blog d'en Pep

Un dia del segle passat va venir, i com fem tothom, a veure què tal s’entrena en grup des de la Masia de Torre Mossèn Homs i, uns quedem enganxats dies, altres mesos, alguns anys i l’Anna Cos: sempre. Vagis per on vagis, saps que es parla bé d’ella. Amb tants anys, han passat un munt de bones anècdotes i des d’aquests entrenaments han sorgit amistats: amistats profundes.

Aquí va conèixer a la seva gran amiga i que ha deixat en ella un gran forat: la Teresa Farriol i durant un parell d’anys volia fer coincidir el dia d’avui amb alguna data per fer-ho coincidir en memòria d’ella i sabem que no hi ha dia que deixi de pensar-hi. Segur. Va per ella també dedicar-li aquest pensament.

Hem vist a l’Anna Cos, competint a gran nivell, fent podis a maratons importants com a Sevilla

Àlbum fotos Sevilla 2008

A Terrassa, és tot un referent i el que escriu pensa que qualsevol homenatge que se’t faci sempre serà ben merescut i desitgem que se’t reconegui en el temps que ets un referent important per moltes persones: noies i nois.

Ara també els dimarts condueix, aconsella i entrena a un grupet nombrós impressionant de noies i que se l’estimen i moltíssim

La veiem fer de “llebre” moltes vegades a les mitges maratons importants i fent d’atleta acompanyant “guia” a un amic invident

Jaume Bajo, Manolo Bonastre i Anna Cos

I quantes vegades fas de llebre, amb la banderola de l’equip que representes, corredors.cat!!

I quan vas protagonitzar, un dels reportatges més emotius amb amics del nostre entorn, com els mossenaires Jaume Leiva, Josep Dalmau, Xavi Bonastre, jo mateix i amb el Corredor Popular (primera part) Corredor Popular (segona part) ,
i que des d’aquell dia també vam fer-nos amic nostre a en Victor Martín.
Un magnífic atleta, amic i mossenaire

I t’hem vist plorar; com quan et vas lesionar i sorties a córrer a la teva ciutat, Terrassa, i t’havies de retirar plena d’impotència. També recordem un dia com aquest

Però sempre demostres que t’importa tothom i que fas el bé sense mirar ni importar-te què aquell dia deixaràs de pujar a aquest podi, que és tan teu.
Quin gran cor. Bé, ens estaríem molta estona explicant detalls de la teva vida esportiva que coneixem i segur, que en tens més i d’importants i que els tens per tu, i no ens cansaríem d’agrair-te que siguis com ets: una grandíssima persona. Gràcies Anna per tot.

I ara ens centrem a l’entrenament, homenatge a la nostra Anna Cos.

Per estar amb un referent com l’Anna, en Vicente, després de temps que no venia a córrer, encara si que ens venia a veure, avui ha fet tot el recorregut i l’hem vist molt bé

I, un si rotund a ser avui la nostra flamant “Mossenaire d’honor”. Gràcies Anna de part de tothom

I ara, la nominació i aviat la proclamació,

l’Anna Cos, està per tot i per tothom

Tot i que en Ferran ara té més complicat poder córrer, i la Tensi, la seva muller i una molt bona mossenaire; no han volgut, junt amb en Vicente, perdre un dia com el d’avui: únic i irrepetible

En Marc no sabem si està cridant efussivament a l’Oriol, o senzillament un bon badall. Més aviat la segona opció

Pepe, al davant i Juan Manuel, darrere.

Antonio, Víctor i Joan; més luxes de la trobada

començava a plovisquejar, però, ens hem escapat de mullar-nos i poder tenir a la Tensi i en Ferran que no sabíem si vindrien a fer el recorregut, fem la foto al camp base, davant l’ermita de Sant Josep i un dia que ens fa molta il·lusió i dels més importants: Anna Cos compleix anys i a més i al mateix dia és proclamada mossenaire d’honor

Ben envoltada, l’Anna com fa molts anys

Aplaudida, com es mereix

I ara, a més en revela la seva edat: molt jove i molt activa i amb moltes coses fetes i moltes a fer.

