blog d'en Pep

El per què del títol. Res, que quan passes per un arbre caigut, si no t’agenolles un xic, pots acabar amb un bony al front. Pel demés, i aprofitant els racons que avui hem gaudit i que sempre donen frescor i que no ens cansem d’anar. Font d’Argelaguet, Fonts de Sant Julià d’Altura, font de Capellans, font de la Moreria Veureu també com la fotografia de família, i no la fem gaire aquí , i creiem recordar que d’ençà que som tants és la primera, perquè gairebé no hi cabem.
Això si, un lloc com aquest val la pena pensar-hi quan s’entrena i més quan és necessari hidratar-se. Recordeu ho bo que és recuperar l’aigua i les sals minerals, sobretot el sodi, que el cos perd mentre entrenem. Cuidar la dieta
per aquests dies tan calorosos i que trenquen rècords a molts llocs de Catalunya i també a Can Mossenaire.

Llavors, com que hi ha manteniment i neteja de camins i al passar-hi màquines pesants, la pols n’hi ha molta més que als darrers anys i si algú sap cantar malament, que canti molt, a veure si plou d’una vegada. Tariro-tariro.

Luis Maqueda de passada en ve a visitar, com fa moltes vegades. Un ídol per molts de nosaltres que sabem qui és i ha estat

Guille i Xavi Gp, en Guille amb en símbol de la victòria i els dos ullerats

“Aii noo”, diu l’Anna… per la fotografia de sorpresa i amb aquesta expressió simpàtica en Jordi Llobet, que fa més de tres anys què ens acompanya

Yuma, que fa ullets i que diu en Juanjo que em coneix. De fet des de ben xic que ens acompanya. Un dels nostres gossos mossenaires. Algún dia els hi dedicarem la setmana a ells que s’ho mereixen

Qui serà Mossenaire d’honor?

“Ohhh!!, mira que m’ho imaginava”, deia la Trini. De fet més d’una persona, ja sabia que li tocaria, si ella volia.

Gràcies Trini!!

Sempre envoltada de bones persones i grans amistats com en Guille, Eva, Isa’s i la Laura

Els caminadors també venen a les 08, com l’Emilio i la Julia

I apareix per la zona sud de Can Mossenaire: l’Enrique

I a l’hora en punt, tant l’Enrique com en Balme, arrenquen primers, seguits per en Jordi

javier Colado i Joan Molina

I avui gairebé tantes noies Mossenaires, com nois. La prova aquesta fotografia on veiem d’esquerra a dreta i al capdavant, Eva, Isa, Isa, Pili, Mariona

Gilberto, Trini, Xavi Gp, Laura, Anna, Juanjo

Anna i José Luis

Ramón, Juan Miguel, Antonio: els nostres bons veterans, exemple per molts

I l’Oriol, que no te costum de llegir el blog, però gaudeix de tots vosaltres i no falla mai. A més ve des del centre de Terrassa

I Juan, que tot i ser el primer dia de venir, a la fotogafia de familia no hi serà, donat que venia de Sabadell i quan hem passat per Sant Julià d’Altura, s’hi ha quedat

I a la cua, avui tenim: Silvia, Inma i Pepe

Els caminadors: Julia i Emilio

I mentre passem pel centre d’interpretació mediambiental: la Trini al capdavant, amb les seves inseparables amistats

La Mariona, seguida, per l’Anna, Javier i Gilberto

Perspectiva diferent prop de la font de l’Argelaguet

Javier i ben aprop en Jordi

Necessari buscar les ombres

L’Oriol, seguir per una nova mossenaire que avui s’estrenava: l’Eva

Corriolejant perimetralment els camps recent segats

Gilberto dels pocs que avui han exercit de mossenaire, amunt i avall

I en José Luis que també va amunt i avall.

Primera refrescada a la font, amb la Trini, al costat de la Isabel Font. Fa just dos anys que va ésser mossenaire d’honor link i avui, que pengem la crònica és el seu aniversari i des d’aquí: felicitats de part de tots els mossenaires. I ella
ens ha dut a molta gent que ara també són amics vostres i es van iniciar aquí, com en Guille; un molt bon amic.

Ramon, ve poquet, però va venir. Una bona refrescada a la font, tot i no sortir aquesta massa fresca i és que estem patint una calor com mai.

