Arxivar per juny de 2015

25 juny 2015


Torre Mossèn Homs – Sant Julià d’Altura

Classificat com a General

Et poses camí a Torre Mossèn Homs i no saps qui vindrà, i encara que repeteixis un estil d’entrenament, mentre l’estàs realitzant sents la remor de les converses i les cares de gent predisposada a passar-ho bé. I és ben sabut que el primer que es necessita per gaudir d’un bon entrenament és predisposició i aquí es nota que n’hi ha: si no, no s’entendria. És més, com que no us demanem explicacions, i és ben lliure, ens quedem amb aquesta satisfacció generalitzada que notem i ens encoratja a continuar el projecte un xic més.

L’època de l’any i la climatologia ens marca, i buscar llocs on l’aigua la tinguem prop, és indispensable per gaudir encara més. Hem volgut anar fins a l’àrea de Sant Julià d’Altura, què, tot i que ara no és el mateix d’abans de la ventada, almenys és un lloc acollidor i de lleure per la gent i per passar una jornada familiar, com nosaltres hem fet.

Tornar i ara en pujada, al bonic i idíl·lic torrent de Botelles, que ens fa imaginar-nos que sap a on, pel lloc tan fresc i envoltat de rierols i que ens permet gaudir, també, de la conversa del que tinguem la sort de portar al costat.

Esperem que us hagi anat a totes i a tots bé i torneu sempre que pugueu i recordeu: cap oblicació i cap retret. I tothom és benvingut. Gràcies!!


Enmig de tant bona gent, no trobàvem al nostre flamant “mossenaire d’honor”, que a més de forma voluntària havia triat el dia. Aquest havia d’ésser al costat de persones amb les quals entrena habitualment com són la Vergara, en Pulido, en Cristian, la Beti, Guilla, i molts més amics,


el marit de la Isabel Alcalde, en Martí, què diu que ens costarà molt de convèncer per nominar-lo mossenaire d’honor. Ho lluitarem, que segur que té una bona història, com gairebé totes


I ja si, tot a punt: en Sebi a punt de ser-ho el nostre homenatjat


Les Isa’s i en Marti al costat d’en Sebi en un moment únic i irrepetible


Els mossenaires, congregats al camp base, lloc inconfussible de Terrassa, als peus de la Masia de Torre Mossèn Homs


La Charo no es pot escapar de la foto, i amb els nostres amics Alejandro, que s’estrenava de la mà de l’Isaac i en Joan Cano, amb gorra blanca


Alenjandro, que no sé si el molestarà que he estat a punt de caure, pensant amb l’assenblança a en Roger Federer. Al mig en Joan Cano i l’Isaac


I el que es va fent gran al vostre costat: Yuma


I molta il·lusió que porteu al millor amic de l’home, aquests bells exemplars de gos


Com dues grans amigues, Carme i Inma enceten els nostres peculiars entrenaments


Miguel, David i en Marc (segona vegada) i, tenim públic i tot


Magnífica sortida, magnífica masia, magnífica gent.


En Guille, de mossenaire, al costat de qui avui s’estrenarà: en Cristian. Els que el coneixem, recordem el seu primer dia, als entrenaments des del California, on li costava. Ara, ens costa seguir-lo. Llueix samarreta d’una cursa entranyable, la de la justícia social d’uns bons amics.


I el luxe personificat: Isabel Olivan i en Marc Roura


Enrique, que entre unes coses i unes altres crec que feia set mesos que no podia venir, al costat de Juanjo i Pau


Antonio’s en un bonic moment, on Yuma no perd detall


Que serien els nostres entrenaments sense la presència d’aquests bonics entorns, amb la nostra Mola


el gran Antentas, incondicional amic, Marti i el mossenaire d’honor


La Contxita i en Sebi,


Gilberto


Isa, Trini i Diego


i el Mossenaire d’honor, retornant a buscar als amics que venen un xic més endarrerits


Núria Masegosa, que ha estat protagonista del reportatge de Diari de Terrassa de fa un parell de dissabtes i que us recomanem


Fa una setmana l’Antonio Mayorgas ha estat el nostre mossenaire d’honor i ens va encantar. Avui, en Sebi: segur que quan el llegiu també us encantarà.


