23 nov. 2020

Abracem un arbre

Abraçar-vos a un arbre ha estat una sorpresa, per la qualitat i quantitat de fotografies que hem tingut. És veritat que sempre hi són, i els veiem i moltes vegades no n’hi donem importància. Passem una vegada i un altre pel seu costat, i la seva presència la notem i la veiem, però no pensem en donar-li una abraçada i ha estat una sorpresa,  i ho donem per fet i no se’ns havia imaginat que ens hi podríem abraçar i veiem com més d’una i més d’un ha connectat amb l’arbre. Hem vist infinitat de combinacions Realment gràcies als arbres tenim més bona qualitat de l’aire, preparen la terra i la relliguen al terreny, ens donen ombres i ens proporcionen fusta, i treballen per nosaltres, entre molts altres sers vius. Hem escoltat a una amiga que deia que el repte de l’arbre l’ha fet fixar de lo bonics que són. Un amic, llegíem, que s’abraçava a un arbre que estava ferit. Vol dir que hi veiem bons sentiments. Tornar-vos a agrair que us he prestat a posar la vostra imatge i donar un bon exemple d’estimació a la natura. Gràcies, de tot cor.
 
Bé, donem la setmana per profitosa i hem pogut gaudir de tornar-vos a veure en aquest raconet de món: Can Mossenaire.
 
Però para bé l’orella que el repte d’aquesta setmana sembla fàcil, però potser no ho serà tant.
 
Ara es tracta que busquis una PINYA. Si, una pinya. N’hi ha per molts boscos dels que anem sovint i aquesta pinya te l’apropes al teu rostre, i a veure com li parles i que li dius. Ja sé que et donem maldecaps i feina, però el repte està llançat:
 
“M’he de retratar amb una pinya”
 
“Ens fotrem una bona pinya. Va, va, va, que ja veig que estàs pensant,. Si, ja tens la foto? doncs ja l’estic esperant.

No hi ha resposta

Els comentaris estan tancats actualment.