Arxivar per octubre de 2017

25 oct. 2017


Fins a Ca n’Oriac amb Mossenaires

Classificat com a córrer,Entrenaments,mossenaires

No és el circuit que fa bo l’entrenament. No és el de la gorra vermella, tampoc. La trobada menys.
Sou vosaltres els que feu que valgui la pena, amb la vostra predisposició a passar-ho bé, i fer que tot xerrant, corrent i rient, acabem fent deu quilòmetres que sempre ens dóna la sensació que han estat diferents, donat que segur que heu torbat coses noves i segur que anar al costat els uns dels altres, farà que entrenar en grup forma part de les vostres vides, i sí que s’agraeix que tenim, Sabadell i Terrassa, uns entorns fantàstics per fer el que sabem fer tots els dissabtes a les 08:00 i des de fa vint-i-quatre anys seguits.

Avui hem anat fins a Sabadell, i ens hi hem retratat a la fotografia familiar, i hem proclamat “Mossenaire d’honor” al nominat Xavi Martin. Hem recordat qui, tal dia com avui i fa uns quants anys, també ho va ser com són: Isaac, Xavi, Mireia, Isaac i Pascual. Aquest darrer sí que avui hem tingut la sort de tenir-lo, i tenint en compte que fa ja nou anys que ens fa costat.

El bandera, el JuanMa, que com sabeu té totes les muntanyes de tres mil metres dels Pirineus assolides, excepte una. Un luxe

I les noves: la Maria Teresa i la Sílvia. Sempre ens fa il·lusió que vingueu a provar i esperem que repetiu.

Hem unit, Terrassa i Sabadell amb el nostre recorregut i això sempre és especial. Estem preparats per donar-vos les gràcies: moltes gràcies i a l’espera de veure-us de nou el dissabte vinent ens quedem i recordeu: sempre sense cap compromís.


I avui tenim nominat al fill del Casi: en Xavi Martín. Enhorabona!!


Xavi Martín nominat a Mossenaire d’Honor


Víctor amb la Mossenaire Nova, la Maria Teresa


I el nostre bandera, en JuanMa Martin

JuanMa Martin


JuanMa Martin


Xavi i Jordi


Eiiii !! la Sandra !!!

Francisco


Joan Forte


Antonio Mayorgas


Eiiii !!!! el nostre Mossenaire d’honor de la Setmana passadaRamon Cruz , l’heu llegit? — aquí


I la Mossenaire Nova, la Silvia, ja acompanyada amb un dels “Mossenaires Antics”, en Javier Colado


Un Mossenaire molt especial i que estimo amb tota l’ànima: el meu fill Oriol


Quina sort tenim de gaudir de les amistats d’en Carlos, Joan i Miquel


Quina il·lu tornar a veure al recuperat Marc Armengol


Reagrupament amb els nostres grans cracks


Primers rajos de sol


I veiem molt bé a en Marc Armengol i al costat de la Núria


Uns amics atletes, que van amb btt, Xavi i Josep


I se’ns uneix en Hugo, un gran persona (com tots vosaltres, és clar)


V I D E O · V I D E O · V I D E O · V I D E O · V I D E O ·


Sandra i José


Quim i Jordi


Silvia i Anna


Isabel i José Maniel, seguits per l’Anna i en Carmelo


Ramon Cruz

José Salas


Oriol i Sebas


Guille i Paco


Manolo

[img] https://2.bp.blogspot.com/-7BO6WpKTjfg/WfC2ZMBm69I/AAAAAAAAJvY/Wn8SyMCQizkqIpCGUktYskmfAx6uBBFkACLcBGAs/s800/Mossenaires_21Octubre2017-046.jpg[/img]
Joan i Oriol


La gossa Noa, s’ho mira


En Victor supera l’obstacle

El nostre bandera, en JuanMa, seguit per en Jordi
[img][/img]


Anem a conèixer i aplaudir a Mossenaires Noves


Maria Teresa i la Silvia: sigueu benvingudes i us esperem molts dissabtes més


Maria Teresa i Silvia són aplaudides


.. i dels aniversaris, avui tenim en Pascual Vicente


Ben aplaudit en Pascual Vicente


I avuí tenim el luxe de tenir el fill del Casi


I en aquests moments queda proclamat per tots vosaltres, en Xavi Martín.