I aviat començarà el nostre entrenament

La Pili al capdavant, amb l’Eva, la seva segona setmana com a mossenaire, seguit de vermell pel mossenaire nou i en Cesar. De blau cel, en Hassan, que al final veurem quins exercicis fa cada setmana.

Toni, seguit per en Juan Jose, que portava música d’acompanyament

Toni Peñalver, mossenaire de fa molts anys

I en Ferran, molt bon amic de l’Anna, ha vingut a celebrar el seu aniversari

Jordi al capdavant

Emilio s’ha despertat a les 07:55 i encara ha estat a temps d’arribar i ha provat aquest circuït i per sort ens ha trobat. Bona intuició

La nostra gran protagonista des de fa molts anys, sense parar: l’Anna

I ens dirigim, donat que avui en estar núvol, era una bona ocasió per veure com ha quedat Can Deu

Ens reagrupem, amb l’Albert, Pili i Anna

César i Hassan, dirigint-se al abans dit: bosc de Can Deu i ara…

Molta llenya, amb en Jordi en primer terme i amb gorra vermella en Cano

Costa reconèixer aquest indret, que ara ha quedat com una esplanada.

En Marc, amb samarreta de la vilaolimpica10k.com, i ensenyant melic, en
Javi i en Joan a l’espera.

Hem explicat un xic la història de l’ermita on ara estem aturats, que a l’any 1973 va ser traslladada des del l’embassament de Sau, cap aquí: pedra a pedra. Albert, Diego i Jordi i d’esquitllada: Marc

Carlos, Hassan, Víctor i Joan

Abans l’ermita era enmig dels arbres i ara: com si fos un altre lloc

Juan Miguel

Hassan, Emilio, Miguel, Marc

Segurament la recordeu entre hombres. Ara, en un día núbil, queda descoberta l’Ermita de Sant Vicenç de Verders. Al seu pas, al davant: Oriol, David, Marc, Ferran, Antonio, Carlos

Pepe, Anna, Pili, Eva, Albert

La setmana passada s’estrenava, de la mà de l’Anna Cos i en posat molt seriós. Avui la vèiem més riallera: l’Eva

Dons el què dèiem: en Hassan fa flexions i força estona. Està molt fort!

Al costat d’amics mossenaires, un dia històric, quan una de les persones que més creu i ha cregut en el projecte des de fa molts anys i que dóna tant i tant de prestigi a la trobada: l’Anna Cos.
Vicente, Albert, Jordi, Ferran, Pep, Anna, Pili i Tensi
Eva i Ramon

I una colla d’amics, moltes vegades acaben els entrenaments d’aquesta manera. Però avui era un dia especial: l’aniversari de l’Anna Cos i veiem també a en Xavi Miquel i la Rosa. I mossenaires, que no han vingut a córrer, com l’Eva, Isa, Isa, Trini, Guille.

Crec que tot i tenir espelmes, no sabem segur si té la categoria de pastís d’aniversari. Del verd i vermell i hi surten dues espelmes amb la teva edat. Què original i segur que l’Anna no ho oblidarà. Ara esperem que el desig a l’hora de bufar es compleixi.

Hem dedicat avui l’entrenament a una grandíssima persona i amiga de tothom. Ha estat i és molt important per nosaltres comptar sempre amb la teva presència i sabem que només que tens que amigues i amics. El teu caràcter i el teu tarannà sempre ens fa sentir bé. El teu aire, de vegades despistat, que sembla que quan passes un camí i ara que els hem fet cents de vegades al teu costat, sempre és com si fossin nous, per què encomanes aquesta estimació que demostres a tothom que t’envolta. Gràcies Anna Cos i sempre et portarem i et portem al cor.

Mossenaire dissabte 25-7-2015

Avui si, avui en faig 57, i potser ja és hora de compartir coses amb tots vosaltres, coses sobre el córrer, que és en definitiva el que anem compartint els dissabtes amb els mossenaires. Quants anys fa que vinc els dissabtes??? Doncs no ho recordó, però segur, com diu el Pep, que des del segle passat.

Us explicaré, del que jo recordo, com em vaig introduïr en aquest apassionat món del córrer.

