint de l’esport a un molt bon nivell. Un  exemple per la gent jove, és la Sílvia i ens consta que és molt estimada per  molta gent i nosaltes ens hi comptem i des d’aquí et desigem tota la sort i èxits  del món: gràcies Silvia Vila

Primero de todo agradecer a Pep Moliner que haya tenido dicha consideración,  ya que realmente no me lo esperaba. Hace más de un año que conozco ese famoso grupo que sale los sábados y he ido yendo de manera salteada desde entonces por tema tiempo y por algunos entrenos específicos que he tenido que preparar en alguna ocasión, como para las tiradas largas.

Darle las gracias a Laura Fabra, ya que lo conocí a través de ella, me hablo  muy bien y me animo a que fuera un día alegándome que había buen ambiente  y que la zona era bonita toda de bosque y montaña y con ella recuerdo dos tiradas desde casa hasta Mossen, el entreno respectivo de allí y volver a bajar hasta casa, unos 20km buenos salieron. Ciertamente el lugar donde se entrena es verdaderamente precioso, invita a disfrutarlo y desconectar mientras practicas este precioso deporte, he ido en más de una ocasión desde que lo conozco a parte de los sábados, lo único que no me he atrevido es a ir sola, puesto que hay tantos caminos distintos que no se si saldría el entreno que quisiera o debido a perderme haría el doble..

Respecto a mi, empecé a correr hace más de 6 años por puro placer con quien es ahora mi pareja. Yo era una persona que en un principio,  me apunté al gimnasio por salud, para adelgazar en ese entonces, hacía deporte dentro de un recinto cerrado, encima de la cinta, con máquinas y sin relacionarme con la gente del entorno,  realmente no era un ambiente muy acogedor para disfrutar de ello. Fue un cambio muy grande, salíamos dos veces a la semana por lazona del lago pequeño, recuerdo como me costaba controlar el flato y la respiración y como se cargaban las piernas solo haciendo 4km. Sin embargo, agradecí tener la oportunidad de concebir el correr no como una obligación (que si lo era el gimnasio) o un enorme sacrificio para mantenerme en forma, sino como un forma de vida que puedes compartir con más gente.

La verdad que el correr fue una gran reto para mi,  me hizo coger mucha confianza en mi misma el hecho de que gracias a los entrenos constantes iba mejorando muy rápidamente y fui capaz de en solo dos meses plantarme a hacer mi primera carrera, la cursa de la “Festa Major” de Terrassa del año 2009. Y desde entonces seguí entrenando y haciendo carreras de barrio o algún famosa de Barcelona., no obstante me quedé un poco estancada en mejorar tiempos, tal vez en ese entonces no le daba tanta importancia, debo añadir que estudiando y trabajando me era un poco complicado implicarme más en ello.
Hace un par de años conocí por casualidad el grupo de entreno del California Sports en su primera carrera, en mayo 2013 y empecé a combinarme mis entrenos con los que ofrecían. Al principio tuve miedo, porque eran entrenos de distancias más largas y recorridos a veces complicados como las Martinas, pero a todo uno de adapta porque le cogí el gustillo.  Y fui viendo como gente que hoy forma parte del grupo habitual fue pasando por lo mismo. Desde entonces y con la fundación del Club California Sports y sus entrenos a pistas, he ido mejorando mucho en cuando a tiempos, resistencia y tiradas largas. También, paralelamente he hecho muchas carreras durante esos dos años en diferentes localidades, de diferentes distancias y con distintos compañeros. Destaco Behovia el año pasado, Mitja de Granollers, la mitja de Olot  o los 5km de Blancafort.

Como he dicho en un principio,  el correr es un estilo de vida saludable que me proporciona bienestar, relax, divertimiento entre otras muchas cosas más, heconocido a gente maravillosa con la que tengo muy buena relación y siempre hay alguien dispuesto a entrenar a cualquier hora, un fin de semanas, haga solo llueva.

Este año tengo una meta pendiente, un poco más allá de todo lo que he hecho hasta ahora, espero conseguirlo como he ido consiguiendo poco a poco mis resultados,  nada más y nada menos que hacer la Maratón.