El llarg corriol de persones que els dissabtes trien fer-se costat i en aquesta ocasió passar per llocs a punt de sega


I als encreuaments… reagrupaments, típics i no tòpics


l’Eva en primer terme, i amb nous mossenaires.


La Laura Puertas, no para i a més sembla que no es cansi, Un munt d’entrenaments i curses.


En Javier abans era l’únic que dúia el seu beagle. Avui, com fa un parell de setmanes, en Jordi Codinas és qui ve a entrenar amb el seu.


I arriba la cua; en Miguel, Gilberto, Enrique i Antonio


Gilberto, Enrique i Antonio


La Nuria mira la carretera de Matadepera, abans de travessar-la seguit per en David, Inma, Carme i Miguel


I, s’havien passat de llarg el corriol del camp, donat que l’altre encara està obstaculitzat per argres. En Marc i la Charo fent algún esforç de retorn al bon camí.


I amb la Sandra, en Guille, Martí i Joaquin, anem vorejant aquests camps a punt d’ésser segats


Miguel, Isabel i Eva


I ens posem darrer d’ells a seguir la fila índia


Raquel i Eva primeres


en Cano, amb l’Eva. D’esquenes allà, en Sebas i aquí en Marc


Doncs avui molts nous mossenaires: sis. Com que no ens hem quedat amb el nom de tots, tan sols i de part de tothom: benvinguts i que us esperem un munt de vegades aquí: als vostres entrenaments en grup solidaris i mossenaires.


Que els amics ens es donin a conèixer i ens dediquin unes ratlles, és per nosaltres una joia. L’aplaudiment que us dediquem és d’homenatge a vosaltres, que tots sou uns herois i avui en Sebi Ranchal augmenta el seu grau i es converteix amb mossenaire d’honor i ja en van més de quatrecents i molt importants. Gràcies Sebi, i per molts anys i felicitats.


La foto de familia, no pot faltar. Irrepetible i única. Estem aturats davant a Sant Julià d’Altura i tota una colla de persones, que fa poc gairebé no es coneixien els uns als altres, i ara de mica en mica examplen amistats amb aquesta bonica excusa d’aquest projecte dels dissabtes. Novament gràcies!!


i de mica en mica, desfem la foto


La Isa ha fet l’impossible per ser aquest dia al costat d’en Sebi. En Sebi s’ha guardat el dia fins a tenir-la i també a en Cristian


I com moltes altres setmanes, un lloc que ens encanta és Sant Julià d’Altura. Un lloc d’esbarjo i molt bonic, on anar-hi amb amics, amb esportistes, amb familia i gaudir de l’entorn i que recomanem a tothom


La Karen es posa primera, i baixa en primera posició cap al torrent


I la Isa, pocs metres endarrera, i seguida per en Marc


l’Eva Carmona deia que potser feia al voltant d’un any que no venia, i avui ho ha fet. Guaiiii !!! recordeu que ha estat una flamant mossenaire d’honor fa un any i mig link d’Eva Carmona un luxe que que de tant en tant vinguis al teu raconet i no perdre contacte.

I una vegada reagrupat, continuem la nostra marxa cap uns llocs ombrívols i fescos, com podeu anar veient.


Eva Gorina, braços alçats.


Juanjo és un enamorat d’aquest torrent de Botelles, i es manifestava content de poder-hi passar de nou


Com el marit de l’Isa, en Martí


Simpàtic tret de sortida amb: Isabel, Sebi, Eva, Nuria, Charo i Juan Miguel


Jordi, amb el seu beagle, que deia que anava boig seguint una femella canina, que anava més endevant


La Laura, pujada pels arbres: “I ara per on passooooo ” !!!


Aquest torrent, com més hi passem més meravella el trobem


Ojo avizor, en Juan s’ajup buscant on trepitjar


I avui, tancant el grup, en Jordi


La Raquel s’estrenava avui, i tot i patir al final, diu que tornarà: l’esperem? és clar que si!!!