Jo des de sempre he estat vinculada amb el món excursionista. M’agrada la muntanya i practicava amb amics del Centre excursionista ski de muntanya i ski de fons. Vaig fer la primera cursa al maig del 1987, amb 28 anys, corrent la cursa del Corte Inglés. Amb una colla d’amics del Centre excursionista vam decidir de participar-hi. La meva sorpresa va ser quan al cap d’uns dies em truquen a casa per dir-me que havia quedat 2a classificada de la meva categoria i que em convidaven al repartiment de trofeigs….Ualllllaaaaa vaig al.lucinar…. ho havia passat super bé i a més a més em donarien un trofeu!!!! Em va fer molta ilu, era el meu primer trofeu!!! A partir d’aquí vaig anar combinant les curses amb la muntanya, l’esqui de fons….. fins que vaig tenir la primera filla, la Queralt. Amb ella no tenia temps per marxar a fer esqui, ni fer muntanya, però si que treia temps per anar, ni que fos 30′ a córrer. Fins i tot embarassada sortia a córrer una estoneta.

Així doncs a partir del 1987, anava participant en algunes curses de Festa Major, de barris, a ciutats properes, l’emblemàtica Jean Bouin, que vaig guanyar un parell d’anys….., fins que a l’octubre del 1989, vaig decidir fer una mitja marató, la de Seva. Uauuuuuu em va encantar, amb 1h 37’ la vaig acabar, i també vaig quedar entre les primeres…. és clar que parlo de fa molts anys i de dones en corríem poquetes. A partir d’aquí ja no vaig parar de participar a curses, mitges maratons………fins que el març del 1990 vaig decidir provar de córrer una marató. Vaig fer la marató de Barcelona, que anava des de Mataró fins a l’estadi olímpic de Montjuic. 3h 41’ va ser el meu temps, i recordo patir força els últims kms un cop a Montjuic i pujant fins dalt l’estadi…….. aquell “mur” em va acompanyar fins al final…i vaig pensar que això de córrer maratons era molt dur i potser calia preparar-ho. No va ser fins el 1999 que vaig repetir una marató, i a partir d’aquest any, ja en faig una o dues a l’any. En porto 25, i intento córrer maratons aprofitant viatjar. He fet Nova York, Berlin, Paris, Madrid, Sevilla……….. També amb tants anys, hi ha hagut altres reptes, com la UTMB de 100 km amb 11.000 de desnivell, que vaig acabar amb 20 hores; els 50kms en pista; la Challenge Costa Brava de 106 km; la Trailwalker, de Olot a Sant Feliu de Guixols, 100 kms que s’han de córrer amb equips de 4, i vam aconseguir el repte per sota de les 12h, quedant tercers equip absolut i 1er mixte. I aquí un record molt especial a la meva gran amiga Teresa, també mossenaire, que ara el mes de setembre farà 3 anys que va morir fent la cursa de Cavalls del Vent. Per ella i amb ella jo seguiré corrent!!!

Ja veieu que fa força anys que em surto i gaudeixo corrent,….i aquesta activitat s’ha convertit en una més de la meva vida diària, amb tanta o més importància que les altres. No puc dir que corri cada dia, ja que les meves obligacions laborals i familiars no sempre m’ho permeten, però és ben cert que des de fa molts anys aprofito qualsevol petit moment per calçar-me les sabatilles i sortir al carrer a disfrutar d’una estona, per a mi tan agradable com necessària…….

Jo sempre dic que “és quan corro que hi veig clar”. Surto cansada de treballar, i mentre faig el camí cap a casa només penso en posar-me les sabatilles i sortir a córrer….les primeres passes són certament d’evasió. Els problemes i altres preocupacions de la vida diària queden aparcats….A mida que el cos s’esforça, la ment es relaxa….i sóc més capaç de pensar, de programar activitats per fer amb els meus alumnes,….. penso en moltes coses, i sóc més capaç de treure conclusions i fins i tot corrent arribo a prendre decisions!!

També us diré que mai he seguit cap pla d’entrenament ni he sigut gaire disciplinària amb el tema, només i sempre gaudeixo corrent per sensacions. Ara ja tinc un garmin, que et diu kms, ritme……, però només el faig servir quan haig d’acompanyar a algú, o fer de llebre portant un globo….Quan acabo, “borro datos”, i m’oblido!!

