22 febr. 2010
Un fred que pela
Fred. És el que molts tenim al cap i al cos. Fred.
No deixa de sorprendre’ns que hi hagi gent disposada a matinar, si a les vuit és aviat, per entrenar una estona acompanyat de persones com nosaltres, que mentre entrenem aprofitem per fer bones converses i afiancem amistats. Sempre tenim la sort de comptar amb gent nova, que ens enriqueix a tots i trobem a faltar a aquell que no pot venir.
Dit això, veiem que tots estem disposats a començar i es proposa un dels circuïts que personalment més m’agraden. El trobo equilibrat. Baixada i pujada amb suavitat. És veritat que n’hi poden haver de millors, però soc de la teoria que si aprenem el circuït i el repetim, sempre que ve gent sap el que l’espera sense sorpreses i més quan la majoria tenim compromisos una vegada acabat l’entrenament.
Envoltem el camp de coloms de davant de darrera la residència d’avis de Torre Mossèn Homs, anem pel mig de camps acabats de llaurar.
Anem corriolejant paral·lels a la Carretera Matadepera – Sabadell i arribem sobre el qm. tres i mig a Sant Julià, on fem un dels nostres habituals punts on compactem el grup. Anem per camins prou bonics fins arribar a les cases unifamiliars de Can Oriach i tenim el quilòmetre cinc i escaig. Ara pujarem per on s’havia desenvolupar el Cros de Sant Sebastià i ben bé aprofitant el magnífic bosc de Can Deu. A Sant Julià ens reunim per la fotografia i donarem via lliure per què tothom torni al seu gust fins la masia o camp base.
Un entrenament en un dia molt fred, però amb molta calor humana.
Gràcies a tots de nou: no deixeu de sorprendre’ns.
Flora i fauna en que ens trobem
Envoltats d’esplèndida natura, terrenys tous, aire sa i molt calor humà
Ben abrigats i en Martin lluint setmana darrera setmana la nostra samarreta
Camins força plans i bons per fer un bon entrenament i també una bona recuperació
La oportunitat d’entrenar amb grans atletes: en Diego i en Jose [noidelabarba]
i costava de reconèixer a en Toni
En Jaume, que serà el mossenaire de la setmana i ens explicarà coses importants
Com sempre les primeres vegades costa quedar-se amb els noms dels nous mossenaires, animats a venir pels nostres amics de la botiga de Califòrnia Esports, els germans Expòsito que quan hi va algú els animen a venir. A veure si repeteixen i retenim els noms.
Tota la colla, mossenaires nous i bon humor. Avui no teníem representació femenina.
L’Antonio Blanco ens mostra la nova moda en gorres
En Jaume Farrés, el coneixem de retruc, com ens explicarà i és un plaer poder entrenar amb ell i segur que aprendrem força coses, donat que se’l veu expert amb molts temes. El principal: compartir l’estimació per l’esport i la natura.
Ens deia en Jaume:
Hola a tots.
Soc el Jaume Farrés, el germà de la Glòria i cunyat del Climent Palet. (Situats?) El meu és un breu currículum atlètic tot i tenir prop de mig segle. La meva principal afició és caminar per la muntanya. El meu pare en va ser el responsable. (Gràcies) Això de córrer ho havia fet de jove quan no en deien running ni trail. (1978) L’any passat la meva germana em va proposar d’anar a entrenar amb els Pantaurells. Vaig dir que sí, des de llavors, a l’agenda, els dimarts tenen sentit. (21:15 Queviures Ubach) La primera cursa (Festa Major de Terrassa), segona (El Bolet / Ullastrell), tercera (Mitja Terrassa 2010).
L’any passat la meva germana em va proposar d’anar a Torre Mossèn Homs, Pep Moliner, 1 hora, 8 matí, espai natural periurbà. Vaig dir que sí. (Gràcies) M’hi trobo bé. Aquest és el millor motiu per seguir venint. No puc cada dissabte, però us puc assegurar que si cada dimarts penso amb els Pantaurells cada dissabte tinc un pensament pels corredors de Mossèn Homs. (Moments, que sumen) Que segueixi el bon rotllo.
Comentaris tancats a Un fred que pela