I ara baixem cap a Capellans

Crec recordar que són família: cunyats i aquí demanaven immortalitzar aquest moment, en el que Ramón també es quedava prop de Sabadell

I avançats per darrere pel grup de la Mossenaire d’honor

I amb la Pili i la Imma ens aturem a la font de Capellans, que també raja fresca

Mentre la Sílvia espera tanda, l’Anna i en Miquel veuen i es refresquen

Incredulitat de l’Anna, que mira que passem vegades i no ens havíem aturat i realment val la pena. En primer terme en Carlos, un dels Mossenaire més antics també

El Tour de França

Mmmm !!, no anem a la cua. Bé, la cua ja sap venir

Gilberto, Sebas parlant amb l’exalumne Karen. D’esquenes, Xavi Gp i Juan Manuel de Sabadell

I comencen la Genuflexions

Mariona i Eva, travessant zona de branques

I toca ajupir-se si no vols un bon nonyo. Miquel seguit de Juan Miguel

José Luís

Xavir Gp

JuanMa

Karen

Sebas

Enrique

Guille

Pepe

Eli

Laura

Joan Molina

Eva

Trini, la Mossenaire d’honor

Pili

Javier

Carlos

Isabel

Isa

Antonio

Inma

Silvia

I continuem saltant arbres, amb en Sebas

Hidratant-nos a la font de la Moreria al torrent de Botelles

Primera vetada que ens fem la fotografia de família en aquest indret tan increïble i refrescant

I s’estrenava a l’enquerra l’Eva, a la que donem la benvinguda i aplaudim

I ara coneixem a la nostra flamant mossenaire d’honor: Trinidad Luque

Qui diu que fotogafiar als mossenaires no és una professió de risc?

Caurà de l’arbre

Patossín, patossán

Caram, en Xavi Gp retrata al paio de la gorra

Poca traça, però ja som abaix. La darrera foto, una no penjada, com el nen no
s’agrada: queda a casa. jeje

L’Eva el dia de la seva estrena de mossenaire, segurament extranyada.

Parell de bones amistats: en Guille al costat de la Trini

Genial fotografia; de colors, de gent, d’estil. Enhorabona a totes i a tot.

Amb la majestuosa Mola al darrera, moment amb la mossenaire d’honor: Guille, Isabel Font, Trinidad Luque, Isabel Vergara, Eva Gorina i jo

Se m’acaba d’escapar una bona fotografia d’una caiguda amb polseguera

Bé, ene queda l’empolsinada i sort que no ha estat res

La Mónica s’ha tornat a dormir i no ha vingut: qui algú li telefoni el dia vinent.

I com a bona amiga, la Trini s’avança al grup per anar a buscar una tovallola per la seva amiga Isabel

I a la font de les Canyes, ens refresquem com cal, i és clar. La Isa anava al cotxe de la Tini, i tot el que netegis ara, llavors no s’embrutarà el cotxe: ben vist. La Isa, no es podia ni tocar la cara dels dits de reïna.

Isabel, Laura i Eva a la foto final. Gràcies a tothom per fer possible aquest tipus d’entrenaments.

De mica en mica anem coneixent a la Trini, i la veiem sempre passar-s’ho bé i prova, que se la veu força feliç. Crec que trobar aquest equilibri de bons amics, esports i gaudir de la natura, li passa com a molts de vosaltres: que una
pàgina agradable el cap de setmana i que recordareu molts anys com una època bonica. Nosaltres també sabem que tenir sort de conèixer com ets i avui una mica més. Enhorabona i sort en tot el que et proposis.

Me ha tocado ser Mossenaire de Honor, verdaderamente me ha cogido por sorpresa.

Me llamo Trini y empecé a practicar el running en el año 1996 con el Club de Atletismo Bonaire, pero lo fuí dejando poco.

Durante estos años he ido haciendo alguna cursa o salida sin mas.

Hace 4 años con Isabel Vergara y Transi, decidimos salir a correr un día a la semana y como que nos empezó a gustar,comenzamos a tomarlo mas en serio.

Un día Isabel se interesó por el Club California, donde se hacían entrenos y nos animamos a probar, sin darnos cuenta nos integramos en el grupo donde hay gente estupenda que te hacen pasar muy buenos momentos. Está nuestra
coach Mª José Merino y como no Manel.

Este año he hecho mi primera Mitja de Granollers y ha sido una experiencia y un reto inolvidable.

Este último año he tenido la oportunidad de conocer a grandes personas como Guille, Isa, Present, Mont, Miguel, Juanjo, Eva y muchos mas que me hacen disfrutar y pasar un rato muy agradable.

Gracias a la insistencia de Isabel he conocido este grupo de Mossenaires que reune todos los sabados a tantas personas, creando un ambiente de amistad compañerismo y buen humor.

Gracias Pep por el empeño y el esfuerzo de reunir a esta gran familia cada sábado.

Eres el mejor

Anar a Sabadell a veure el bosc de Can Deu, des de dins, era una assignatura pendent i que fins avui no havia estat possible. No oblidem que tot va quedar tan impracticable, que resultava totalment irrealitzable fer un circuit com el d’avui.

