Arxivar per 18, gener de 2009

18 gen. 2009


La meva mitja de Terrassa – 1h30′05″

Classificat com a General

Com que Terrassa me la conec prou bé i havia trobat molta informació de quin seria el recorregut i tot plegat, he anat a córrer pel plaer de fer-ho i envoltar-me de gent que m’agrada. Bones converses, abraçades amb amics, rialles i un únic pensament. Gaudir amb la nostra afició. Tot l’embolcall.Més o menys estava al corrent de tot el que envolta aquesta mitja, fa fredar la quantitat humana que es belluga i l’objectiu comú d’esperar que tot surti bé. Gent de totes les escales socials amb ganes de fer història a la ciutat. Només dir, que els que sortim guanyant som els egarencs que podem sortir al carrer de casa nostra i córrer. Això té un gran valor.Recordo a les primeres edicions quan tot era un projecte, on ens va beneficiar la novetat de l’arteria verda que travessa la ciutat: el parc de Vallparadis, abans torrent.Ara per encabir la quantitat de serveis que es necessiten envers aquesta prova, han modificat ostensiblement les característiques del circuït i si abans es sortia de la casa Baumman, ara en obres pel metro de la ciutat, ara es surt a peu de l’estació dels ferrocarrils i en una de les avingudes més amples de la nostra ciutat. El parc Nord encabeix i el pati de l’escola la Roda, fan de aliats d’un marc extraordinari.Quan llegeixo per la xarxa la valoració dels que han vingut, n’hi ha per tots el gustos. Imagino que amb raó i des de el punt de vista de cadascú i en funció dels problemes que s’hagin trobat, la valoració general quedarà influïda.Explicant una mica la jornada, amb la Marisol hem anat a buscar una amiga, la Juani, i tot conversant hem anat des el nostre barri fins la sortida situada al citat Parc. Hem consultat la llista i hem recollit el pitrall, sense cap problema. Llavors em fet boniques xerrades amb amics i he escalfat amb en Joan Rodamilans: ens anàvem creuant amb molta gent a la que anàvem saludant, com el mateix Jose Manuel Muñoz, que escalfava amb un amic de les canaries que venia ha disputar el campionat de veterans. També l’Andrés Fernàndez. Al final podiem valorar plegats el nostre rendiment, i com deien amb en Julio, el circuït exigent i endurint-se una mica, respecte els darrers anys.Amb prou temps, m’he posat en un lloc adient per sortir sense massa problemes i he continuat gaudint de molts amics; com en Juan Jorge, en Juan, en Vicenç Solé, la Meritxell Portillo i un llarg etcètera.Surto i engego el crono just trepitjar la catifa amb els sensors i sense massa problemes passo el primer quilòmetre a un ritme de quatre minuts i divuit segons, que seria pràcticament el promig de tota la mitja. S’ha de tenir em compte que ni a les baixades ni a les pujades es pot portar un ritme exacte, si no que la flexibilitat la marca el recorregut canviant. Per l’avinguda de vegades sents el teu nom i t’animes. Veig la Mirela, que entrenem molts dimecres pel parc i sento els ànims de’n Mosqui.M’encanta baixar pel carrer Colom, que passa prop de casa, tombem direcció a Ca n’Anglada i cap a la temuda Avinguda del