Arxivar per novembre de 2008

10 nov. 2008


Entrenament “el clàssic”

Classificat com a General

Bé, no cal dir que sembla que cada setmana estem
de festa i no n’hi ha per menys. Sempre tenim nous
mossenaries com en Miquel Àngel i un amic i, i
sembla que era la primera vegada que feia un
entrenament de deu quilòmetres i segur que repetirà.
Alguna molèstia a la cama, que esperem només
sigui per la novetat.
El circuit i com diria Javi Laporta, el clàssic, que
consisteix amb baixada de 5 qms. fins a l’ermita de
Sant Vicenç de Verders i tornada, amb paradinya a
l’àrea de lleure de Sant Julià d’Altura. Aquí fem la
fotografia de recordatori, amb l’anècdota de qui ens
fa la fotografia és un amic d’aquests entorns i que
amb un grup força animat estaven a punt de fer una
bona graellada de carn a la brasa. El que si es veia
una interessant bota de vi que només vam veure
de lluny, Smile
Abans havíem fet un parell de canvis, un de curt i
l’altre un xic més llarg.
També teníem de nou la grata companyia dels
germans Arévalo, José Antonio i Juan Carlos, que
feia uns dies ens vam poder veure a la mitja de
l’Espirall.
Re-emprenem la marxa fins travessar la carretera
i fem una nova acceleració en un lloc molt adient.
Amb els corresponents re-agrupaments, un bon
balanç i contents d’haver fet deu quilòmetres en
bona companyia.


La colla engega en direcció al torrent de la Betzuca


En Xavi, la Montse que ens saluda, en Carles i Xavi Miquel i Natatxa, ens posem a córrer


una bona colla


Predomineb les rialles


Mossenaires, amb en Lluís que tenia la teoria de qui, es fa mossenaire de la setmana
deixa de venir. Has vingut !!!


Montse, Natatxa, Carles

Tensi, Javi, Ferran

Josep Casasola, pensant en la propera marató


En Carles, que ensenyes: l’escut del Betis ?


Perill barranc

Fran i Jordi

Joan i Albert

Javi i Tensi

Carles i Miquel Angel, que feia el seu primer entrenament de deu mil

Anem arribant a Sant Julià

l’Antonio, un gran atleta, millor persona

En Fran, a punt de reposar

Javi, el Biguel i en Lluis

Antonio Díaz, en forma

Juan Carlos, feia dies que no el veiem per terres mossenaires

l’Anna i en Ferran. L’Anna i la seva fascitis plantar.
A l’endemà un deu mil en quaranta dos a Manlleu

Natatxa

José Antonio, germà de’n Juan Carlos


La Dolors i en Josep Serna

el noi de verd un nou mossenaire, encara no li se el nom

Joan i Albert

Una bona colla

Uns amics, que es troben per córrer i per esmorzar. Veiem molt tiberi i una bona bota de vi

érem masses nosaltres, per això no ens van convidar.

En David, ja fa dies que s’ha posat el compromís d’entrenar plegats.
Va començar a córrer no fa gaire i sembla que s’hi va trobant bé,
i de fet les vegades que el veiem córrer comprovem la bona condició
física. És més, ha fet un deu mil en pista fa poc a un ritme fantàstic.
Ha fet esport sempre i el fet de córrer bé per haver tingut gent propera
que ho feia, i d’aquí va encetar la pràctica del córrer.

Comentaris tancats a Entrenament “el clàssic”

07 nov. 2008


Un dia a la mitja de l’Espirall

Classificat com a General


Com que de mitges feia temps que no en feia, aquest diumenge
era: “diumenge mitja”, mirant al calendari hi havia aquesta possibilitat que
em despertava bons records i el mes important que feia catorze anys vaig fer
per primera vegada amb 1h34 i a l’any següent una de les meves millors marques
de la vida 1h20. La setmanahavia estat pèssima de mal temps i els entrenaments
pràcticament inexistents. Vaig fer una mica pel parc el dimecres i el mateix
dissabte per torre mossèn Homs, però inclús vaig agafar agulletes. Sortim de
casa amb l’Oriol plovent i arribats a Vilafranca, veig que no para de ploure.
Reculli’m el pitrall i anem a buscar un forn a buscar esmorzar per l’Ori. Sense
escalfar ni res, em poso a linea de sortida amb la immensa alegria de veure
a en Xavi Bonastre, que és el paio més optimista que puguis trobar-te, amb el
seu germà en Manuel. Em sorprèn que també tallen just com jo, és a dir que a
menys de cinc minuts de la sortida ens presentem a escoltar el tret. Sortim
tots anar fent i donat que duia la samarreta de Sevilla, trobo un bon home de
Súria que em dona bona conversa i els primers quilòmetres ens els passem xerrant
una mica. Poca estona passa, que em venen ganes de córrer i començo a passar
gent i a gaudir com un nen petit, com moltes vegades. Els cinc quilòmetres en
22’51, el deu en 22’18, el quinze amb 21’41”, el vint en 21’24” i el total 1h32’37”.
El més important és les bones sensacions. Quan ens creuem amb en Bonastre ell
crida fort per animar-me. Penso: “si pot m’esprinta, que el conec”. És un plaer
veure’l que el dia abans fa una cursa amb molta força i empenta, la cursa de
l’Amistat, i avui tornava a estar en plenes facultats. Fantàstic ! ets el meu
ídol. La cursa era primerament urbana i llavors per una carretera Molt ben organitzada,
tot i ploure de valent, de record un bonica samarreta amb cremallera vermella,
amb entrepà de xorís i el plaer d’anar-hi amb el meu fill. En resum, un bona
jornada atletica.

Nota; tret de la web La Mitja Marató de l’Espirall,
té els punts de sortida i arribada al barri de l’Espirall de Vilafranca
del Penedès. La sortida tindrà lloc a l’ Avinguda de la Pelegrina i l’ arribada
a la Plaça Pau Casals. La primera part del recorregut , 4 quilòmetres, es fan
pel centre de Vilafranca, seguint el trajecte de la Rambla Nostra Senyora, passant
pe l’ Avinguda de Tarragona i enllaçant amb la carretera BV- 2127 que és la
comarcal que ens porta als municipis Les Cabanyes, Vilobí i Guardiola de Font-rubí.
A cadascú d’aquests municipis, haurà un avituallament per a proveir d’aigua
al corredor ho necessiti. Observant el perfil de la cursa, es posa de manifest,
que no es una cursa plana tal com poden corroborar les opinions dels corredors,
el seu recorregut és un trenca cames que fa treballar de valent al corredor.
La sortida i l’ arribada estan a 235 metres d’altitud. Les parts més complicades
del circuït, es troben a l’anada, entre el quilòmetre 8, (Caves Vallformosa),
fins el quilòmetre 12, al municipi de Guardiola de Font-Rubí a 320 m. d’altitud.
La tornada suposa afegir al cansament acumulat, la distància crítica compresa
entre els quilòmetres 17 i el 19. Malgrat l’esforç que suposa per el corredor,
travessar la comarca de l’Alt Penedès esdevé un goig per a la vista.

Comentaris tancats a Un dia a la mitja de l’Espirall

« Següents - Anteriors »