Arxivar per 7, agost de 2015

07 ag. 2015


Tuc de Mulleres · 3.013 metres

Classificat com a General

El meu quart tres mil, i alhora anant-hi amb els incondicionals Jordi, Pere, Dolors i avui en Javier que s’estrenava aquesta setmana a l’alta muntanya i més precisament: un tres mil.

El Tuc de Mulleres, fins ahir era un alt desconegut i una vegada fet: no l’he trobat gens difícil i uns llocs més que bonics. El dia compartit amb tots quatre i podríem dir que podem afegir un home de mitjana edat, de Nova Zelanda, Murray es deia, que anava pujant tot sol i amb el que hem anat plegats. Més endavant un Pamplonès,l’Alberto, amb el que hem conegut una mica. Dalt, un altre fenomen de la naturalesa: en Séba, que es veu que està fent una gesta d’aquelles que fan història: un parell d’anys caminant i fent cims. Sabem que té un blog on va escrivint i igual hi acabem sortint, donat que ens va enregistrar a: http://sebapossible.blogspot.com.es/2015/08/blog-post.html

Veure els salts d’aigua i submergir les cames a l’aigua gèlida; una sensació electrificant. I a punt de fer d’anar més lluny, com en Jordi i en Javier. M’he reprimit, tot i quedar una mica amb ganes: només pensar d’arrossegar la mullena fins al cotxe i el que quedava fins a casa, he preferit mirar-ho a distància.

Una grimpada emocionant i una cresta sense quasi perills, només que una xicarrona d’adrenalina. Penso tornar-hi.


Amb aquest aspecte de poc muntanyer, a punt d’anar a fer el Tuc de Mulleres i amb il·lusió


I el Javier, que s’estrenava als 3000 i del qual moltes fotografies són obra seva. Gràcies per donar-me aquest record i hem gaudit plegats


i aquí amb en Jordi, sense el qual el més segur que la muntanya més alta que hagués fet seria la Mola. Amb ell un món nou a descobrir. Allà al darrere ens espera un món de sensacions


I al complet. Jordi, Javier, Pere, Dolors i jo


Si la imatge tingués remor: una remor impressionant d’aigua esberada


I en Jordi, copsant un moment


I contents cap al cim


En Javier descobria les fruites del camp, i menjava


En Pere en aquest punt ens recomana de posar-nos protector solar


Un rosegador ens mira des de la seva roca. La marmota alpina té una manera de comunicarse curiosa: em pensava que era un ocell.


Mentre passem pel costat dels salts d’aigua, que ens refresquen amb les seves gotetes i la mica de vent


En Pere i la Dolors duien gana, i anaven amb la reserva, fruit de matinar i viatjar


Javier i Jordi envoltats per tot arreu de muntanyes


Javier s’amolla a la perfecció


En aquesta fotografia de Javier, es pot veure la quantitat de rocam


I també neu: i és que tenim de tot!!


Selfie d’en Javier, on encara hi ha camí


I aquests envassaments naturals, d’aigues gèlides


I amb un refugi, per passar-hi la nit o recuperant-se si cal


Tot i l’estiu tan calorós que tenim, encara s’hi veu neu a la muntanya


I a dalt!!, aconseguit el cim. Una meravella i vistes d’impressió


Tot l’equip al complet, retratat pel Pamplonès que hem conegut avui


I que ens retrata amb l’Aneto al fons


I arriba el Séba Possible: està passant dos anys pujant muntanyes. Estem pendents del seu blog. http://sebapossible.blogspot.com.es/2015/08/blog-post.html


En Jordi: no n’hi ha dos com ell. Amb l’ampolla de cava per batejar al Javier i el seu primer 3000, tradició o costum. No ho sé: estava boníssim. Haurem de portar molts a fer 3000. Per cert; duia una motxilla que pesava un ou!


Uaaaa!!


Javier al costat del Pamplonès: l’Alberto i no tenim el cognom per fer-li arribar


I ja baixant, ens traiem la roba que ens sobra


La Dolors, i els seus tres-mils i és que en té un munt.


No li tremolen les cames


En Jordi si li tremolen: l’aigua està freda


En Javier si acabarà remullant tot ell, però més avall


Aquí la fotografia com a testimoni

En Pere i la Dolors, passant per llocs de somni

Si m’has llegit: et planyo i si no: tu t’ho perds. Jo penso tornar-hi: no se quan, però he gaudit com mai.

Gràcies Jordi, Javier, Pere i Dolors. Amb vosaltres a la fi del món.

Comentaris tancats a Tuc de Mulleres · 3.013 metres

07 ag. 2015


Pedraforca: Paco i Javier s’estrenen a alta muntanya

Classificat com a General

Un any pensant-hi en Paco, d’anar al Pedraforca. La fama de por a les altures, crec que més pel desconeixent i veure la confiança mentre grimpava, m’ha fet creure que la muntanya desperta a moltes persones aquella sensació de llibertat. I veure, en Javier, i la seva primera vegada a la vida a l’alta muntanya. El Pedraforca, no és molt alt i si molt bonic i amb un perfil característic. Bé, el 2015 he tornat a pujar al Pedraforca i per mi ja ve sent una tradició. La dificultat i el lloc, la tinc ben apresa i ja no em preocupa, i més quan de moment sempre he triat dies climatològicament adients per anar-hi. M’ha agradat anar-hi amb tots dos, donat que hem omplert molts moments agradables. Les vistes, impressionants i la sensació d’haver estat un dia genial. Gràcies amics!! Les fotografies són tant d’en Javier com pròpies, i quedaran com a record d’aquest dia.  Amb en Paco i en Javier, des d’un lloc on es pot apreciar la forma característica del Pedraforca  del mateix lloc, creativitat: (ft. Javier)  Canvi de sabatilles: ara les d’anar a la muntanya  Ultimant detalls per Gósol  Paco i Javier s’estrenen a l’alta muntanya.      I és bonica la planta, alhora que mortal si es menja. La Tora Blava millor no tocar-la  Instants de preocupació, que aviat estaran superats. En Paco en cap moment ha donat sensació d’inseguretat (ft. Javier)   Javier sembla nascut per la muntanya,  Impressiona la primera grimpada  En Javier, està abaix, per si no el veieu a la segona grimpada, camí cap al Pollegó Superior   Realment s’ho està passant bé  Paco i jo (ft. Javier)   I amb el seu pal de pescar, tot un invent d’en Javier (ft. Javier)  No em cansa pujar aquesta emblemàtica muntanya (ft. Javier)  (ft. Javier)   Moment de l’arribada al cim  (ft. Javier)        (ft. Javier)  veieu en Javier?, hi és.  … i ens fa una fotografia  (ft. Javier)  Tornaré!

Comentaris tancats a Pedraforca: Paco i Javier s’estrenen a alta muntanya