Bé, ha passat una setmana i el somni s’ha acomplert. He tornat a pujar a Montserrat, aquest cop acompanyat d’amics. També ha vingut el yorshire, un dels més feliços: en Nuck, que no ha parat d’anar amunt i avall. Bé, com que ens vam veure el dissabte amb la Juani i en Mario i vaig dir que tornava a Montserrat, va ser una encert. Va ser una ocasió per refermar el descobriment de la ruta d’ascens i una nova oportunitat de gaudir d’aquest immensitat, aquesta vegada sense parar de parlar en tot moment, i dir que l’oportunitat era única en el temps. No seria lògic que les esllavissades tanquessin la carretera ara sovint, si al llarg dels anys recordo poques vegades.
Doncs bé, com que els que érem emplenàvem un cotxe, en Mario ens diu d’anar amb ells, i en poca estona ens trobem a quarts de nou arribant a la plaça de la font gran de Monistrol, on fem la mateixa fotografia de la setmana passada. En el meu cervell porto un objectiu; anar a la santa cova per veure el que allà hi ha, compartint aquest objectiu tots plegats. Anem fent el camí i m’adono de la diferència entre fer-lo caminant o corrent. Les dues modalitats m’agraden. De fer-ho sol i acompanyat. També. Enfilem els darrers metres i la mateixa tranquil·litat de la setmana passada, aquesta vegada faig menys fotografies, encara que en Mario també va fent preses. Darrers esglaons fins a l’estació del cremallera i alguna fotografia. Magnífic que els turistes siguin tan escassos; però n’hi havia. La cistella del telefèric puja a rel de vint persones per viatge a deu viatges per hora. També observo que a aquella hora baixa buida. Caminem pel bell-mig de la gran plaça i tot d’una, amb gran sorpresa, veiem una comitiva de cotxes que aviat penso precedeix a algun personatge de pes. S’obren les portes d’aquests cotxes i surten un munt de persones, alguns d’ells amb un auricular a l’orella. Guarda espatlles; i mai m’hagués imaginat de qui. A pocs metres nostres apareix la figura de’n José Bono, el president del congrés dels diputats, rebut per l’Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, a les portes del Monestir. No vaig fer fotografia, per que pensava que em podien renyar, i ara estic panadit, no per res en especial, per què segur que també ha estat oportunitat única de guardar aquest moment per ensenya’l a qui li pugui fer gràcia.
Bé,anècdota a banda, la Juani ens crida a tots per que ens posem tots al mig de la circumferència que hi ha davant el temple, com per rebre un aport energètic. Posem un ciri, sense cap cua per enlloc i van a veure ben d’a prop la Moreneta. Jo torno a la plaça a prendre el sol; encara que de seguida son retornats. És evident que no hi hagut cap espera per enlloc. Després de passar pel comerç que venen un coca especial de Montserrat, que adquireixen als pocs comerços que hi ha oberts, ens assentem a esmorzar a un banc on som visitats per uns felins, que de ben segur estan molts estranyats de que tan poca gent els doni teca. Ens envolten mentre esmorzem i prenem el sol. Aprofitant en tot moment aquesta tranquil·litat, anem a prendre cafè i sense cap aglomeració per enlloc. Sempre insòlit.
Bé i ara el darrer penúltim objectiu: la tranquil·litat de fer el camí anar veient els monuments religiosos i les impressionants vistes, arribem a l’esglèsia que conté la imatge que rep tanta adoració. Aprofito per fer un munt de fotografies i llegim i veiem la sala on es dipositen molts objectes que segur son precs de creients, agraïments i records. Ens aturem a mirar un àlbum caní, amb un munt de fotografies de galg i una corretja. Aviat interpretem que ha finat un gos molt estimat i els seus estimats l’han volgut apropar a la seva fe. Passegem per la sala on hi ha la història de la Moreneta i, un cop tot vist tornem a reprendre l’excursió, que ara ja ens farà baixar i desfer el camí fet. Continuem parlant pels descosits i passant per un munt d’escales, que de ben segur esportivament ens ha enfortit i ens ha donat una barreig de plaers de molts tipus. A part de les mostres d’afecte dels lectors de tot això, s’estan oferint amics per fer bons entrenaments per aquí.Instants abans de començar, una estona després trobàvem uns excursionistes que giraven cua, per què no havien sabut trobar el camí.
Escales i més escales i molt que fan de bon pujar
La Juani i en Mario, que venen d’allò mes per aquí, i que avui estrenaven aquesta nova ruta
Amb en Marc i transportant a en Nuck, per que no es cansés amb excés
Diferents punts de vista i els nostres amics
ja estem arribant al darrer tram
Aquí sortirem ben retratats
Ara em toca a mi fer la foto
Aquests gats deuen ser els primers extranyats de que hi hagin tan pocs visitants del bell lloc i clar, som els únics que portem teca.