Ehorabona Xavi!!!


I des de Ca n’Oriac de Sabadell, la fotografia de família d’un dia únic i intransferible: el d’avui. Gràcies per fer-ho possible


I aplaudim al nostra bandera d’avui: en JuanMA


L’ Oriol Moliner


Manuel


Maria Teresa i José Manuel


Silvia


Hugo


Victor


Antonio


Toni


Sadra i José


Santi


Joam i Oscar


Anna


Miguel i Inma


Ramon


Albert, Pascual, Antonio


Javi


Isabel, JuanMa Bety


Isabel i Bet


Quim, Paco, Francisco


Olga, Núria


Oscar i Jose


Anna


SEbas


Carme


Chary


Joan


JuanMa i Nicolau


No volieu una micarrona de fang, jejeje


Aquest bon home, no sabem qui és ben bé, però fa una bona colla d’anys qye està just per aquí fent gimnàstica i se li nota que segur que sap el que es fa.


Inma i Oriol


El compte enrera


Mmmm!, algú ha quedat fora la foto.


https://www.strava.com/activities/1239998926

Es nota que és fill del Casi, tant per la seva fisonomia com per seu caràcter lluitador, i ha vingut més d’una vegada. Avui el coneixerem totes i tots una mica més, i quan hem preguntat si ens recordàvem del Casi a l’hora de la foto familiar, hi ha un Sí rotund. Estem encantats de que facis gran el projecte fent que sigui també teu, i avui encara formes més part d’aquesta gran família amb el fet de que a més ja ets “Mossenaire d’Honor”. Enhorabona i per molts anys i

Un desig etern… 


Escric ple de sentiments… Sentiments positius i contradictoris…. He assolit el repte! Miro al mirall i veig  un Xavi diferent: enèrgic, fort, saludable i ple d’il·lusions.
De petit, ja volia córrer. Vaig tenir experiències negatives donant voltes al camp d’atletisme de la meva escola. No ho entenia… Sempre era dels últims. Això no importa, l’important és arribar i participar. No sé  si creuava la “Meta”. Aquells records no importen. La tenacitat hi era. Avorrit!, era l’esport que no
entenia, ni volia entendre.
Veig la meva Mare, plena d’il·lusió. Em dóna empentes i m’anima des de tot arreu. Ella és qui em marca  l’objectiu. Pensava que em quedaria en el camp de les il·lusions, però necessito un pas més.
Segueixo al meu Pare (Mossenaire), ple de vitalitat i energia. Ell és el camí. Ha arribat i superat les  100!!!, …però penso que això no és per mi. No ho entenc. El meu Germà el segueix. S’ho passen bé.
Escolto!
Sento la meva família: la Eva, la Carla i la Berta. Elles són el meu dia a dia. M’empenyen a ser un Pare
millor. Segueixo…Comença el ritme… i vaig poc a poc, primer fent exercicis fàcils, després poc a poc…
Comencen els petits reptes. Els vaig aconseguint. Recordo els sentiments de pujar a Sant Antoni cada
dia… Sento el cos i experimento coses que mai havia gaudit: converteixo el cos en un motor.
Aconsegueixo arribar a la sisena marxa, …i trobo el tiet Santi. Gràcies Santi!!
És època de retrobaments!! Segueixo a qui mai havia pensat; i aconsegueixo que em segueixin d’altres  que encara menys. La llista és llarga i molt important: Ricky, Santi, Òscar, Martí, Ramon, Javier, Adrián,
Jordi, …
Em paro, i torno a mirar-me al mirall. Donc gràcies a Déu, per mirar-me com sóc ara i abans perquè  l’essència està dins igual; …i també per arribar a ser el Mossenaire d’HONOR. L’Honor és qui i que  t’envolta. Gràcies Pep, i gràcies nous companys…

 vols el teu banner?

