Etiqueta arxiu 'Lloret'

27 gen. 2010


Visita amb CDC Terrassenc a Lloret

Classificat com a General

Lloret un lloc que sempre recordo i que no hi ha any que deixi d’apropar-m’hi. Primer va ésser durant tota la infantesa amb els meus avis a l’Hostal Montecarmelo. Ara tots els estius a les seves cales, principalment a Cala Canyelles i un bon àpat al Raimons i passejades pels carrers, s’hi afegeix corre-hi a La Sansi, cursa de 5 quilòmetres que organitza en Josep Lluis Blanco i qui m’havia de dir que podria estar tan aprop de qui té la possibilitat per governar el poble. Poble o ciutat, donat que passa de quaranta mil a dos-cents cinquanta mil persones el mateix any.El CDC egarenc ha organitzat una sortida i hem estat convidats pel seu alcalde i molts dels seus regidors a visitar llocs com araEls Jardins Noucentistes de Santa Clotilde , anar a dirnar i fer un dinar boníssim amb molts detalls molt ben cuidats a restaurant el Trull i visitarVisites guiades al Museu del Mar , des d’on es pot saber el com es va situar Lloret al món, el per què ara és com és i amb una gràcia curiosa d’un guia molt agradable, en Marco, que combinava la seriositat de tot el que visitàvem amb notes altes de bon humor. Una combinació agradable. També hem visitat Església Parroquial de Sant Romà i els seus retaules.Al matí, tot passejant per uns jardins tan ben cuidats, que a ningú deixa indiferent, he creuat algunes paraules amb el Sr. Ignasi, el tinent d’alcalde, respecte a la regeneració de les platges. Una persona físicament, pròxima al perfil d’un actor elegant de pel·lícula. Ell mateix, que al seu cap porta totes les xifres que ens podem imaginar, ens donava bones explicacions fent el paper de guia dins l’autocar. Ens feia entendre la situació i futur de Lloret i he gaudit d’allò més de conèixer de primera mà que vol ser Lloret. M’ha encantat com s’explicava.Un detall per un esportista com jo, ha estat l’aposta per ser una poble que pensa amb l’esport i que vetlla per donar grans serveis. Soc dels que penso que l’esport fa a les persones millors i hi ha esports per a totes les característiques humanes.En Josep Rull i la seva vessant esportiva, sempre em presenta com aquella persona que juga amb les distàncies tot corrent. Imagino que com que dir que fas cent quilòmetres no deixa indiferent, ha estat un dels detalls en els que s’ha fixat el Sr. Xavier Crespo, alcalde de Lloret. M’impressiona estar prop de gent tan important. La conversa primera que he tingut ha estat als jardins on li feia observar que per mantenir tota aquella verdor, el rec tenia de ser acurat. Bé, era per dir algo. Ha estat tan implicat amb la nostra visita, que tot i tenir febre, ha estat al nostre costat i ens ha acompanyat a tot hora. Bé, alhora de dinar ha reposat a casa seva, i ha vingut a l’hora del cafè.M’ha preguntat pel que a mi més m’agrada, l’esport i m’ha dit que ara feia més caminades, per manteir una bona forma física.Bé, un jornada per ser prop de gent que m’ha agradat d’allò més i que recomanaria a tots els meus amics.ImageImageImageHi ha res millor que saber el per què son els jardins com son de la mà d’un guia com en MarcoImageImageImageEn Marco, ens ho va fer passar béImageImageImageCom pot haver-hi uns jardíns tan ben retallats !!ImageImageImageTan bonic tot plegatImageImageImageTots gaudint de les explicacions, que pert tot n’hi ha una i el mar sempre presentImageImageImageLloc on encara hi viuen i on vivia el senyor MarquèsImageImageImageEls arbres amb el mar de fons. Lloc per relaxar-se i inspirar-se, de ben segurImageImageImageEn familia, anem per tots els racons,ImageImageImageS’ha de mantenir aquests raconsImageImageImageEns comentaven, que és el lloc ideal per les parelles acabades de casar, fer-se unes fotografies d’allò més bonicImageImageImageTot transitant pel parc ens disposem a fer la fotografia de familiaImageImageImageImageImageEl grup en ple, amb les autoritats de Lloret.ImageImageImageImageImageImageDeixem el parc els jardins amb un bon regustImageImageEls parlamentsImageL’Alcalde Xavier CrespoImageImageImageTinc que dir que el dinar era exquisit.ImageImageBonic restaurant i molt recomanable.ImageImageImageI la visita que ens tenien preparada.ImageImageImageRicard, Josep Rull i Xavier CrespoImageLa font de Canaletes,ImageImageImageDavant mateix de l’AjuntamentImageImageNo em va quedar clar l’observació de l’escut. Si que Lloret i llaurer tenen molt a veure.ImageImageI veure els monuments de la ciutat.ImageImageImageI els important retaulesImageImagel’església de Sant Romà, d’estil gòtic catalàImageImageImageI al museu del mar, veurem en que estava basada l’economia del lloc.ImageHa estat una jornada memorable a Lloret, al costat de persones molt importants.Gràcies

No hi ha resposta

29 des. 2009


La Sansi de Lloret 20’40”

Classificat com a General

Lloret: el meu lloc d’estiueig durant molts anys on hi anava primer amb els avis, més tard amb tota la família i dels sis als dinou anys de manera continuada. Córrer pels seus carrers em desperta records.
Anem a la cursa; l’any passat la vaig córrer i em va agradar i avui repetia: senyal que me’n van quedar ganes.
Sabia que es feien cues importants a l’hora de recollir els regals i això motiva a anar a l’idea com vaig fer. Vaig sol, donat que no aconsegueixo convèncer a ningú a casa i tenint en compte que la Marisol treballava.
Noto mal d’esquena, que em deu venir de les Castellasses del dia vint-i-quatre. Miro curses infantils on hi corren fills d’amics, com els d’en Paco i en Joan. En Joan em dona una forta abraçada. Ara no ens veiem tant com abans.
Escalfo un xic i veig a més amics, com en Rafa i en Jeroni. També l’Albert.
Propòsit: 21′ i escaig.
Surto sense ritme còmode, tot i que al final surt un temps de 20’40”. Vol dir que quedem contents.
A l’entrar al tartà, esgarrapo alguns segons passant força gent. Recullo regals i aviat al cotxe que toca arribar a casa per un dinar familiar.


La darrera recta a ritme interessant, obrin per carrils exteriors

Per poc m’atrapa en Xavi Bonastre i segur que si dura una mic més ho fa. Ara sempre li agrada donar-ho tot el final i és un tret característic. Per cert, que és una persona molt agradable. La nòia de la gorra es diu Alexia, que tot i no coneixe-la, m’ha animat quan ha tingut ocasió. Les fotografies son de Antonio Marquez.


Els resultats;

http://www.atletisme.com/classificacions/lloret/

Prova del tot recomenable.

No hi ha resposta

Anteriors »