Arxivar per febrer de 2010

23 febr. 2010


Valors de Pais: Salvador Cardús

Classificat com a General

Seguint el cicle de conferències, dijous passat ens van regalar un pou de cultura ben fonamentada i tractada de forma interessant i un recull d’idees on sovintegen moments distesos i a voltes ens els guarneix amb alguna anècdota. Moments en que baixava la intensitat, i pocs instants després, ens tenia expectants, donat que en Salvador Cardús és d’una solvència més que contrastada. Com deia en Rull, que vol transmetre’ns nocions del seu currículum, aquest era dens i important tot ell.
Dues sensacions vaig treure; que la història ens diu que els Catalans estem sempre encallats a llocs similars i per il·lustrar-ho es va permetre llegir un poemes datats de fa més d’un segle on les aspiracions com a pais podrien ser similars a les actuals, i vistes de molt lluny, els Catalans ens podien sentir maltractats. Em va donar la sensació que la realitat és que anem encaixant els cops i que ens venen sovint per tot arreu i tenim la mentalitat de qui dia passa anys empeny. També, crec, que qui pensa amb la independència, a l’endemà d’obtenir-la no es sabria ben bé que fer-ne, donat que no queda clar com funcionaríem, però en canvi en molts col·lectius cada cop se’n parla més. Temes com l’energia per exemple. Va repassar l’actualitat, com l’estatut, i vaig gaudir per la seva forma d’expresar-se, cosa que ja esperava.
Il·lustro amb alguna fotografia de record i et convido a venir a la propera que tindrà lloc la setmana vinent. Anima’ t !

Image
Image
Image
Image

Comentaris tancats a Valors de Pais: Salvador Cardús

22 febr. 2010


Disfressar-se

Classificat com a General

Image
Carles, el meu germà

Un dia per tot, i és això. Disfressar-se i mostrar-se diferent a un mateix per unes hores i ensenyar-ho als demés. Bé, en el meu cas impossible. No recordo haver-me disfressat a no ser en èpoques infantils, però vagament alguna vegada i sense ser massa participatiu. Això, en canvi, és un tret característic del meu germà: en Carles; l’he vist un munt de vegades anar a gaudir i ho fa amb autèntic plaer. He rigut veient com feia “l’indi“, mai millor dit.
Vaig anar a veure’l, com altres anys, per la crida que em va fer, donat que a ell si que li van els temes festius d’aquesta índole. És sorprenent la quantitat de vilatans que els agrada. Jo, com a públic passiu, vaig gaudir de la imaginació que te tantíssima gent i continuaré veient-ho des de la vorera i vestit de jo.
Penjo unes quantes fotografies que vaig fer i trobo genial la imaginació que hi posa tothom i ho ben fetes que estan les disfresses de la rua en general i la gràcia del to crític que mès d’una era basada. El sexe, l’exageració, les imitacions, la mofa per molts temes d’actualitat.
De mostra un botó

ImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImage

Comentaris tancats a Disfressar-se

« Següents - Anteriors »