Comentaris tancats a Fins a Ca n’Oriac amb Mossenaires

18 oct. 2017


A veure el Dinosaure

Un dels circuits diferents, és el que ens duu al “Dinosaure”. Aquesta enorme escultura feta amb ferralla i que un dia va fer un artista Egarenc, en Roc Alabern i que anem a veure un o dos cops l’any. Avui, a més, li dedicarem el “minut Mossenaire”, amb vídeo, poc abans de la fotografia de família, on hi som totes i tots els que hem volgut compartir aquesta estona junts. 

La distància de 10 quilòmetres ens ha sortit clavada, i hem hagut d’anar amb cura per anar pels marges de la Nacional 150 (N150). 

Moltes vegades penso que veient les vostres cares, val molt la pena i tot i que gairebé cada setmana som una bona colla, el que predomina és que riem força, que no parem de xerrar i que gaudim, amb l’excusa de fer esport i de córrer. Gràcies per fer gran el projecte amb el vostre ajut. 

En Ramon Cruz serà el nostre “Mossenaire d’Honor”, el “bandera” l’Alberto Zarzuela i una de les Mossenaires que feia Aniversari de “Mossenaire d’honor”, l’Isabel Vergara i que avui l’hem aplaudit, com també ho hem fet als “Mossenaires Nous”, Vero, Alex, Joan, Silvia 

Per tot plegat: moltes gràcies i fins dissabte, sempre si tu vols i sense cap compromís o si: passar-s’ho bé. 

 
Instants abans de començar l’entrenament i l’Elisabet que molts dies ve de treballar i li ve just per arribar 

 
I la nominació a Mossenaire d’Honor 

 
En Ramon Cruz, el nostre nominat 

 
Miguel i Ramon 

 
I en Juan Carlos avui ens porta al Mossenaire Nou, el seu fill, l’Alex 

 
Miquel i la Sandra amb el nou pentinat. 

 
I l’Alberto Zarzuela avui serà el nostre bandera 

 
Yupiiii!!!! 

I amb la Masia que ens dóna nom i és el nostre camp base, Torre Mossèn Homs, sortim a fer el típic entrenament de tots els dissabtes 

 

 

 

 

 

 

 
I un reagrupament Mossenaire 

 
I deixem la Masia de Can Montllor 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
I la bandera ben portada per l’Alberto Zarzuela 

 

 

 
Arribem a veure al dinosaure Mossenaire 

 

 
V I D E O ·V I D E O ·V I D E O ·V I D E O · 







 
I estem a punt 

 
Impressionant: quatre Mossenaires Nous!! 

Vero, Alex, Silvia, Joan. 

 
En Joan fent els honors 

 

 
I toquen els aniversaris a Mossenaires i avui tenim a l’Isabel Vergara 

 
Hem llegit i aplaudit els aniversaris Mossenaires 

 
A punt de ser proclamat 

 
Proclamat Mossenaire d’Honor: en Ramon Cruz 

 


La fotografia de Familia, una vegada més feta als peus del Dinosaure Mossenaire… Ja tocava!! Gràcies a tots per venir i acceptar aquest projecte com a vostre. 

 

 

 

 
i a qui ens trobem passejant? 

 
A un Mossenaire, com és en Miguel Rubio. Amb el gos jo no les tenia totes. Un plaer trobar-te 

 
I mentre esperem la cua i l’anem a buscar 

 
Ens faltava l’acudit del “Mossenaire de los chistes”, en Carmelo Luque 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
La bandera canvia d’esquena 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 

https://www.strava.com/activities/1229378700



En Ramon fa temps que ve, tot i que fins avuí encara no era un “Mossenaire d’Honor”, i és tot un honor per a nosaltres. Ens fa un escrit, que ens ajuda molt a saber que estem molt de sort de gaudir de gent com tu, i que a més sempre envoltat i participant del Grup de Runparadis. Gràcies per tot!! i enhorabona. Per molts anys!! 