Hem sentit una gran tristor: molts anys d’haver gaudit dels seus corriols; els seus circuits marcats. Els llocs frescos i ombrívols. Moltes hores d’entrenaments per aquest bosc que era tan bonic. Les giragonses divertides, i sempre protegits per grans arbres, que a hores d’ara ja són història. Sempre ens quedaran records i fotografies i, amb la nostra vida, creiem que ens costarà tornar a gaudir de racons com aquells, encara que estem segurs que s’hi podrà tornar anar-hi de lleure i en el nostre record, sempre recordarem. Desitgem que torni a ser lloc on tothom pugui tornar a fer el fèiem: gaudir molt de la natura.

El fet de no haver-hi ombra, i ser una de les setmanes més càlides que es recorda, hem vist a més d’una i més d’un patir un xic.

Parlant una mica dels que hem vingut avuí a entrenar en grup. Doncs bé: en una setmana on normalment sempre ve menys amistats, donat que a Terrassa hi havia festa grossa: hi ha “festa major” i de sempre, des de fa trenta-sis anys, que els dissabtes a la tarda molts mossenaires hi prenen part de la cursa que s’hi organitza, i de ben segur que molts han fet bé en conservar la força per gaudir dels carrers i les gents de la nostra ciutat. Des d’aquí esperem que us hagi anat bé i que ens ho expliqueu.

Gràcies a tothom pel seguiment i us esperem; quan?, qui hi endevina? Fins aviat

Si; en Marc quan li vam demanar, va dir:”a mi em tens com a comodí si no teniu a ningú”. Doncs un luxe de comodí com en Marc, no es pot desaprofitar. Quin luxe de “Mossenaire d’honor”.

I a partir d’ara, queda nominat i aviat proclamat “Mossenaire d’honor”. Gràcies per fer gran el projecte.

I en aquest marc incomparable de la masia de Torre Mossèn Homs i al costat de l’Emilio, a punt de començar un nou “Entrenament en Grup”, i ja en van uns quants

En Pau, segueix fidel a la trobada, i enmig de grans entrenaments, sempre ve a fer un bon entrenament al costat d’amistats con en Joan Carles i l’Anna Cos

I l’Àngel ja fa setmanes que no falla i sembla que a més gaudeix de la vostra manera d’entrenar.

Dos grans atletes i parella: la Lorena i en Cristian.

I en Pepe, seguit per la Cristina, Anna i en Pau

Josep Maria i en Joan Carles, també engeguen la marxa

I sortida del dia que dediquem a en Marc. Tot un honor

Toni i Carmelo, Javi i Miguel, Cesar. Estem sortint

Amb l’Anna riallera, en Marc també se’l veu riure

I avui tenim una nova mossenaire: la Gemma. Benvinguda!!! prop. la Cris de sbd i en Pepe

la Mari, seguit per en Joan a la dreta i l’Alberto a l’esquerra

l’Àngel a l’enquerra i en Juan Miguel a la dreta.

Camins polsosos per diferents motius: la falta de pluges i que pels camins ara sovintegen els camions que fan treballs d’arranjaments dels camins, després de la ventada i l’arbres caiguts que veureu com els van retirant

I tapant-se el nas, l’Inma, de la pols que aixequen els mossenaires, al costat de la Carme, seguit per en Jose… a la dreta, mmmm: no recordem.

I ja fa un parell de setmanes que a la mateixa hora, l’Emilio i la Julia surten a caminar.
[img][/img]

I a l’encreuament, arriba la cua, ben acompanyada

Bonica postal, cam la Carme, a la que segueixen, l’Inma, Sebas i de blau i en Jose.

I la cua ara són: en Marc i l’Anna

La Conxita, avui li feia mal el bessó i ha preferit retornar al camp base. Esperem recuperis aviat.. Arriba en Miguel i en Javier

Característica del grup: aprofitar per tenir bones xerrades i que per les cares que fan semblen ser profundes.

I en el progressiu que hem fet a tota pastilla, aquí els capdavanters: l’Emilio, César, que ha acabat primer i el Mossenaire d’honor, que també ha anat a tope: en Marc Armengol

I també l’han fet la Lorena i en Cristian, i sembla que s’estan recuperant

Mentre en Juan Miguel s’espera, i arriba l’Àngel, anem veient com s’amuntega la llenya

l’Enrique, un clàssic de la colla i què quan no pot venir, no ens perd la pista i prop d’ell la Sanddra i en Pepe

Balme, mossenaire que no recordem, i Emilio

Fent una miqueta de camins divertit amb en Marc, en Miquel, Emilio, Toni

La Mari, també vigila de no ensopegar, seguida per en Carmelo i en Toni

Paissatge del moment, sec i calorós. Estem a la setmana en tempratures récords, i avui també hem patit un xic,

Feia molt de temps que no ens encaminàvem cap a Sabadell, donat que el bosc de Can Deu no estava per córrer, i ara tampoc sabíem que ens trobaríem

I travessem un pont per sota i a la sortida, ja estarem a Sabadell

Però abans, amb la Lorena i en Cristian farem un bona pujada

En Pau sempre promociona la seva ciutat allà on va i el senyal: el senyales amb ell: es deu dir Sabadell de cognom? Quantes fletxes conteu?