Un entrepà compost de: Pa amb tomàquet, molt ple de pernil salat i amb una Coca-Cola a partir, tot provinent del nostre barri Can Paletenc
Quina gentada !! i kprofiti
Instants després, aniríem a prendre a un lloc adient, un complement cafeínic
La bona coca, ben portada per la Juani
El Macís de Sant Llorenç amb la Mola al fons
A punt d’entrar a la Santa Cova: no hi havia ningú ser humà
Sembla un lloc d’un altre país. Molt bonic i construït a la mateixa roca
Mario i la Moreneta
Valia la pena prendre fotografies en la solitud del temple. Poques vegades es podran fer sense estar envoltat d’algú que li pugui molestar
Aquí es veu el detall del àlbum caní i la corretja.
La gent diposita aquí, cascs de motos, xumets de nen petit, crosses, i molts símbols religiosos.
darrera perspectiva de la cova
Una representació del que mou tot aquest món de la fe de molta gent
I l’objectiu acomplert i ara, acompanyats per una excel·lent climatologia, anirem desfent el nostre camí
Entrenaments Torre Mossèn Homs
A Terrassa tenim un lloc on tots els dissabtes sense excepció hi pots anar a córrer 10 qm. i que tinc el plaer de dinamitzar. T’hi convidem!!!!
0
Jardineria el Roure
Si t’agrada la jardineria i vas a veure en Marc, la Carme i en Ton, segur que trobes el què necessites. Vinga, t’hi esperen i te’ls recomano de tot cor.
0
Mossenaires d'HONOR
fotografia, currículum esportiu dels amics que venen a córrer plegades, i objectiu: per conèixer els amics que corren junts
0
Oriol Farré
Un amic que és un esportista nat, i que li agrada : triatlons, maratons, córrer, fotografia i a més la música. Presenta un programa musicals de 14:00 a 18:00 a Europa FM
0
Panteres de Ca n'Aurell
Una colla d’amics que han fet un club que és nodreix per la bona amistat dels seus components. També en tinc la samarreta ;)
0
Racons, mossenaire
Amics que correm plegats, ens expliquen coses interessants i contribueixen en el projecte esportiu que molts portem entre mans
0
UltraParis
Els que els coneixem personalment, sabem que com ell no n’hi ha dos. De lo milloret en el món de l’ultrafons i del que se’n pot aprendre moltíssim
0
Cap de setmana molt mogut, i amb l'entrenament estrella, el que ens porta a pujar els sis revolts del Turó de les Roques Blanques i ens fa especial il·lusió, perquè una de les Mossenaires més incondicionals, Mar Villafañé, per una cosa o altra, quan durant l'any hi havíem pujat, no havia coincidit i no coneixia aquest indret. Li […]
Tot continua i un dissabte es suma a un altre i sempre sembla una festa. Quina diferència hi ha cada vegada i en son moltes, i som nosaltres, amb les nostres ganes de compartir una estona amb una bona excusa, esport i natura i fer-ho en grup, i és la de anar envoltat de persones […]
Inaugurem la temporada trenta-unena d'entrenaments en grup des de Torre Mossèn Homs de Mossenaires i ho fem, com és costum i habitual en dissabte i a les 08:00 i que millor que triar el nostre encantador Llac Petit de Can Bogunyà i gaudir del seu recuperat nivell, donat que durant molt de temps gairebé era buit. Esperem que tots […]
Anem tancant l'agost i a diferència de fa molts anys, sempre tenim alguna amiga o amic que fa cap a Can Mosssenaire. Hem anat a la font de Can Roure, que si bé raja, l'aixeta és tot un poema. Alguna persona amb molt bona voluntat va posar un invent que no acaba de fer el bon servei […]
Fregits ens té la climatologia. Xops hem acabat totes i tots, i una xafogor que no ens ha deixat. Com sempre buscant fonts i avui Mossenaires unint les dues cocapitals, Terrassa i Sabadell.Tradicionalment, a les èpoques estivals la colla minva, i tot i no ser masses, el bon ambient característic de les trobades, on predominen les bones […]
Per votació, si. Com a novetat a qui s'ha inscrit prèviament, els hem deixat votar per triar entre dos circuits, tot sabent que el de Gotelles era més una aventura, donat que el camí està en algun lloc desaparegut, i hem d'inventar. L'opció de Gotelles i que anomenàvem d'aventura ha estat votada per nou persones […]
Si anem amunt, segurament començarem amb pujada, primer suau i passat els camps esportius de Matadepera, ja dins el poble, fins a trobar el trencall que ens fa pujar per una pista de pujada constant, i que passa pel costat de la depuradora. Quan tornem als carrers de la urbanització, tindrem un carrer que si […]
