07 nov. 2008
Un dia a la mitja de l’Espirall
Com que de mitges feia temps que no en feia, aquest diumenge
era: “diumenge mitja”, mirant al calendari hi havia aquesta possibilitat que
em despertava bons records i el mes important que feia catorze anys vaig fer
per primera vegada amb 1h34 i a l’any següent una de les meves millors marques
de la vida 1h20. La setmanahavia estat pèssima de mal temps i els entrenaments
pràcticament inexistents. Vaig fer una mica pel parc el dimecres i el mateix
dissabte per torre mossèn Homs, però inclús vaig agafar agulletes. Sortim de
casa amb l’Oriol plovent i arribats a Vilafranca, veig que no para de ploure.
Reculli’m el pitrall i anem a buscar un forn a buscar esmorzar per l’Ori. Sense
escalfar ni res, em poso a linea de sortida amb la immensa alegria de veure
a en Xavi Bonastre, que és el paio més optimista que puguis trobar-te, amb el
seu germà en Manuel. Em sorprèn que també tallen just com jo, és a dir que a
menys de cinc minuts de la sortida ens presentem a escoltar el tret. Sortim
tots anar fent i donat que duia la samarreta de Sevilla, trobo un bon home de
Súria que em dona bona conversa i els primers quilòmetres ens els passem xerrant
una mica. Poca estona passa, que em venen ganes de córrer i començo a passar
gent i a gaudir com un nen petit, com moltes vegades. Els cinc quilòmetres en
22’51, el deu en 22’18, el quinze amb 21’41”, el vint en 21’24” i el total 1h32’37”.
El més important és les bones sensacions. Quan ens creuem amb en Bonastre ell
crida fort per animar-me. Penso: “si pot m’esprinta, que el conec”. És un plaer
veure’l que el dia abans fa una cursa amb molta força i empenta, la cursa de
l’Amistat, i avui tornava a estar en plenes facultats. Fantàstic ! ets el meu
ídol. La cursa era primerament urbana i llavors per una carretera Molt ben organitzada,
tot i ploure de valent, de record un bonica samarreta amb cremallera vermella,
amb entrepà de xorís i el plaer d’anar-hi amb el meu fill. En resum, un bona
jornada atletica.
Nota; tret de la web La Mitja Marató de l’Espirall,
té els punts de sortida i arribada al barri de l’Espirall de Vilafranca
del Penedès. La sortida tindrà lloc a l’ Avinguda de la Pelegrina i l’ arribada
a la Plaça Pau Casals. La primera part del recorregut , 4 quilòmetres, es fan
pel centre de Vilafranca, seguint el trajecte de la Rambla Nostra Senyora, passant
pe l’ Avinguda de Tarragona i enllaçant amb la carretera BV- 2127 que és la
comarcal que ens porta als municipis Les Cabanyes, Vilobí i Guardiola de Font-rubí.
A cadascú d’aquests municipis, haurà un avituallament per a proveir d’aigua
al corredor ho necessiti. Observant el perfil de la cursa, es posa de manifest,
que no es una cursa plana tal com poden corroborar les opinions dels corredors,
el seu recorregut és un trenca cames que fa treballar de valent al corredor.
La sortida i l’ arribada estan a 235 metres d’altitud. Les parts més complicades
del circuït, es troben a l’anada, entre el quilòmetre 8, (Caves Vallformosa),
fins el quilòmetre 12, al municipi de Guardiola de Font-Rubí a 320 m. d’altitud.
La tornada suposa afegir al cansament acumulat, la distància crítica compresa
entre els quilòmetres 17 i el 19. Malgrat l’esforç que suposa per el corredor,
travessar la comarca de l’Alt Penedès esdevé un goig per a la vista.
Comentaris tancats a Un dia a la mitja de l’Espirall
