11 oct. 2017
A Castellarnau amb Mossenaires
Ens agradi més o ens agradi menys aquestes setmanes a la gent que correm plegats també estem amoïnats per tot el món polític i social que ens envolta i el que fem aquestes estones en les que correm plegades i plegats és demostrar que les persones tenim els nostres espais de convivència i que sabem compartir. Riem i gaudim, xarrem i seguim compartint encara que estiguem molt amoïnades i amoïnats. No estem aliens a tot, però des d’aquest espai el que volem és apostar per aprofundir amb el que ens uneix i esperem que ho aconseguim. Els meus desitjos perquè les famílies, els amics i tothom que ara ho passa malament per aquest ambient, aconseguim estimar-nos com sabem fer i amb aquest desig, continuem amb la croniqueta que cada setmana llancem per fer-nos sentir una família: la “Mossenaire”.
I parlant de l’entrenament hem baixat, com sol passar en els entrenaments, fins a mig camí a Castellarnau, on hi ha la seu dels Mossos i avui ens hi hem retratat per tornar a tenir un record del moment que estem vivint.
Aquí és un lloc on hem pogut veure que encara van venim Mossenaires Nous que tenim oportunitat de córrer amb ells, com en Quique, que recordarem els darrers Mossenaires d’honor dels anys anteriors en el mateix dia, com la Clàudia, Toni, Enrique, Jaume, Àlex, Manel, Miguel i Antonio i mes, que reconeixerem qui ens duu la Bandera, i el moment culminant, quan el nostre nominat Patxi Parrado, quedarà proclamat per tothom i que com sempre es presentarà a tothom.
Quan finalitzem la trobada d’aquest dissabte, projecte continua, i podem afirmar que hem tornat a gaudir de valent. Fins dissabte, si tu vols.
Aquesta és la cara que se li queda a en Patxi Parrado quan el volem nominar a Mossenaire d’Honor. Us convidem a llegir el seu escrit on el coneixereu molt més al final d’aquesta crònica
Gràcies Patxi
Al costat de la seva inseparable muller, l’ Eva Gorina link
I qui millor que Eva Gorina per portar la nostra bandera
[img][/img]
Sortim?
V I D E O · V I D E O ·V I D E O ·V I D E O ·V I D E O ·
Toca treure la bandera
Toca conèixer al Mossenaire Nou, en Quique. Benvingut i t’esperem moltes més vegades!!
I celebrem aquests aniversaris i tenim entre tots nosaltres…. a…
I tenim avui a en Miguel Moreno Moreno
Miguel Moreno Moreno fa ja molts anys que som amics i és un bon referent. Gràcies Miguel
I aplaudim al pare, David, de la Clàudia Hernández que fa un any va ser proclamada Mossenaire d’Honor
Moment important
I tenim el plaer de presentar-vos a en Patxi Parrado, a punt de ser proclamat per tothom Mossenaire d’honor
Enhorabona!!!!
Destil·lant bon humor
Avui i aquesta setmana és una setmana on d’aquest edifici que veieu a l’esquena de Mossenaires, esdevenen dies importants i sobretot sabent que ara és la seu de la Central dels nostres Mossos d’Esquadra de Catalunya. Els hi desitgem sort i encert, com no pot ser d’una altra manera.
Mossenaires fomentem valors d’amistat, solidaritat, companyonia i estimació com a principi.
En Whatson su pasa pipa
La nostra flamant bandera: Eva Gorina
https://www.strava.com/activities/1219054760
La clau del projecte és tenir gent com en Patxi, que ens encomana aquest bon humor que tothom necessitem i si vam començar a conèxier a la seva muller, la Eva , ara ens regales el teu escrit que ens farà riure i pensar i gaudir, i també coneixe’t, que és el que més ens agrada. T’agraïm el gest, et felicitem i per molts anys!!! 
Hola “companyers”
Quan en vam proposar com a Mossenaire em vau dir que sobretot fes una crònica o nota seria, però va ser que no, si no no seria el Patxi.
Us puc dir que vaig néixer un 03 de maig de 1966 per tant ja fa un punyao, i com no, amb una pilota als peus. Vaig jugar a futbol molts anys, però era dolent de collons, quasi quasi com el Cristiano aquest. Per tant vaig decidir passar al tenis, allà vaig fer els meus pinitos i no ho feia malament, però malauradament sempre em trobava el típic Rouudriguesss que era un pesao i no parava de tirar globus a l’aire, et passaves tot el partit esbarallant-te amb ell, sort que és bon noi però un paparra de nassos.
Com quasi tots, vaig conèixer algú que em va apartar de l’esport, tu a casa mentres jo treballo, tot net i recollit em deia, però em passava els dissabtes jugant a la nintendo, el Mario Bross em portava boig, però va néixer el Pol i després el Jon, i vaig passar a fer de papa, vaig deixar l’esport i la panxa al principi es mantenia, era jove. Però la sequia que tots passem quan tenim nens em feia no gastar energies, tot és diferent, jajajaja.
Van passar els anys i fa dos concretament per aquesta època, em van apuntar a la cursa de 5 Km del Cali, así a bote pronto. Vaig sortir dels últims i a l’alçada del Zara ja anava l’últim amb la moto de la creu roja al costat agobiant, entre que no podia i la moto vaig estar a punt de plegar, però vaig aconseguir arribar a dalt i en girar i anar de tornada vaig atrapar alguns escampats que encara anaven pitjor que jo. Vaig acostar-me al Cali i ja veia l’arribada i de cop apareixen 3 noies saltant, va va que arribes però anava tant mort que els hi vaig dir deixeu-meeeee, pobre Vergui i pobre Trini, venien a animar-me i van sortir escaldades. Vaig arribar i del cansament va i me meo encima, cullons això de correr no és gens bo.
Aquí vaig decidir que no corria més, però dies després van aconseguir que anés ha entrenat algun dia al Cali i sense voler-ho em vaig trobar amb un dorsal de la Behobia tres setmanes després de començar a córrer, resulta que em va tocar en un sorteig, regalaven 5 dorsals per tot Espanya i em toca a miiiii. Pit i collons, cap a San Sebastian a “correr”, con dos cojones el patxi va arribar, muerto però va arribar, pel camí gent pel terra amb suero…, però jo palante.
La següent aventura va ser anar un dia a Mossèn, clar si has fet la Behobia ja pots anar a Mossèn em deien les incondicionals del grup, collons el Pep i el Joan del runparadissss m’esperaven tot el camí. Vaig decidir que no tornava més, vaig anar de visita alguna altra vegada, fins al dissabte que em van fer Mossenaire d’Honor, baja Mossenaire vau escollir, un impresentable que sempre la lia.
Pel camí ja he fet vàries mitges, vàries curses de 10 KM i alguna trail, ja que decididament la muntanya m’agrada més que l’asfalt. Ara ja estic enredat fins a les celles, perquè dissabte toca mitja de Bisaura i Transvulcania a la vista, però la boja de la meva dona i su compi (la Massegossssa) m’han enredat per fer la Marató de Barcelona 2018.
Family eso es todo i Vergui m’he portat bé, no he dit masses burrades, oi ?
Patxi Parrado Bosque
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
No hi ha resposta