Simpàtica foto de grans noies: Eva, Laura i Raquel


Selfie de Laura, Eva i Raquel


I si passes pel torrent i no et refresques a la font de la Moreria, no saps els que et perds.


Sustoooo !!!

Jordi i Joan i la refrescada. Em deia en Juan, que tot i no venir tan sovint com abans, no es perd ni un sol reportatge dels entrenaments i ens omple d’una gran satisfacció


I en Sebi ha estat en tot moment per davant i darrere del grup i acabarà tancant les darreres posicions. Gràcies Sebi!!


El nostre homenatge a una gran persona i que com més la coneixem, més sabem que no ens equivoquem. Orgullosos de comptar-te d’amic i gràcies per saber que hi ets. Per molts anys


Emilio Expósito aviat vindrà a córrer


I envoltat de bons amics, un dia històric i irrepetible que acaba aquí mateix. Un luxe i encantats.

link —> http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10047664

Des del 2014 tinc el plaer d’entrenar gairebé tots els dimarts i dijous amb en Sebi als entrenaments matinals del California Sports. Anar amb ell és agradable i una persona que fàcilment t’hi sents degust. Veig com gaudeix i millora i s’il·lusiona amb aquestes millores. Fa uns mesos que va provar la vostra companyia dels dissabtes i ara ja és una peça imprescindible del projecte, com moltes i molts de vosaltres. S’havia reservat el dia d’avui, per tenir la possibilitat de tenir al costat a bones amistats i tan sols dir que per nosaltres ens dóna un motiu més de gaudir de la seva companyia i de la seva amistat. T’estem agraïts i desitgem el millor. Forta abraçada !!

Hola a tots.

El meu nom és Eusebi, però tothom em coneix com “Sebi”.

Encara que sembli un tòpic, per mi és un honor haver arribat a ser “mossenaire d’honor”.

Mai he destacat en esports col·lectius, però sempre he tingut com a aficions el running i la bicicleta. La primera cursa popular en la que vaig participar va ser la del Corte Inglés de Barcelona’83, de manera totalment accidental ja que vaig haver de substituir el meu germà per què no hi podia assistir. El que recordo és que em va enamorar l’ambient festiu d’aquell dia i sempre em ve a la memòria quan faig un cursa.

En realitat no vaig començar a fer activitat esportiva regularment fins a finals del segle XX (i que consti que no sóc tan gran, en tinc 45, però ja he saltat de segle). A l’any ’98 vaig adherir-me al grup de BTT “Bonaire” on vaig conèixer a grans persones d’edats molt variades i on vaig trobar-me encantat de sortir amb ells cada dissabte. Van ser 5 anys de magnífiques experiències, i encara tinc contacte amb alguns d’ells. Però no vaig tenir la sort de part meva i vaig patir un parell de caigudes desafortunades que van fer que em replantegés si continuar en aquest esport, que no estava fet per mi.

Com que sóc molt actiu, vaig decidir que havia de triar algun esport que el meu temps i els meus horaris em permetessin practicar, i em vaig decidir pel running. Van ser molts anys de córrer en solitud. Lesions i contratemps que he anat superant lentament, però de forma constant. He anat participant en curses populars, fins que em vaig decidir a fer una mitja marató i ja en porto 6.

Durant aquests primers anys com a corredor amateur, he anat aprenent a partir dels meus propis errors i això us puc assegurar que cansa i crema molt. Però el destí va fer que després d’una cursa de festa major em caigués a les mans un flyer d’entrenaments dirigits i assessorats pel California Sports. Em vaig apuntar amb ells, reorientant el rumb. El fet de conèixer aquest equip de gent fantàstica va ser el que em va motivar de nou a superar-me i a no abandonar el running.

L’any passat vaig participar al Circuit Activa’t de Terrassa, en el que vaig quedar tercer de la classificació final, a la meva categoria. Molt content i orgullós.