I mentre travessem per llocs on hi havíen passat un munt de vegades, gairebé ni els reconeixem. Es deia, mentre corríem, que hi ha gent que no havia mai vist Castellar des de casa, i la manca d’arbres ara ho fa possible. També que ara moltes cases tenen més llum.

I en aquest punt, toca reagrupar-se amb el nostre protagonista principal, en Marc amb l’Anna

I quan diem; “ningú va a fer de mossenaire a fer costat a qui va més endarrerit”. Doncs si: el mestre Pau, aixeca les ales i vola cap a buscar a mossenaires

I ja tenim aquí la Mari, en Pau i en Miguel

Qui ha vist i qui veu el bosc, que tant ens enamorava. No es reconeix els llocs per on passem.

Segur que des d’aquest punt no es veia la Mola: i ara sí.

Miquel, Cristina i Juan Miguel, passant per aquest desolat lloc.

Grans amistats les que es fan aquí tots els dissabtes: Jose, Sebas, Pepe

Al costat de l’Anna Cos, tenim a la nova mossenaire d’avui: la Gemma

I aplaudim i coneixem al nostre flamant “Mossenaire d’honor”, en Marc Armengol

La foto de família, sota de les moreres i en un dia de molta calor, i que hem patit i suat la cansalada, encara que a Sant Julià d’Altura, sempre hi ha l’oportunitat de fer un bon traguet d’aigua.

I en Carmelo, de vermell: avui també ens deleita amb un acudit.

L’Anna, la Cristina, Gemma i en Pau

Al costat del mossenaire d’honor: Pep, Anna, Marc, Inma, Emilio

… i en Cristian

Parella d’enamorats i grans atletes: Cristian i Lorena. Fa una setmana en Cristian va fer una marató de muntanya.

Com passa de vegades, ens venen nous amics. Hi ha qui es consolida i ve cada setmana, com és el cas d’en Marc. Sabem que és molt bona persona i a més ens fa il·lusió que, com alhora feu moltes i molts, ara fan gran el projecte amb la seva vàlua com a persona. Molt contents i et desitgem tota mena de sort, amb tot el que facis i que puguem compartir amb tu molts moments com els d’avui. Moltes, moltes gràcies-

SER MOSSENAIRE ENGANXA Hola, sóc el Marc, tinc 44 anys, i fa aproximadament un any em vaig assabentar que hi havia un grup de runners que cada dissabte a les 8h del matí sortien a córrer 10km pels boscos que hi ha entre Terrassa i Sabadell. Dit i fet, ens vàrem presentar sense conèixer a ningú i de seguida se’ns va acostar el Pep, l’alma mater del grup, que ens va acollir amablement i ens va explicar els orígens d’una història, la dels Mossenàires, que fa més de 20 anys que córrer sense parar. Vaig començar amb el meu cosí Miquel, amb el que sortia a córrer normalment, després es va afegir l’Oriol, que coneixia el Miguel; un bon dia vaig trobar-me el Jordi que em va presentar l’Emilio, company de feina de la meva dona; a vegades, quan no està de viatge, ve la Ida; i si surto corrent des de casa, torno amb l’Antonio; la que no falla mai és l’Anna, una històrica; a vegades coincideixo amb l’Enrique o el Marc o amb en David de Sabadell, el Carmelo que sempre té algun acudit a punt, o la Laura, o la Núria, el Joan Carles, el César, el Fran, el Juan Miquel, el Carlos, l’Eva, el Javier, el Francis, el Rafa, el Manolo, la Conxita, el Juanjo, la Isa, i podria continuar però no acabaríem mai ja que podem arribar a ser més de 60 persones cada dissabte i sempre hi ha alguna cara nova que va engrandint el grup fins al punt que els Mossenaires s’han convertit en un fenomen que sobrepassa l’àmbit de la ciutat de Terrassa. Per acabar, sortir a córrer amb els Mossenàires implica, a banda de fer una activitat física en un entorn saludable, conèixer gent molt diversa i passar-ho francament bé. En resum, ser Mossenaire enganxa i us animo a que ho proveu!