04 febr. 2010
Bonica Torrebonica
Feia dies que no anàvem a l’Hospital. Avui, aquest ha estat el camí. Es baixa quasi sense parar fins passar pels bonics entorns de Torrebonica i tindrem la primera pujada. Prèviament a l’antiga estació de tren, que ara resta tancada, es fa un punt on ens aglutinem. Alguns retorne a cercar amics que venen, altres fan repòs, i els més xerrem. Tot molt bonic.
Fem una xic de baixada fins un torrent, que n’hi ha molts i ens enfilem fins uns camins on hi veiem camps amb una antiga masia, que s’aguanta per un fil.
Hi ha unes oliveres que franquegen el camí. Un espantaocells que no se a qui espanta, donat que algú la malmès. El pagès, te una gama d’invents per foragitar les aus com; discos, cd’s, plàstics. En definitiva elements que provoquin temor i no se li cruspeixin les olives.
Vistes senyorials de Torrebonica
Després de la pujada anem plans
Jaume i un nou mossenaire, dels amics Pantaurells
Després de la següent pujada, amb en Jaume, en Casasola i en Robert que ja és de nou un habitual.
Josep Mª i Jordi, anaven vestits de conjunt
Lloc on ens tornem a fer una pinya, amb la masia que no es veu massa sòlida, però si entorn maco
Aquí fèiem un segon canvi, amb en Joan Carles seguit per en Martí
David sempre rialler, seguit pels germans Expósito, amics mossenaires i gerents de Califòrnia Sport
Amb més mossenaires. Cada setmana ens venen nous amics, de la ma de’n Barto i també de’n Garreta. Ja aprendrem els noms, s’hi tornen. Tant de bo.
Fotografia antiga 
En Lluís sempre que pot lluu un bon humor. Avui encara més, donat que venia el seu fill. S’ha d’anar al en compte que de vegades ens fa broma i has d’esperar cinc segons per veure si se l’hi escap la rialla per sota el nas.
I ara uns quants tornem a casa tot corrent. El tiet Agustí, Joan Carles, Javi i Carles. També en Rafa, que no es veu a la fotografia.
Dues mossenaires que han vingut un parell de vegades i que ens hem trobat tot passejant prop de Can Motlló.
En Joan ve sempre que pot i és sovint. Discret i sempre encantat amb tot el que fem i amb ganes de fer grup. S’està estrenant en moltes proves i se’l veu feliç de córrer. Ell mateix ens fa el seu currículum atlètic per que tots el coneguem una mica més, donat que cadascú de vosaltres sou persones importantíssimes: tots.
Deia en Joan;
Hola, em dic Joan, tinc 54 anys. Soc de Terrassa i tot just ara fa un any que vaig conèixer aquest grup d’entrenament de mossenaires.
Com a novell de l’atletisme, porto dos anys corrent, i a les meves primeres sessions venia amb el dubte de si podria seguir al grup, de si donaria la talla,…Bé, doncs està sent una experiència estupenda i gaudeixo moltíssim, tant per l’ambient, pels consells rebuts com pels molts racons que he anat descobrint. És tot un luxe.
Vull donar un agraïment molt especial a la seva “alma mater” Pep per la seva entrega i il·lusió.
He estat participant en carreres de 10 Km. així com en diverses mitges maratons acompanyat pels meus fills. Fa un any vaig participar a la Behobia-Sant Sebastián i aquest passat setembre vaig debutar a la meva primera marató a Berlín (gràcies a Casi, Miguel, Ferran,…per tots els seus bons consells i plans d’entrenament).
M’il·lusiona moltíssim seguir entrenant a MH amb tots vosaltres i espero que aquest punt únic de trobada no es perdi.
Una abraçada molt gran i fins el proper dissabte.
Joan
Comentaris tancats a Bonica Torrebonica
Ens veiem bé per haver fet 30 qms. a 4’35
La satisfacció d’haver assolit el propòsit
el que marcava el gps