M’agrada sortir a córrer sola, però també gaudeixo molt amb les trobades fixes dels dissabtes mossenaires, on he conegut i fet grans amics. També des de fa gairebé tres anys, quedem els dimarts a la tarda un grup majoritàriament de dones, on compartim una estoneta corrent. La filosofia del grup és gaudir corrent, per tant sempre s’intenta fer la goma perquè ningú es trobi sol i tothom s’hi senti bé, al seu ritme. Diríem que és com es fa amb els mossenaires, que tothom hi és ben acollit, i no importen colors, clubs, ni nivells, sinó només compartir una estona fent això que ens agrada i gaudir corrent.

Bufffff quantes coses que em venen al cap i quants records i vivències que hi ha hagut amb tants anys….. Només agraïr a cadascú de vosaltres, companys de sensacions, que compartim aquest esport, la vostra companyia, generositat i amistat. Dir-vos que m’agradaria envellir corrent al vostre costat.

Avui dissabte 25 de juliol he fet 57 anys, i el Pep m’ha fet aquest regal, mossenaire d’honor. Gràcies Pep.

L’entrenament en grup a Torre Mossèn Homs és un projecte de molts i que molts estimem. Un estil propi en el qual hi ha una hora de començament, una distància i un seguiment al llarg dels anys que fa que ens el fem nostre i forma part de moltes converses de sobretaula i porta a la gent a fer altres grups amb personalitat pròpia i amb similituds constants i on segur que el que es busca és l’amistat i aquesta afinitat de l’estimació a la natura i a l’esport. Sempre diem que aquest luxe de tenir un perímetre tant ric en camins que ens permeten practicar tot això alhora.

Bé. Avui l’entrenament ha estat conduit per uns mossenaires de molts anys: triat per en Carlos Rodríguez i amb fotografies del Juanjo Fernández i d’en Jordi Viñeta, als qui agraïm que ha estat un èxit.

Es nota que Javier s’havia llegit la crònica d’en Marc, ja que quan se li proposa la nominació de “Mossenaire d’honor”, diu les mateixes paraules: “a mi m’agafeu com a comodí”. Doncs bé, per segona vegada seguida el “comodí” és el nostre flamant amic que es dóna a conèixer a tothom i al final llegirem el seu escrit.

El recorregut que en Carlos ha triat, molt encertat per tenir un punt d’hidratació i ens quedarà sempre constància pel munt de fotografies d’en Jordi. Avui més de dues-centes fotografies, donat que mentre us esperava, he anat preparant de retratar la vostra arribada.

Moltes gràcies a tothom i us esperem, quan?. Va, a veure si ho endevines….

Dediquem aquest moment especial del dia a la nominació d’en Javier
Guerrero “pinelli31” com a “Mossenaire d’honor”: gràcies!!

Avui en Javier ens porta un bon amic, que s’estrenarà com a mossenaire

Avui qui ens guiarà és en Carlos Rodríguez, que per sorpresa ve
acompanyat pel seu fill, l’Enoc, que també és Mossenaire i atleta de
velocitat i llueix samarreta de l’estat

I en Josep Garcia, mossenaire que ve poc: però ve

Parella de Joan’s

Enrique-Nilo i Juanma

Juanjo i de fons…

Yuma… que vols jugar amb mi?, jo poso el tronc i les ganes de jugar. Diu
que em coneix.

Ester, Inma i Carme

I amb la Sandra, en Sebas, David, Miguel, Carlos i Enoc

I l’agradable visita de la Gemma i en David

En Xiu d’en Jordi, que ens acompanya cada setmana

Eva Gorina, sempre transmeten bones vibracions, tot energia. Un luxe

Juan, per segon dia i venint amb cotxe, donat que la setmana passada es
va quedar quan passava prop de Sabadell

Pau i la Gemma que va dir que repetiria i… ha tornat!!!

I ara anem a preparar la fotografia del lloc que ens dóna el nom: davant de
la Masia de Torre Mossèn Homs

Passen els anys, i hi ha moltes persones que estan de fa molt i molt de
temps i gràcies al projecte, sempre cares noves i tothom som benvinguts.
Gràcies a tots

En Joan Forte, llegenda de l’atletisme a Terrassa

Xavi Pons, que tant el veiem cent sèries a les pistes, com rodant pel parc,
com caminant amb les amistats, com preparant la Matagalls, com entrenant
amb un munt de colles. Un crack!!