A ple estiu, tota cuca viu. Estem pel que estem, i l'esport, la natura i l'amistat i la companyonia no manca a Can Mossenaire. Ha estat una baixada fins a Sabadell per corriols ben ombrívols i avui els que correm hem clavat l'entrenament de deu quilòmetres passant per Can Deu. Aturadeta a Sant Julià d'Altura, per poder fer […]
Un dels circuits que fem habitualment és fer parada i fonda al Parc Pep Ventura, de Matadepera. Aquest bonic parc, dedicat a qui fou un músic i compositor que consolidà la sardana llarga i reformà la cobla donant-li amplitud. Fou un personatge popular a l'època com a emprenedor cap de cobla, prolífic compositor i destre tenora. Va […]
No representa cap esforç, tot i haver-hi desnivell, anar a la font dels plàtans a refrescar-nos un xic. I mai millor dit. Sabem que si anem a l'estiu i l'Eva Cantero, tenim remullada assegurada. Quins moments tan espectaculars de l'Eva, que es treu les sabatilles i es posa al mig del toll d'aigua i es refresca […]
Com pressiona la calor i com ens agrada passar per les fonts. Sort hem tingut avui i el recorregut a la Font de Can Roure ens dona força. Així i tot, una bona colla ens hem aplegat a fer l'habitual entrenament i gairebé és d'agrair quan el Jordi Viñeta agafa el canyó de la font Mossenaire per ruixar-nos. Ara, podreu veure a les fotos, que la […]
Mossenaires dormint a la palla.Els Mossenaires no defallim i continuem portant la flama ben amunt i podreu veure la foto a un lloc del tot original i com no pot ser d'altra manera, en Jordi Viñeta que s'enfila a tot lloc impossible, ara i sempre: pels segles i els segles!!Ve l'època que la gent fa merescudes vacances, i moltes vegades també de […]
La crònica de la setmana va tard, i ja demà tornarem a trobar-nos, els que vulgueu i com sempre sense cap mena de compromís. Recordeu que tindreu alguns la cursa de festa major de Terrassa, i mirarem al matí de fer un Mossenaire light, a fi i efecte que al matí podeu fer una Mossenejada […]
Primer de res, agrair del primer a l'últim que avui l'entrenament ha estat un èxit i tot i que en Pep ha informat que de nou tornava a tenir covid, i que per trencar la cadena, era del tot millor no posar en risc al grup i no ha vingut, tot i que ha estat […]
Les eixures d'aquest original dinosaure, ens hi fa anar de tant en tant, i avui ha estat aquest dia. Però prèviament ens retrobem a la plaça de les i dels Mossenaires, que es disposen a fer la fotografia familiar tots plegats, els que caminen i els que correm ens fem aquestes primeres fotografies de record […]
Espectacular la Masia de Can Deu. Nosaltres tan sols hi fem parada, pero reviscoles història. De vegades ja hem dit que ara la Masia de Can Deu, documentada des del 1415, ens permet reviure com eren les cases de pagès vallesanes abans de la industrialització del camp .Des del segle XV diverses famílies van posseir […]
Els Mossenaires que caminen, avui han fet un nou circuit per Torrebonica i Can Canyes, i ha estat en Mirabet qui ha dut la bandera i ensenyat algun nou racó. El grup ha fet un recorregut llarg, i bonic. Segur que ha valgut la pena. Fotografies que nodreixen la trobada, tant d'en Juanjo, Maite, Nere, […]
Després de molts dies sense ploure, aquestes setmanes que cada dia fa un raig, anem a visitar el llac petit, de Can Bogunyà. La terra mullada fa molt bona olor i tot i que el llac encara el veiem molt buit, i posem l'esperança a aquests dies que sembla que plou. Veureu una sèrie de […]
Anem tornant a la normalitat. Si la setmana passada va ser tota plena d'emocions, on molta gent es va reunir per celebrar els trenta anys de Mossenaires i els seixanta anys d'en Pep Moliner, aquest dissabte retornàvem als entrenaments i hem fet un de divertit, donat que el teníem previst per a la setmana anterior, […]
Dos coneguts
periodistes de Canal Terrassa i del programa "Som Aquí", en Txavu i
l'Oriol, es van compremetre a venir a córrer en grup i van
protagonitzar aquest vídeo promocional de l'habitual trobada i
proclamar-se Mossenaires de la setmana.