14 febr. 2010
Bonica Torrebonica
Avui mentre pensava on podíem anar, sabia que la majoria de circuïts estarien enfangats i seria inevitable que els mossenaires no patissin moments de fangueig. Això si, el dia ha estat lluminós i el sol ens alegrava l’entrenament d’allò més.
Entrenament ha consistit en baixar pel camí del golf i fer la fotografia en un punt on un mossenaire il·lustre, el pare Agustín, tenia que marxar per arribar per compromisos a casa. L’Agustín pujava des de casa i a tres quarts de vuit estàvem al Monument de la Dona Treballadora i ha pogut conèixer al seu homònim el tiet Agustí, que pujava amb el nebot Albert. També en Mirabet, què com no podia ser d’una altre manera ve des de prop de la Rambla d’Ègara: vol dir que fa un entrenament cinc estrelles i tres forquilles.
Un canvi en baixada, des de la bassa de rec del golf fins la primera torre elèctrica, foto, pujada per la vorera, fins l’hípica, baixem fins els troncs, on encara no ens cau ningú, una pujadeta exigent, parell de revolts o tres, quatre camins, pujada a l’Argelaguet i d’aquí camins amples per completar un entrenament magnífic de 10 quilòmetres i mig.
Joan i Javi, anar baixant
Creuem un pont recentment reformat
En Mohamed ens l’hem trobat per casualitat; vindrà algun dia a entrenar. El conec de fa temps, quan corria per les pistes de Can Jofresa i és un home amb molta resistència. El que recordava, fa anys i el que a mi em va fer molta il·lusió quan el vaig conèixer, és que em parlava en un català perfecte, com no podia ser d’una altre manera. Segur que domina tres o quatre idiomes a la perfecció i l’idioma de córrer també.
mp se pas que feien en mirabet i en Xavi Miquel
Com sempre, una gran colla que entrena plegada. És impressionant !!
Aquí surto
Punt on continuàvem resta en Massaguer i la Rosa. Nosaltres continuarem avall
Pel costat de la tanca de l’hípica
Es un raconet molt bonic i sovintegem per la zona
Juan Carlos i l’Albert Argelaguet. Li tinc que preguntar si la font és seva.
L’Emilio és un clàssic de la trobada. Seriós sempre i alhora content.
Vicenç, seria el mossenaire de la setmana
David, no falla mai i té un gran sentit de l’humor.
En Fran i en Jordi. En Jordi està preparant la marató enguany i crec que dues
Josep Serna; un clàssic també. Oita que anava content
Xavi Miquel, amb tot un bon estil
Carles Salmeron, en forma de nou
Dolors i Casi. la Dolors porta unes bones sesions rodant per fer la marató amb garanties
Vicenç Sant Calpe és un gran atleta. La seva modèstia no deixa indiferent. Sense fer massa soroll, això si sempre en te una que dir amb aquella ironia que el caracteritza. A mi em va anar molt bé per gaudir un munt enguany de la seva companyia a la Matagalls-Montserrat.
El recordo fent la marató d’Empuries, i molt caps de setmana s’apropa a les diferents curses que s’organitzen per tot el calendari. Crec recordar que ha fet alguna marxa d’aquelles que només pocs s’hi veurien encord.
De vegades es desplaça amb la seva furgoneta i pot reposar, donat que la te preparada com si fos una autocaravana.
Si ens fa arribar el seu currículum atlètic el penjarem més tard.
Estem molt contents de que faci tan temps que creu amb aquest projecte compartit de córrer plegats i li desitgem molts d’èxits.
si vols posar algun comentari , aquí |
No hi ha resposta