A començaments de 2015 em vaig decidir a “provar” els entrenaments dels Mossenaires, animat per l’Anna Cos a qui tinc molt apreci, i l’ambient que vaig viure em va enganxar. M’he convertit en un habitual dels Dissabtes a les 8h i estic molt content de poder anar-hi.

Vull agrair la gran feina que fa el Pep Moliner amb tot el temps i esforços invertits. Cada setmana és una aventura nova, rutes diferents. Nosaltres els mossenaires ho gaudim amb molt de gust, però sense ser conscients en molts casos de tota la feina que el Pep ha fet prèviament per preparar-ho tot.

Aquest any estic participant de nou al circuit Activa’t i per l’any que ve voldria fer la meva 1ª Marató.

Agrair a tots els membres d’aquesta gran família tots els grans moments que hem viscut plegats. Salut i Km!!


Eusebi Ranchal

https://i1.wp.com/josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Torre Mossèn Homs – Sant Julià d’Altura

18 juny 2015


Mossenaires a Castellarnau

Classificat com a General

L’excusa perfecte per tenir el plaer d’eixamplar les amistats i conèixer a molta gent amb el gust per fer esport i fer-ho d’aquesta manera: en grup. La gent antiga deia que el córrer era un esport per solitaris. És més, hi han grans escrits sobre “La soletat del corredor de fons”. Nosaltres, ans al contrari, gaudim trobant-nos una setmana darrera l’altre i, alhora que entrenem, gaudim del moltes altres coses i que segur que no cal que us repeteixi. Si veniu, és per alguna cosa i n’hi ha que fa molts i molts anys. Un fort agraïment: sense vosaltres el projecte estaria buit i caduc.

Parlant un xic del què ha estat: hem anat pel camí del golf, i amb uns quants progressius i reagrupaments. Passem pels camps de Can Canya i ens refresquem a la font de Castellarnau. Fem jocs com acceleracions i molts hi participeu al vostre ritme, i de nou al final ens queda un regust molt bo d’una estona molt ben invertida i sempre tenim noves coneixences i gaudim de la natura, el camp, la bona companyia i millorem física i psíquicament. Ens acomiadem, sempre amb una gran rialla fins al dissabte vinent, que podrem tenir de nou les mateixes oportunitats d’encetar el cap de setmana amb la sensació d’haver gaudit de forma senzilla. Gràcies a tothom!!


El nostre amic Antonio ens fa molta il·lusió de que es proclami “Mossenaire d’honor” Gràcies


Al la darrera part de la crònica i com és costum, ens deleitarà amb la seva breu història, que del cert que us agradarà.


Al seu entorn, grans persones que esperen el moment de la partida cap un nou entrenament en grup


I l’Inma la Carme i l’Anna, posant-nos al dia del com va tot.


I enmig de l’espera, veiem els nostres nous mossenaires, que avui s’estrenaven i que al final deien, fermament, que s’ho havien passat bé i que repeterien; a l’esquerra l’Enric i al seu costat en Marc.


Toni i Manuel, donant-se la mà


I en Josep Maria Antentas, enmig de la Silvia, d’esquena i la Contxita, lluint la samarreta que van guanyar a la cursa de la Mercè de Bcn


Juan Carlos i Manolo, també amb el fons de la bonica masia.


I de fet, són els primers de sortir, al costat d’en David amb samarreta blanca i en Cano de mossenaire i gorra blanca


Enric, Josep Maria, Contxita i Marc


Carme, Silvia,


Eva i Anna. Avui veiem que l’Eva no porta al seu inseparable amic: en Sherlock


Juan Romero


En Sebi, de blau, al costat del nostre “Mossenaire d’honor”: l’Antonio Mayorgas. Un luxe tots dos.