Gilberto i Enrique, un luxe

Carlos es diposa a encapçalar el grup i… som-hi!!

Als seus llocs: preparats, llestos…

…pam

Al final de la corda hi ha el bon amic d’en Jordi Codinas, el seu Xiu.

Carmelo, Toni i David

Javi, Miguel i Jordi: en Jordi agafarà la càmera i farà cent setze fotografies. Com us estima!!

És l’hora dels adeus i les noies em diuen adéu i jo us trobaré a faltar durant una horeta, eh! Laura, Eva i Laura

Juan

Antonio, Pepe i Sebas seguits pel mossenaire d’honor en Javier i el seu amic.

Diego, Ester, Eva i Laura. darrera Carme

Els Mossenaires que van amunt i avall: Joan i Juanma

Més mossenaires solidaris: gràcies!!

Ricard

Ja tenim tots els mossenaires de la cua aquí i les anades i vingudes, amb en Yuma i en Joan al capdavant

Fernando Artesero, seguit d’en Joan i Ricard

Un clàssic: en Fernando torna a la cua

Enoc i Gilberto, que possiblement avui es coneixen per primera vegada

David i Gemma

Xavi i David

Pau i Antonio

I arriba la cua. Gràcies a tots per fer-vos costat i millorar “en grup”; el projecte funciona

I amb el nostre “Mossenaire d’honor”, en Javier, a un lloc on reposar i
reagrupar-nos, com sempre

Es nota que en Miguel li agrada el projecte: cada setmana i fa anys que si pot: el tenim fent gran el projecte. Gràcies, Miquel!!

Un dels moments de les anades i tornades dels Mossenaires, amb en Ricard
i en Gilberto anant amunt i avall

I en Fernando, i l’Enoc: fent feina de reagrupament!, gràcies !

En Jordi i en Xiu, seguits de prop per en Javier, “pinelli31”

Eva, seguida per la Laura, Sebas, Pepe

Carmelo Luque, sempre un acudit a punt

Eva, Laura i Miquel

Miguel

Juan, Carme, Josep, Inma

Gemma, i la segona vegada que ve

Xavi de mossenaire

Antonio, Enrique, Diego, Marc, Jordi, Xiu

Balme i Eva

La noia de la gorra blava, no recordem, Eva i Laura

Toca hidratar-se i avui el reportatge ens el fa en Jordi Viñeta i estarem d’acord què: perfecte

Gronxada de la Inma i la Carme i és que són com nenes, feliçment i segur
que anyorant quan eren una mica més menudes.

Una idea orginal la gronxada i heu quedat molt bé. Un bon record

Josep, Gemma i Balme

… i tornem a la ruta amb el mossenaire nou al capdavant

El mossenaire nou i el d’honor: una parella inseparable durant el dia d’avui

Gilberto, incansable

Ricard

Fernando

Enrique-Nilo

Enrique Moratalla

Sebastián Morales

i ens tornem a reagrupar a un lloc que abans havíem passat: just a llac artificial del golf

En Jordi ens retrata un bonic moment, quan l’Eva la laura es creuen amb un
janet i el seu cavall

i en Miguel i en Joan, excepcionals mossenaires

Joan, Eva i Laura

Tot el reportatge fotogràfic li devem al meu gran amic Jordi Viñeta. Com
que he automatitzat el peu de foto, que ubica aquestes en espai temps, al
2015, semblen fetes pel Pep i no: en Jordi ha fet una gran tasca a qui li ho
agraeixo i espero en faci molts més, donat que han estat abundants i ben
fetes.
A tots per fer que el projecte d'”Entrenaments en grup”, per venir a fer la
família gran i a fer entrenaments amb bones rialles.

I a en Carlos Rodríguez, que fa tants i tants anys que fa costat
l’entrenament, penso que sobre quinze anys o més i avui us ha conduit i
creiem que perfecte.