Vallès. L’Ernesto de cursesweb.com, fa broma i anima. També, més amunt, unes persones estimades, com en José Carlos, la Lídia, l’Enoc i la Raquel, estan animant a tothom. L’avinguda és temuda per la fina pujada, llarga i continua, que va minvant les nostres energies. Coincideixo una estona amb en Climent. Dalt de tot, i just al girar, en Juli Puigantell fent fotogafies i animant,Continuem en direcció Béjar, on farem una anada i tornada, que a més ens permet gaudir de la perspectiva dels que van més avançats i també els que venen per darrera.Baixem fins la Rambla de Sant Nebridi i des de la plaça de l’aigua tornem a la rotonda de Béjar, on ara farem l’àmplia avinguda fins a un punt de retorn. Aquí hi havia l’Agus amb en Juan Muñoz donant ànims. Els veiem dos cops. Baixem pel carrer de Sometent Castella i de públic la Cañera amb en Ferran i sobretot en Mirabet, que també xisclava com un desesperat.Ja per Can Boada l’Agustin Guillamon i la Mari, que passen els anys i sempre els veig. Quan baixem per Sant Maria Matzarel·lo, anava amb un conegut, un tal krlos de correcats.cat, que renyava a un retallador, és a dir aquelles persones que pugen per les voreres per guanyar uns metres. Per l’Avinguda de l’Àngel Sallent: l’Antonio Díaz i en Maqueda. Vaig trobar a faltar en Zarco.Ja feia estona que tenia vist a l’Alfredo Alvarez i en Salva Pou, que els duia uns metres davant i ara en baixada anavem al mateix pas. Penso que seria divertit poder entrar tots tres, donat que a l’Alfredo fa temps que ens coneixem i tenim bon lligam i al Salva, a part de ser un referent a la xarxa, de fa molts anys que tenim una molt bona relació, però no havíem entrat junts. Observo que a la pujada l’Alfredo baixa el ritme. Ara em passa l’Antoni Jurado, que està molt implicat amb els correcats. Faig un xic d’esforç per posar-me a l’alçada de’n Salva i quan manca un quilòmetre ja vaig al seu costat. Just aquí des de’l públic, en José Expósito ens diu “un par de monstruos”, que fa gràcia.En Salva, quan estem al voltant de l’estació dels ferrocarrils diu “ja saps que tinc millor esprint que tu”, penso: que divertit !! ara ens anima en Joan Galan, que és un bon atleta veterà i que fa tres anys entrenàvem junts. Just en aquest moment, amb en Salva Pou fem el darrer quilòmetre tots dos i entro un metre per darrera d’ell molt content d’haver viscut tots aquests moments.El temps, 1h30’05, del que em sento molt content. Bé, ara penso que millor sonava uns quans segons menys, però no ve d’aixó. És fer balanç i veure que ha estat una bonica jornada.Tinc l’oportunitat de poder parlar amb l’admirat X.Bonastre, que avui estava content del seu resultat. No oblidem que és molt metòdic i autoexigent.Ens recondueixen i acabo amb una suculenta botifarra que em menjo, ja junt a la Marisol i dels amics Josep A., la Pili i els seus fills: Julia i Dani.Tinc oportunitat de saludar a més gent i sense cap cosa més, tornem tot caminant cap a casa gaudint de les esglésies de Sant Pere. No ens quedem als repartiments, donat que ens esperaven a casa.He posat molts noms i segur que ha hagut molts més.