 



Hola amics, 

Com bé sabeu fa gairebé 25 anys que dissabte rere dissabte els mossenaires acudeixen a la seva cita setmanal, a les 8h a la Masia de Mossèn Homs, no és el meu cas, només ho he fet en comptades ocasions, crec que des que vaig iniciar-me en el món del running, ara fa uns set anys, potser hi he vingut no més de 15 vegades, primer per desconeixença, i després en moltes ocasions no he vingut per mandra o senzillament perquè tenia altres coses a fer. 

El primer cop que vaig venir vaig quedar impressionat per lo nombrós del grup i després per l’alegria, generositat, solidaritat, amor per la natura, etc… que s’hi destil·lava. Un bon grapat de bona gent units per una afició comuna el running, sense tenir en compte ni marques personals, ni res que se li assembli. 

De seguida em van cridar l’atenció un seguit de rituals dels mossenaires: el anar a buscar als que estan més endarrerits, la foto de grup, el donar la benvinguda als nouvinguts, el dur la bandera de mossenaires, i com no, el nomenament del mossenaire d’honor. 

També vaig quedar bocabadat amb la personalitat d’en Pep, creador i ànima d’aquest grup, corrent amunt i avall, fent fotos per a tenir el reportatge gràfic setmanal, parlant amb uns i altres, animant, explicant històries, escoltant, recordant els noms de tothom i mimant el grup per a que tothom encara que sigui la primera vegada que hi assisteix s’hi trobi còmode i integrat en el grup i transmetent sempre els valors que l’inspiren. 

En resum una gran família, que em va permetre conèixer una altra gran família, el Grup Runparadís del que hi formo part des de fa un grapat d’anys, un altre grup de persones unides per la mateixa afició i en el que també l’amistat i el grup està per sobre de marques personals, competicions, etc, i al que tots per suposat hi sou convidats. 

Doncs bé, el passat dissabte, després d’un llarg període de no assistir-hi, vaig vèncer la mandra i cap a Mossèn Homs que hi falta gent,….després de l’alegria de retrobar-me amb amics que feia temps que no veia, en Joan Forte, es dirigeix a mi amb aquella mirada de complicitat que no fa presagiar res de bo, per a proposar-me ser Mossenaire d’Honor,….jo no me’n sabia avenir, ….miro a dreta a i a esquerra i faig com els de l’anunci d’assegurances ….jo??? perquè a mi, si no vinc gairebé mai?? No hi té res a veure em diu en Joan, és un detall dels mossenaires, del que guardaràs un bon record,….és després de dir aquestes paraules que ho vaig veure clar i vaig acceptar, uns segons més tard quan en Joan li comunicava a en Pep la meva acceptació i al veure la seva cara d’agraïment i de satisfacció ,vaig estar segur que no podia rebutjar el seu oferiment i tanmateix vaig entendre-ho tot,…. 

….mentre corria i anava donant-li voltes al nomenament i a la manca de mèrits per a ser-ho vaig anar descobrint que gairebé tothom havia estat Mossenaire d’Honor en alguna ocasió, certament no soc ningú especial, com la resta de mossenaires, ser Mossenaire d’Honor és anecdòtic, un record com em va dir en Joan, el veritable honor és ser Mossenaire, formar part d’aquest projecte, i la contribució de cadascú de nosaltres, el nostre granet de sorra, la nostra assistència continuada o ocasional, perseverant en els valors de l’amistat, la solidaritat, el respecte per la natura, la companyonia, ….fan gran aquest projecte, ….perquè entre tots ho fem possible, tots mereixem ser mossenaires d’honor. 

El nomenament de Mossenaire d’Honor, és una magnífica ocasió per donar les gràcies a tots els que fan possible mossenaires, començant per en Pep i tots els que dissabte rere dissabte fan possible aquest gran projecte. 

GRÀCIES A TOTS !! 

EL VERITABLE HONOR ÉS SER MOSSENAIRE !! 

Ramon Cruz 

Grup Runparadís 

Terrassa, 16 d’octubre de 2017

 vols el teu banner?

Comentaris tancats a A veure el Dinosaure

Anteriors »