La zona que tenim la sort de tenir tots i que podem gaudir cada dissabte: Torre Mossèn Homs

Mentre us esperava, un munt de gent tant caminant, en bicicleta i tot
passejant. Quina sort tenir aquests llocs a Terrassa

I arriben els primers: en Juanjo, Pau i Yuma

Jo veig en Pau molt prim i guapo, oi?

Quin gran mossenaire en Pau. Només per ser al seu costat, ja val la pena

No és mossenaire, però és un vell amic conegut: en Gabri. Un maratonià
Egarenc que fa aquests recorreguts sovint. Algun dia us el presentem

Oléeee !!!, en Juanjo escorre la samarreta

I arriba en Sebas

Gilberto

Ricard i Enrique-Nilo

Alberto

Dos persones conegudes, la germana d’en Josep Salvia i el seu marit

Sandra

Carmelo Luque

Pepe, Carmelo Luque, Sandra

Toni

Eva

Xavi i Ester

Carlos, que us ha conduït avui

Jordi i en Xiu

Carme

Joan

Ruben Leiva

Javi i Diego

Fernando

Enrique

Javier

Enoc

Joan

Antonio

Ramón

Gemma i David

Josep

Juan

Gemma

Inma

Laura

Miguel i Juan Manuel

Corredor que hem retratat i no sabem qui és: passava per allà
[img][/img]

David i Marc

Noia gorra blava i Balme

Laura i Eva

Miguel i Sebas

De la colla de l’Es-k-mot-vallessà de corredors.cat, ens ve l’amic pinelli31, que
és el seu nick, què és amb el que és conegut en Javier i com funciona al fòrum. El seu nom en Javier Guerrero i de mica en mica ens anem coneixent i llegint. Avui li he demanat per
segona vegada i ha respòs: “si no tens a ningú, em tens com a comodí”, doncs dit i fet. Conèixer una mica més és el que volem i avuí tens tal i com vols que et vegin els teus amics mossenaires, dels quals avui en resultes de “Mossenaire d’honor”, i això ens fa contents. Un plaer anar-te coneixent i entrenar al teu costat.

Hola a todos.

Soy Javier Guerrero, tengo 39 años, soy de Terrassa, casado con María y tengo una hija que se llama Helena.

Empecé a correr hace unos dos años. Cuando decidi dejar el tabaco y hacer dieta. Corro porque me sienta bien, me siento libre y me ayuda a despejar la mente. fue con un vecino con quien empece a correr asiduamente. (Jordi Pelaez) mi compañero de fatigas. jeee poco a poco me fui encontrando mejor en esto de correr, hasta que me inscribí en una cursa. (cursa popular de Sabadell 7 k) Me acuerdo que salí a un ritmo cómodo y poco a poco fui adelantando corredores, hasta que un hombre de la organización empezó a decir repetidas veces,.. !! “últim quilometre, últim quilometre !!” Yo me vi con tantas fuerzas que esprinté desde ahí. Resultado que casi llego andando. Los últimos 300 metros me volvieron a adelantar los mismos que yo adelante. Y lo que es peor. Algunos se partían. jeee .. aun así recuerdo que para mí fue un gran día. Poco a poco me fui apuntando a más curses hasta que probé la montaña. (S.Llorenç Savall 11 k) vine impresionado por el paisaje y por los avituallamientos. Así fui combinando montaña con asfalto. Este año he hecho mi primera Mitja (Mitja de Terrassa) y después de montaña (Roc Gros) . En un futuro (quizás 2017) me gustaría hacer la marathon de Barcelona. Mi verdadero sueño. Bueno, tengo otro sueño que es que mi mujer me acompañe a un entreno mossenaire .. jeee

A todo esto desde hace mas de un año soy miembro de corredors.cat ..(pinelli31) asociación que me a ayudado a conocer a muchísima gente y a este gran grupo que se reune los sabados por la mañana. Gracias por acogerme entre vosotros .. gracias Anna Cos . La verdad es que la disparidad de personas que aparecen por allí es sorprendente . Y lo mejor es lo bien que uno se lo pasa. Solo espero que esta sana afición dure tanto como sea posible . Agradecer a Pep la oportunidad de ser “Mossenaire d’honor” y a toda la familia mossenaire hacerme un hueco entre vosotros .

gracias!!