31
gen.
2010
Pep Moliner
Encara que endarrerit, donat que fa just una setmana que van fer un entrenament encarat a afrontar la marató i gràcies a anar-hi tan ben acompanyat com l’Àlex va perfilar-se com un entrenament productiu. Adjunto el que vaig posar al fòrum i afegeixo, amb el permís de l’Àlex el temps quilòmetre per quilòmetre i les seves reflexions sobre la jornada atlètica que ens hem proposat.Quan penso que tenia que fer una tiradeta de trenta quilòmetres, m’esgarrifa. De fet, no sol venir de gust, si no fos que si la fas, afegeixes garanties. En principi en Carles Salmerón es va animar a fer-la i el dia abans, el bessó a resultes de la mitja, el tenia tocat i causa baixa. Això si, com que vaig comentar-ho a la Dolors, que té ganes de tornar a fer la marató de Barcelona, sense cap mania s’apunta a un entrenament de bona preparació.El dia abans, quan pensava que hauria d’anar a ritme, tot sol, donat que aquestes tirades és bo fer-les sobre el que es té pensat anar en competició.En Jordi Renom, que també prepara la marató, també s’apunta a fer el dur entrenament.El dissabte previ, veig enmig dels meus correus mossenaires, que l’Àlex s’anima a venir; em poso més content que un ginjol. Faig quatre càlculs, tenint en compte com hem competit darrerament i em surt que podem aspirar a fer els trenta quilòmetres en dues hores vint.El lloc destriat: paral·lel a mar i tot pla. Sortida; Montgat i ritme exigent, per ser un entrenament. Amb tota seriositat ens hi posem.L’Àlex no ho tenia clar, i no li quadraven els ritmes: però com és costum amb ell i sense defallir, anem a ritme i fent ésses a llocs on el mar a malmès el camí en algun lloc, correm per la vorera de la carretera nacional i arribem a Mataró. Retornem i encara amb tot el ritme. Aviat arriben els quilòmetres que més costen i difícilment puc anar al costat de l’Àlex. S’avança uns metres i així mantenim els vuit darrers quilòmetres. Temps total; dues hores divuit tremta: trenta segons més que l’Àlex i la millor satisfacció possible.Pel camí en trobem tres cops amb en Jordi i la Dolors que fan l’entrenament al seu ritme tal com havíem previst.El meu agraïment a tots tres: especialment a l’Àlex.
Ens veiem bé per haver fet 30 qms. a 4’35
La satisfacció d’haver assolit el propòsit
el que marcava el gps
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=706451Previament l’Àlex, del que estic aprenent molt, dèia:
|
 Publicat: Dl Gen 25, 2010 12:00 am Assumpte: Tirada de 30 Km pel Montgat |
|
|
Alex Hola,Aquest matí tirada llarga amb en Pep i dos mosenaires( perdoneu no recordo els noms).Quedada a les 8:00 a la porta de l’Hotel Don Candido.Arribada al Montgat i cap allà les 8:45 sortida.En Pep tenia calculat que des del Montgat fins a Mataró teniem uns 15 Km, doncs tocava anada i tornada.Dos grupets: primer grup els dos mosenaries i segon grup en Pep i Jo.Jo acompanyava a en Pep a fer tirada llarga, això vol dir que ell ho tenia tot rumiat. Primer objectiu era fer 30 Km en 2:20 minuts, repartit en blocs de 5 Km.Des dels primers km no he trobat un ritme còmode, avui no era el meu millor dia però en Pep m’ha portat pràcticament tot l’entrenament.El terreny estava prou bé però hem hagut de creuar per sota de la via un parell o tres de vegades i això fa perdre el ritme. Com era la primera vegada que anàvem de Montgat fins a Mataró no tenia molt clar el camí i ens hem perdut un parell de vegades, però res de l’altre món.Hem acabat amb un temps més que correcte, 30 Km en 2:18 a un ritme de 4:35, però com podeu veure els últims km han sigut molt lents, en el meu cas era perquè ja no podia anar mes ràpid ( també s’ha de dir que com anàvem bé de temps doncs no feia falta patir més del normal).Hem estirat una miqueta i la foto de rutina.Veure ritmes. |
|
Tags: Mongat
27
gen.