Ida, que no ve des de febrer i molt contenta i en Marc Armengol


Arribats a un dels habituals reagrupaments, els que esperaven…


… i els que dubtaven, amb una rialla


I avui, trencant el grup: en Juan i en Juan Carlos


d’allò, d’allà, mes enllà, fosc i s’endevina: un contrallum al reagrupament


En Miquel i en Juan Miguel, segurament no es coneixien gaire i mica en mica van fent nova amistat; molt normal al projecte d’entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs. De fet, al final de l’entrenament, es mostraven contents de haver trobar aquesta manera d’entrenar


Nous reagrupaments amb un primer terme d’en César


I les nous mossenaires, Enric i Marc al capdavant, ben envoltats


I ara ens reagrupem a la bassa del rec del golf, amb en Gilberto: ara tocarà fer un progressiu: per divertir-nos i per provar-nos


I ens creuem amb un bon mossenaire, en Hassan de grog, que anava amb un bon grup i que no surt tot a la fotografia.


I els capdavanters fent el progressiu, amb la Karen i en Marc, pels camins de Can Canya


I els capdavanters i que ha fet aquest progressiu: Gilberto, César, Marc i Karen, que la setmana passada va ser la nostra mossenaire d’honor <Karen>


I una bonica fotografia amb en Joan Carles, Carme i la Silvia. Per cert: en Joan Carles ha aparegut com per art de màgia. Al fons la masia de Can Canya


Sebas, Diego, Sandra i Manolo


Toni, Javi i David


I arriba al moment de reagrupar-se, l’Antonio: el mossenaire d’honor d’avui, amb en Sebi i en Juan Carlos


i la <Karen>, que com és natural ha anat a la cua, com fan tots els que fan el progressiu. I en <Cesar>


I tornem a engegar les màquines, i de nou un bon progressiu.


I els capdavanters, en César, Marc, Gilberto i Manolo


Carlos i Fran, que arriben més xino xano


Un gran dia per en Marc Armengol


I tots els que han fet el progressiu i han quedat primers, ara han anat a fer costat a la cua, sent del tot solidaris. Gràcies!!!


I ara som a Mossos, i a la frontera entre Terrassa i Sabadell, amb els nostres mossenaires nous. Bé, fins que no vinguin tres vegades, no seran mossenaires de ple dret, jeje


Ida i Miquel


I una gran sorpresa; els nostres amics Juanma i Charo, que com que estan superant lesions, i que gaudeixen plegats de la btt. Us esperem ben aviat.


Ida, Oriol, i Miquel, a punt de refrescar-se


I a punt de ser proclamat Mossenaire d’honor, l’Antonio


En époques calories, i en general sempre, no oblidem hidratar-nos


En Cano i la Karen, al “columpiu”. I és que som com nens!!, ben eixerits.


Algú sap qui és nou mossenaire, avui?


Doncs en tenim dos: en Marc i l’Enric.


Moment àlgid del dia: moment que coneixem al “Mossenaire d’honor” l’Antonio Mayorgas Porras


i la foto de familia, a l’àrea de picnic de Castellarnau, al costat de mossos. Un gran lloc al mig de l’entrenament per hidratar-se i per gaudir d’aquesta fantàtic companyia


I ara toca anar cap al camp base, tot travessant els Boscos de Cal Berardo

Avui l’entrenament ha estat dedicat a un gran atleta: l’Antonio


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9985031

Fa molt temps que a l’Antonio el tenia vist, sobretot quan coincidia amb ell a mitges maratons. No havíem parlat mai, però si que havia corregut al seu costat i crec recordar que anava per davant meu, tot i que quan llegiu el seu apassionant relat, tenim les mateixes marques i m’ha fet gràcia. Per això coincidia amb ell a l’època que feiem una mitja per setmana, allà pels nouranta.
Recordo el seu primer dia amb els mossenaires, amb cara d’extranyesa, i hores d’ara és un habitual a la trobada i gaudeix i ens fa gaudir quan correm al seu costat i el sentim a parlar. Et felicitem i et donem les gràcies i et desitgem el millor.

SER MOSSENAIRE

Estoy encantado y sorprendido de ser Mossenaire, pues no hace tanto que vengo, además este sábado me acerqué a Pep para preguntarle una cosa y ya tenía la nota de Mossenaire de Honor para mí. ¡Qué casualidad!

