blog d'en Pep

Lloret un lloc que sempre recordo i que no hi ha any que deixi d’apropar-m’hi. Primer va ésser durant tota la infantesa amb els meus avis a l’Hostal Montecarmelo. Ara tots els estius a les seves cales, principalment a Cala Canyelles i un bon àpat al Raimons i passejades pels carrers, s’hi afegeix corre-hi a La Sansi, cursa de 5 quilòmetres que organitza en Josep Lluis Blanco i qui m’havia de dir que podria estar tan aprop de qui té la possibilitat per governar el poble. Poble o ciutat, donat que passa de quaranta mil a dos-cents cinquanta mil persones el mateix any.El CDC egarenc ha organitzat una sortida i hem estat convidats pel seu alcalde i molts dels seus regidors a visitar llocs com araEls Jardins Noucentistes de Santa Clotilde , anar a dirnar i fer un dinar boníssim amb molts detalls molt ben cuidats a restaurant el Trull i visitarVisites guiades al Museu del Mar , des d’on es pot saber el com es va situar Lloret al món, el per què ara és com és i amb una gràcia curiosa d’un guia molt agradable, en Marco, que combinava la seriositat de tot el que visitàvem amb notes altes de bon humor. Una combinació agradable. També hem visitat Església Parroquial de Sant Romà i els seus retaules.Al matí, tot passejant per uns jardins tan ben cuidats, que a ningú deixa indiferent, he creuat algunes paraules amb el Sr. Ignasi, el tinent d’alcalde, respecte a la regeneració de les platges. Una persona físicament, pròxima al perfil d’un actor elegant de pel·lícula. Ell mateix, que al seu cap porta totes les xifres que ens podem imaginar, ens donava bones explicacions fent el paper de guia dins l’autocar. Ens feia entendre la situació i futur de Lloret i he gaudit d’allò més de conèixer de primera mà que vol ser Lloret. M’ha encantat com s’explicava.Un detall per un esportista com jo, ha estat l’aposta per ser una poble que pensa amb l’esport i que vetlla per donar grans serveis. Soc dels que penso que l’esport fa a les persones millors i hi ha esports per a totes les característiques humanes.En Josep Rull i la seva vessant esportiva, sempre em presenta com aquella persona que juga amb les distàncies tot corrent. Imagino que com que dir que fas cent quilòmetres no deixa indiferent, ha estat un dels detalls en els que s’ha fixat el Sr. Xavier Crespo, alcalde de Lloret. M’impressiona estar prop de gent tan important. La conversa primera que he tingut ha estat als jardins on li feia observar que per mantenir tota aquella verdor, el rec tenia de ser acurat. Bé, era per dir algo. Ha estat tan implicat amb la nostra visita, que tot i tenir febre, ha estat al nostre costat i ens ha acompanyat a tot hora. Bé, alhora de dinar ha reposat a casa seva, i ha vingut a l’hora del cafè.M’ha preguntat pel que a mi més m’agrada, l’esport i m’ha dit que ara feia més caminades, per manteir una bona forma física.Bé, un jornada per ser prop de gent que m’ha agradat d’allò més i que recomanaria a tots els meus amics.Hi ha res millor que saber el per què son els jardins com son de la mà d’un guia com en MarcoEn Marco, ens ho va fer passar béCom pot haver-hi uns jardíns tan ben retallats !!Tan bonic tot plegatTots gaudint de les explicacions, que pert tot n’hi ha una i el mar sempre presentLloc on encara hi viuen i on vivia el senyor MarquèsEls arbres amb el mar de fons. Lloc per relaxar-se i inspirar-se, de ben segurEn familia, anem per tots els racons,S’ha de mantenir aquests raconsEns comentaven, que és el lloc ideal per les parelles acabades de casar, fer-se unes fotografies d’allò més bonicTot transitant pel parc ens disposem a fer la fotografia de familiaEl grup en ple, amb les autoritats de Lloret.Deixem el parc els jardins amb un bon regustEls parlamentsL’Alcalde Xavier CrespoTinc que dir que el dinar era exquisit.Bonic restaurant i molt recomanable.I la visita que ens tenien preparada.Ricard, Josep Rull i Xavier CrespoLa font de Canaletes,Davant mateix de l’AjuntamentNo em va quedar clar l’observació de l’escut. Si que Lloret i llaurer tenen molt a veure.I veure els monuments de la ciutat.I els important retaulesl’església de Sant Romà, d’estil gòtic catalàI al museu del mar, veurem en que estava basada l’economia del lloc.Ha estat una jornada memorable a Lloret, al costat de persones molt importants.Gràcies

Tags: jardins, Lloret

Si. Avui se’ns han omplert les espardenyes de fang i esteu tots disculpats a casa; quan arribeu em doneu la culpa a mi, que us porto pel mal camí i almenys la bronca quan embruteu la catifa del cotxe, la de l’entrada del vostre rebedor o qui sap el que haureu embrutat.