2010
Pep Moliner
Lloret un lloc que sempre recordo i que no hi ha any que deixi d’apropar-m’hi. Primer va ésser durant tota la infantesa amb els meus avis a l’Hostal Montecarmelo. Ara tots els estius a les seves cales, principalment a Cala Canyelles i un bon àpat al Raimons i passejades pels carrers, s’hi afegeix corre-hi a La Sansi, cursa de 5 quilòmetres que organitza en Josep Lluis Blanco i qui m’havia de dir que podria estar tan aprop de qui té la possibilitat per governar el poble. Poble o ciutat, donat que passa de quaranta mil a dos-cents cinquanta mil persones el mateix any.El CDC egarenc ha organitzat una sortida i hem estat convidats pel seu alcalde i molts dels seus regidors a visitar llocs com araEls Jardins Noucentistes de Santa Clotilde , anar a dirnar i fer un dinar boníssim amb molts detalls molt ben cuidats a restaurant el Trull i visitarVisites guiades al Museu del Mar , des d’on es pot saber el com es va situar Lloret al món, el per què ara és com és i amb una gràcia curiosa d’un guia molt agradable, en Marco, que combinava la seriositat de tot el que visitàvem amb notes altes de bon humor. Una combinació agradable. També hem visitat Església Parroquial de Sant Romà i els seus retaules.Al matí, tot passejant per uns jardins tan ben cuidats, que a ningú deixa indiferent, he creuat algunes paraules amb el Sr. Ignasi, el tinent d’alcalde, respecte a la regeneració de les platges. Una persona físicament, pròxima al perfil d’un actor elegant de pel·lícula. Ell mateix, que al seu cap porta totes les xifres que ens podem imaginar, ens donava bones explicacions fent el paper de guia dins l’autocar. Ens feia entendre la situació i futur de Lloret i he gaudit d’allò més de conèixer de primera mà que vol ser Lloret. M’ha encantat com s’explicava.Un detall per un esportista com jo, ha estat l’aposta per ser una poble que pensa amb l’esport i que vetlla per donar grans serveis. Soc dels que penso que l’esport fa a les persones millors i hi ha esports per a totes les característiques humanes.En Josep Rull i la seva vessant esportiva, sempre em presenta com aquella persona que juga amb les distàncies tot corrent. Imagino que com que dir que fas cent quilòmetres no deixa indiferent, ha estat un dels detalls en els que s’ha fixat el Sr. Xavier Crespo, alcalde de Lloret. M’impressiona estar prop de gent tan important. La conversa primera que he tingut ha estat als jardins on li feia observar que per mantenir tota aquella verdor, el rec tenia de ser acurat. Bé, era per dir algo. Ha estat tan implicat amb la nostra visita, que tot i tenir febre, ha estat al nostre costat i ens ha acompanyat a tot hora. Bé, alhora de dinar ha reposat a casa seva, i ha vingut a l’hora del cafè.M’ha preguntat pel que a mi més m’agrada, l’esport i m’ha dit que ara feia més caminades, per manteir una bona forma física.Bé, un jornada per ser prop de gent que m’ha agradat d’allò més i que recomanaria a tots els meus amics.
Hi ha res millor que saber el per què son els jardins com son de la mà d’un guia com en Marco
En Marco, ens ho va fer passar bé
Com pot haver-hi uns jardíns tan ben retallats !!
Tan bonic tot plegat
Tots gaudint de les explicacions, que pert tot n’hi ha una i el mar sempre present
Lloc on encara hi viuen i on vivia el senyor Marquès
Els arbres amb el mar de fons. Lloc per relaxar-se i inspirar-se, de ben segur
En familia, anem per tots els racons,
S’ha de mantenir aquests racons
Ens comentaven, que és el lloc ideal per les parelles acabades de casar, fer-se unes fotografies d’allò més bonic
Tot transitant pel parc ens disposem a fer la fotografia de familia
El grup en ple, amb les autoritats de Lloret.
Deixem el parc els jardins amb un bon regust
Els parlaments
L’Alcalde Xavier Crespo
Tinc que dir que el dinar era exquisit.
Bonic restaurant i molt recomanable.
I la visita que ens tenien preparada.
Ricard, Josep Rull i Xavier Crespo
La font de Canaletes,
Davant mateix de l’Ajuntament
No em va quedar clar l’observació de l’escut. Si que Lloret i llaurer tenen molt a veure.
I veure els monuments de la ciutat.
I els important retaules
l’església de Sant Romà, d’estil gòtic català
I al museu del mar, veurem en que estava basada l’economia del lloc.
Ha estat una jornada memorable a Lloret, al costat de persones molt importants.Gràcies
Tags: jardins, Lloret
