Arxivar per 22, febrer de 2010

22 febr. 2010


Disfressar-se

Classificat com a General

Image
Carles, el meu germà

Un dia per tot, i és això. Disfressar-se i mostrar-se diferent a un mateix per unes hores i ensenyar-ho als demés. Bé, en el meu cas impossible. No recordo haver-me disfressat a no ser en èpoques infantils, però vagament alguna vegada i sense ser massa participatiu. Això, en canvi, és un tret característic del meu germà: en Carles; l’he vist un munt de vegades anar a gaudir i ho fa amb autèntic plaer. He rigut veient com feia “l’indi“, mai millor dit.
Vaig anar a veure’l, com altres anys, per la crida que em va fer, donat que a ell si que li van els temes festius d’aquesta índole. És sorprenent la quantitat de vilatans que els agrada. Jo, com a públic passiu, vaig gaudir de la imaginació que te tantíssima gent i continuaré veient-ho des de la vorera i vestit de jo.
Penjo unes quantes fotografies que vaig fer i trobo genial la imaginació que hi posa tothom i ho ben fetes que estan les disfresses de la rua en general i la gràcia del to crític que mès d’una era basada. El sexe, l’exageració, les imitacions, la mofa per molts temes d’actualitat.
De mostra un botó

ImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImage

Comentaris tancats a Disfressar-se

22 febr. 2010


Un fred que pela

Classificat com a General

Fred. És el que molts tenim al cap i al cos. Fred.

No deixa de sorprendre’ns que hi hagi gent disposada a matinar, si a les vuit és aviat, per entrenar una estona acompanyat de persones com nosaltres, que mentre entrenem aprofitem per fer bones converses i afiancem amistats. Sempre tenim la sort de comptar amb gent nova, que ens enriqueix a tots i trobem a faltar a aquell que no pot venir.

Dit això, veiem que tots estem disposats a començar i es proposa un dels circuïts que personalment més m’agraden. El trobo equilibrat. Baixada i pujada amb suavitat. És veritat que n’hi poden haver de millors, però soc de la teoria que si aprenem el circuït i el repetim, sempre que ve gent sap el que l’espera sense sorpreses i més quan la majoria tenim compromisos una vegada acabat l’entrenament.

Envoltem el camp de coloms de davant de darrera la residència d’avis de Torre Mossèn Homs, anem pel mig de camps acabats de llaurar.

Anem corriolejant paral·lels a la Carretera Matadepera – Sabadell i arribem sobre el qm. tres i mig a Sant Julià, on fem un dels nostres habituals punts on compactem el grup. Anem per camins prou bonics fins arribar a les cases unifamiliars de Can Oriach i tenim el quilòmetre cinc i escaig. Ara pujarem per on s’havia desenvolupar el Cros de Sant Sebastià i ben bé aprofitant el magnífic bosc de Can Deu. A Sant Julià ens reunim per la fotografia i donarem via lliure per què tothom torni al seu gust fins la masia o camp base.

Un entrenament en un dia molt fred, però amb molta calor humana.

Gràcies a tots de nou: no deixeu de sorprendre’ns.


Flora i fauna en que ens trobem


Envoltats d’esplèndida natura, terrenys tous, aire sa i molt calor humà


Ben abrigats i en Martin lluint setmana darrera setmana la nostra samarreta

Camins força plans i bons per fer un bon entrenament i també una bona recuperació

La oportunitat d’entrenar amb grans atletes: en Diego i en Jose [noidelabarba]

i costava de reconèixer a en Toni

En Jaume, que serà el mossenaire de la setmana i ens explicarà coses importants

Com sempre les primeres vegades costa quedar-se amb els noms dels nous mossenaires, animats a venir pels nostres amics de la botiga de Califòrnia Esports, els germans Expòsito que quan hi va algú els animen a venir. A veure si repeteixen i retenim els noms.


Tota la colla, mossenaires nous i bon humor. Avui no teníem representació femenina.


L’Antonio Blanco ens mostra la nova moda en gorres

En Jaume Farrés, el coneixem de retruc, com ens explicarà i és un plaer poder entrenar amb ell i segur que aprendrem força coses, donat que se’l veu expert amb molts temes. El principal: compartir l’estimació per l’esport i la natura.

Ens deia en Jaume:

Hola a tots.
Soc el Jaume Farrés, el germà de la Glòria i cunyat del Climent Palet. (Situats?) El meu és un breu currículum atlètic tot i tenir prop de mig segle. La meva principal afició és caminar per la muntanya. El meu pare en va ser el responsable. (Gràcies) Això de córrer ho havia fet de jove quan no en deien running ni trail. (1978) L’any passat la meva germana em va proposar d’anar a entrenar amb els Pantaurells. Vaig dir que sí, des de llavors, a l’agenda, els dimarts tenen sentit. (21:15 Queviures Ubach) La primera cursa (Festa Major de Terrassa), segona (El Bolet / Ullastrell), tercera (Mitja Terrassa 2010).
L’any passat la meva germana em va proposar d’anar a Torre Mossèn Homs, Pep Moliner, 1 hora, 8 matí, espai natural periurbà. Vaig dir que sí. (Gràcies) M’hi trobo bé. Aquest és el millor motiu per seguir venint. No puc cada dissabte, però us puc assegurar que si cada dimarts penso amb els Pantaurells cada dissabte tinc un pensament pels corredors de Mossèn Homs. (Moments, que sumen) Que segueixi el bon rotllo.

Comentaris tancats a Un fred que pela