Tengo que deciros que es fantástico correr en este grupo, siempre he mantenido que ser corredor añade algo más a las personas y encontraros a vosotros me ha vuelto a dar la razón. El momento del encuentro matinal es algo mágico en cinco minutos ocurre el que un murmullo amistoso se eleva hasta la copa de los árboles y tiene lugar el ¡Buenos días! El beso en la mejilla. La mano tendida, el gesto amable, la sonrisa de bienvenida y el gran ejercicio humano de tierna relación entre todos y todas.

Un día en este momento de encuentro y ebullición se acercó un hombre mayor y preguntó que quien era el “encargao,” es como si supiera que una persona ejemplar sirve de patrón para este grupo, que crece en compañerismo y complicidad cada sábado.

Lo que no sabe Pep es qué yo vendría cada sábado con este grupo aunque tuviera que pagar.

Llevo 50 años en Catalunya y 10 en Terrassa, mi circunstancia de corredor fue cuando tenía 30 años de forma accidental en una cursa de mi barrio en Cornellá, ésta primera cursa de 10 kilómetros fue un suplicio, entonces la decisión fue que si entrenara un poco no lo pasaría tan mal, a continuación la amistad con un marathoniano me llevo a querer alcanzar el no da más; correr una maratón, cuando me faltaban dos semanas para correr la de Barcelona 82, a causa de una perdida de líquido sinovial en la rodilla fracasé en el intento, y esta es la causa de ser hoy corredor, pues había sufrido tanto en aquella preparación que sólo quería correr aquella marathon y olvidarme para siempre de que un día fui corredor. Entonces me tuve que preparar para el año siguiente y ya quedo fijado en mí el hábito de corredor sin remisión.

Todo corredor tiene sus manías y yo muy pronto comencé a tomar nota de cada cursa que hacía, fecha y distancia y con los años pasan estas cosas que se van acumulando cientos de cursas e infinidad de paisajes. Tengo contabilizadas 191 cursas, de ellas 6 marathones y decenas de médias marathones. Mi mejor tiempo es en la marathon Barcelona 89, con 2 horas 52 minutos, El mes siguiente corría la marathon de Madrid con 3 h 6 minutos. El tiempo de mis marathones está entre 2 h 52 y 3 h 16. Y mi mejor média en Badalona 92 con 1 h 20 minutos. Si multiplico los kilómetros de las preparaciones de la marathon y les añado los kilómetros de cada cursa nos daría miles de kilómetros, pero eso no es importante, lo importante son las sensaciones de ser corredor, vosotros compañeros me podéis entender, a veces se corre con la fiera tirando de ti para que te detengas, y otras se corre con el Tao, correr formando todo uno con la naturaleza, correr como un suave vuelo, correr cuando el cuerpo generoso atenúa la respiración y sientes esa sensación de correr 10 o 20 kilómetros sin cansancio, con gozo y formando parte del todo.

Por eso más que kilómetros, lo que quedan son las sensaciones, quizá la vida más que vivirla a lo largo hay que vivirla a lo ancho. ¡Ah, subir a el punto más alto de Montserrat corriendo; ermita de Sant Jeroni y descubrir aquella sorprendente vista! Correr en Madrid y encontrar en un recodo a Tierno Galván aplaudiendo, correr en Andorra y que un generoso corredor pague la comida en un restaurante para todos los corredores y acompañante, correr por dentro del Monasterio de Poblet y los monjes hacer pasillo aplaudiendo, ver la ciudad de Barcelona, ahora desde Montjuic y ahora desde el Tibidabo, correr y hacer una visita turística de 21 kilómetros por Zaragoza, correr y conocer los pueblos de Catalunya… Tantas y tantas sensaciones.

Si habéis sido tan pacientes de leer hasta aquí, sólo me queda agradecer esta oportunidad que me dais de ser de los vuestros, nos seguiremos encontrando los sábados entre el murmullo del bosque por sus caminos y por sus fuentes.

Salutacions a tots.

https://i1.wp.com/josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Mossenaires a Castellarnau

Anteriors »