10 respostes

18 gen. 2009


La meva mitja de Terrassa – 1h30’05”

Classificat com a General

Com que Terrassa me la conec prou bé i havia trobat molta informació de quin seria el recorregut i tot plegat, he anat a córrer pel plaer de fer-ho i envoltar-me de gent que m’agrada. Bones converses, abraçades amb amics, rialles i un únic pensament. Gaudir amb la nostra afició. Tot l’embolcall.Més o menys estava al corrent de tot el que envolta aquesta mitja, fa fredar la quantitat humana que es belluga i l’objectiu comú d’esperar que tot surti bé. Gent de totes les escales socials amb ganes de fer història a la ciutat. Només dir, que els que sortim guanyant som els egarencs que podem sortir al carrer de casa nostra i córrer. Això té un gran valor.Recordo a les primeres edicions quan tot era un projecte, on ens va beneficiar la novetat de l’arteria verda que travessa la ciutat: el parc de Vallparadis, abans torrent.Ara per encabir la quantitat de serveis que es necessiten envers aquesta prova, han modificat ostensiblement les característiques del circuït i si abans es sortia de la casa Baumman, ara en obres pel metro de la ciutat, ara es surt a peu de l’estació dels ferrocarrils i en una de les avingudes més amples de la nostra ciutat. El parc Nord encabeix i el pati de l’escola la Roda, fan de aliats d’un marc extraordinari.Quan llegeixo per la xarxa la valoració dels que han vingut, n’hi ha per tots el gustos. Imagino que amb raó i des de el punt de vista de cadascú i en funció dels problemes que s’hagin trobat, la valoració general quedarà influïda.Explicant una mica la jornada, amb la Marisol hem anat a buscar una amiga, la Juani, i tot conversant hem anat des el nostre barri fins la sortida situada al citat Parc. Hem consultat la llista i hem recollit el pitrall, sense cap problema. Llavors em fet boniques xerrades amb amics i he escalfat amb en Joan Rodamilans: ens anàvem creuant amb molta gent a la que anàvem saludant, com el mateix Jose Manuel Muñoz, que escalfava amb un amic de les canaries que venia ha disputar el campionat de veterans. També l’Andrés Fernàndez. Al final podiem valorar plegats el nostre rendiment, i com deien amb en Julio, el circuït exigent i endurint-se una mica, respecte els darrers anys.Amb prou temps, m’he posat en un lloc adient per sortir sense massa problemes i he continuat gaudint de molts amics; com en Juan Jorge, en Juan, en Vicenç Solé, la Meritxell Portillo i un llarg etcètera.Surto i engego el crono just trepitjar la catifa amb els sensors i sense massa problemes passo el primer quilòmetre a un ritme de quatre minuts i divuit segons, que seria pràcticament el promig de tota la mitja. S’ha de tenir em compte que ni a les baixades ni a les pujades es pot portar un ritme exacte, si no que la flexibilitat la marca el recorregut canviant. Per l’avinguda de vegades sents el teu nom i t’animes. Veig la Mirela, que entrenem molts dimecres pel parc i sento els ànims de’n Mosqui.M’encanta baixar pel carrer Colom, que passa prop de casa, tombem direcció a Ca n’Anglada i cap a la temuda Avinguda del Vallès. L’Ernesto de cursesweb.com, fa broma i anima. També, més amunt, unes persones estimades, com en José Carlos, la Lídia, l’Enoc i la Raquel, estan animant a tothom. L’avinguda és temuda per la fina pujada, llarga i continua, que va minvant les nostres energies. Coincideixo una estona amb en Climent. Dalt de tot, i just al girar, en Juli Puigantell fent fotogafies i animant,Continuem en direcció Béjar, on farem una anada i tornada, que a més ens permet gaudir de la perspectiva dels que van més avançats i també els que venen per darrera.Baixem fins la Rambla de Sant Nebridi i des de la plaça de l’aigua tornem a la rotonda de Béjar, on ara farem l’àmplia avinguda fins a un punt de retorn. Aquí hi havia l’Agus amb en Juan Muñoz donant ànims. Els veiem dos cops. Baixem pel carrer de Sometent Castella i de públic la Cañera amb en Ferran i sobretot en Mirabet, que també xisclava com un desesperat.Ja per Can Boada l’Agustin Guillamon i la Mari, que passen els anys i sempre els veig. Quan baixem per Sant Maria Matzarel·lo, anava amb un conegut, un tal krlos de correcats.cat, que renyava a un retallador, és a dir aquelles persones que pugen per les voreres per guanyar uns metres. Per l’Avinguda de l’Àngel Sallent: l’Antonio Díaz i en Maqueda. Vaig trobar a faltar en Zarco.Ja feia estona que tenia vist a l’Alfredo Alvarez i en Salva Pou, que els duia uns metres davant i ara en baixada anavem al mateix pas. Penso que seria divertit poder entrar tots tres, donat que a l’Alfredo fa temps que ens coneixem i tenim bon lligam i al Salva, a part de ser un referent a la xarxa, de fa molts anys que tenim una molt bona relació, però no havíem entrat junts. Observo que a la pujada l’Alfredo baixa el ritme. Ara em passa l’Antoni Jurado, que està molt implicat amb els correcats. Faig un xic d’esforç per posar-me a l’alçada de’n Salva i quan manca un quilòmetre ja vaig al seu costat. Just aquí des de’l públic, en José Expósito ens diu “un par de monstruos”, que fa gràcia.En Salva, quan estem al voltant de l’estació dels ferrocarrils diu “ja saps que tinc millor esprint que tu”, penso: que divertit !! ara ens anima en Joan Galan, que és un bon atleta veterà i que fa tres anys entrenàvem junts. Just en aquest moment, amb en Salva Pou fem el darrer quilòmetre tots dos i entro un metre per darrera d’ell molt content d’haver viscut tots aquests moments.El temps, 1h30’05, del que em sento molt content. Bé, ara penso que millor sonava uns quans segons menys, però no ve d’aixó. És fer balanç i veure que ha estat una bonica jornada.Tinc l’oportunitat de poder parlar amb l’admirat X.Bonastre, que avui estava content del seu resultat. No oblidem que és molt metòdic i autoexigent.Ens recondueixen i acabo amb una suculenta botifarra que em menjo, ja junt a la Marisol i dels amics Josep A., la Pili i els seus fills: Julia i Dani.Tinc oportunitat de saludar a més gent i sense cap cosa més, tornem tot caminant cap a casa gaudint de les esglésies de Sant Pere. No ens quedem als repartiments, donat que ens esperaven a casa.He posat molts noms i segur que ha hagut molts més.

10 respostes