Arxivar per novembre de 2008

14 nov. 2008


Córrer per Córrer a Manlleu

Classificat com a General

Anar a córrer a Manlleu, no és cap sacrifici. Saps
que et trobaràs una família que cada any s’aboca
a fer-nos ho passar tan bé, que resulta tan
gratificant que fem forat al calendari.
En aquesta ocasió fèiem cap per part egarenca
d’ en Joan, la Gemma, l’Anna, Dolors, la Marisol i jo. La
Gemma no va poder córrer, però si va fer de
reportera. L’Anna arrossega importants molèsties,
que no l’impedeixen creuar meta amb un temps
més que respectable i a la primera posició
femenina. La Dolors amb la seva tenacitat,
sempre la veus riallera i disposada a fer bon
paper i la Marisol feia marca en deu mil.
La prova es desenvolupava paral·lela al riu Ter
i ens duu fins a una carretera local molt bonica
i amb la que es pot córrer molt bé. Es fan unes
anades i tornades pel passeig i es pot portar un
ritme elevat molta estona, per que es travessen
llocs molt plans.
Arribats a meta; tot tipus de serveis. Dutxes i
unes torrades amb botifarres, begudes dolces
i vins i caves que fan que després puguis fer
unes bones xerrades amb amics. De debò que
els Costa son una família que demostren
l’estimació a les persones que practiquem el
córrer i que amb les tres curses que organitzen
se’ls nota que tenen dilatada experiència per
saber allò que nosaltres sabem apreciar.
Com a diferenciació a d’altres, és que no hi ha
copes: però si acurada classificació.
Si tot va bé, l’any vinent tornarem a fer-la, que
son de les de bon recomanar.

Les fotografies d’en Joan i la Gemma

http://picasaweb.google.com/jrodamilans/CorrerPerCorrerManlleu#

Comentaris tancats a Córrer per Córrer a Manlleu

10 nov. 2008


Entrenament “el clàssic”

Classificat com a General

Bé, no cal dir que sembla que cada setmana estem
de festa i no n’hi ha per menys. Sempre tenim nous
mossenaries com en Miquel Àngel i un amic i, i
sembla que era la primera vegada que feia un
entrenament de deu quilòmetres i segur que repetirà.
Alguna molèstia a la cama, que esperem només
sigui per la novetat.
El circuit i com diria Javi Laporta, el clàssic, que
consisteix amb baixada de 5 qms. fins a l’ermita de
Sant Vicenç de Verders i tornada, amb paradinya a
l’àrea de lleure de Sant Julià d’Altura. Aquí fem la
fotografia de recordatori, amb l’anècdota de qui ens
fa la fotografia és un amic d’aquests entorns i que
amb un grup força animat estaven a punt de fer una
bona graellada de carn a la brasa. El que si es veia
una interessant bota de vi que només vam veure
de lluny, Smile
Abans havíem fet un parell de canvis, un de curt i
l’altre un xic més llarg.
També teníem de nou la grata companyia dels
germans Arévalo, José Antonio i Juan Carlos, que
feia uns dies ens vam poder veure a la mitja de
l’Espirall.
Re-emprenem la marxa fins travessar la carretera
i fem una nova acceleració en un lloc molt adient.
Amb els corresponents re-agrupaments, un bon
balanç i contents d’haver fet deu quilòmetres en
bona companyia.


La colla engega en direcció al torrent de la Betzuca


En Xavi, la Montse que ens saluda, en Carles i Xavi Miquel i Natatxa, ens posem a córrer


una bona colla


Predomineb les rialles


Mossenaires, amb en Lluís que tenia la teoria de qui, es fa mossenaire de la setmana
deixa de venir. Has vingut !!!


Montse, Natatxa, Carles

Tensi, Javi, Ferran

Josep Casasola, pensant en la propera marató


En Carles, que ensenyes: l’escut del Betis ?


Perill barranc

Fran i Jordi

Joan i Albert

Javi i Tensi

Carles i Miquel Angel, que feia el seu primer entrenament de deu mil

Anem arribant a Sant Julià

l’Antonio, un gran atleta, millor persona

En Fran, a punt de reposar

Javi, el Biguel i en Lluis

Antonio Díaz, en forma

Juan Carlos, feia dies que no el veiem per terres mossenaires

l’Anna i en Ferran. L’Anna i la seva fascitis plantar.
A l’endemà un deu mil en quaranta dos a Manlleu

Natatxa

José Antonio, germà de’n Juan Carlos


La Dolors i en Josep Serna

el noi de verd un nou mossenaire, encara no li se el nom

Joan i Albert

Una bona colla

Uns amics, que es troben per córrer i per esmorzar. Veiem molt tiberi i una bona bota de vi

érem masses nosaltres, per això no ens van convidar.

En David, ja fa dies que s’ha posat el compromís d’entrenar plegats.
Va començar a córrer no fa gaire i sembla que s’hi va trobant bé,
i de fet les vegades que el veiem córrer comprovem la bona condició
física. És més, ha fet un deu mil en pista fa poc a un ritme fantàstic.
Ha fet esport sempre i el fet de córrer bé per haver tingut gent propera
que ho feia, i d’aquí va encetar la pràctica del córrer.

Comentaris tancats a Entrenament “el clàssic”

« Següents - Anteriors »