L’objectiu era baixar fins a un punt d’un torrent que esta sec sempre que no plou i aquests dies poc o molt tenim l’ambient remullat. Mira que busco la fotografia amb algú fent una bona cabriola, però no s’ha produït.

Quan acabi la col·lecció dels mossenaires de la setmana en tinc una altre de cap. Ja en parlarem, que de moment tenim mossenaires per dies.

El circuït té l’avantatge que a la tornada tenim de cara muntanyes que ens inspiren i ens produeixen ganes de córrer.

Quan passem prop de l’hípica, no deixo d’admirar un dels animals que més m’agraden: el cavall

És magnífic la quantitat d’amics vinguts d’arreu.

La fotografia la fem al lloc on es fa el recull d’aigua per regar el camp de golf.

Laporta ens visita, tot vestit de carbassa, molt més prim i amb un amic, encara que ha anat a fer un entrenament més llarg pel seu compte. Ens ha agradat molt veure-us, encara que la fotografia no ha quedat bé. Haureu de tornar per repetir-la. Sap greu

La colla, disposada a fer un entrenament ben distès

I encara ens esperem aturats. De fet, gràcies a aquestes aturades el grup és tan bonic.

I no ha caigut ningú i avui, en primer terme i de gris en Robert, que feia molts dies que no podia venir i ara ja torna a estar recuperat.

Robert, en primer terme, seguit per la Joi, l’Albert i en José.

semblava fàcil però no les teníem totes

Najoua, Javi i Vicenç, amb molta traça

Cert risc, però res. Cap caiguda. Ho haurem de repetir.

La pega és que el tronc cada cop és més relliscós. Però tots son expertes en el tema

Potser ara….

Camp acabats de llaurar i olor a terra mullada, mmmmm m!!!

Rectes precioses !!

Estils magnífics.

I els mossenaires més incansables, en Miquel, l’Antonio i el tiet Agustí: amunt i avall, sense descuidar-se de ningú.

Quina colla !!!! quines vistes !!!!

Aquesta, a diferència de l’altre hi soc jo i a l’altre en Rafa. Tots contents.

De fa molt temps que ens venen amics corredors.cat, i en Ferran que vaig conèixer fa temps a un entrenament a la Mola, ve sovint per terres mossenaires junt amb la seva muller, la Tensi. És un atleta molt metòdic i li agrada entrenar fort, per obtenir marques importants allà on participa. És competitiu i inconformista, i li agrada entrenar.

Com fem darrerament, prefereixo que la gent s’autodefineixi, donat que segurament em deixo coses o us pot agradar més expressar allò que penseu.

En aquest cas en Ferran ens deia el següent:

«Hola, em dic Ferran. Sóc de Sabadell, tinc 47 anys i diria que des de que tenia 7 o 8 que corro. No he estat mai un corredor de nivell, la meva constitució és un handicap, però a força d’entrenar he pogut arribar a assolir unes marques força decents. Tinc 2h53’53” en marató, 1h21’30” en mitja i 37’37” en els deu mil. Des de fa poc que m’estic afeccionant a les curses de muntanya i d’ultratrail que reconec són força més divertides que les d’asfalt però també reconec que encara sóc una mica esclau del cronòmetre.

Fa uns quants anys que sóc un habitual de Mossèn Homs, tot i que de forma intermitent en funció de si estic preparant alguna marató de forma especial. M’encanta la filosofia que es traspua en aquestes sessions: córrer per córrer tot gaudint dels magnífics paisatges que tenim als rodals i de la companyia d’altres corredors.

El que més m’agrada de MH és que tothom pot córrer: un crack de l’asfalt o de la muntanya amb una persona novell que porta poc temps corrent. Tothom s’espera i es recula en busca dels més lents. Així que espero gaudir de Mossèn Homs i de tots vosaltres durant molt de temps.»