blog d'en Pep

Tant podem ser set, com setanta-set: però els que hi som, sempre ens queda un bon regust i un gran record. Una cosa tan senzilla com fer esport acompanyat i gairebé sempre no parar de tenir bones converses i aprofundir amb velles i noves amistats, per camins, de vegades trinxats per la voluntat del vent i la natura, i que ja no són els mateixos, però que nosaltres els enriquim
buscant en el nostre interior aquell somrís de qui ens acompanya i que només apartem ho dolent i donem pas a lo bo i per això val la pena i avui, amb una colla tan i tan gran i amb un munt d’anècdotes. Gràcies amigues i amics i un aplaudiment, com el que us heu dedicat a vosaltres. Ben merescut.

El recorregut ha tingut un moment de dubte, i l’hem hagut de variar per la presència de maquinaria pesant i bellugadissa de troncs, que podien malmetre la integritat física d’algú. Finalment, hem anat fins a Sabadell i hem pujat per un nou tram que no havíem fet per anar a trobar Sant Vicenç de Verders.

Gràcies per la paciència i per tot plegat i ens veiem, quan? ah!!??

Agafat “in fraganti”. El primer dia que ve i el nostre flamant “Mossenaire d’honor”. Gràcies Toni Vela

Aplaudit per l’amic Adrià, que de fet en porta dos de dies venint i esperem tenir-vos molts anys prop nostre

La nominació en marxa i en Toni Vela ho té ben assumit

I qui fa poc que ve, i repeteix en Francisco Escudero. Un amic de tota la vida i d’antigues èpoques per la Uat.

En Carlos ens presenta el seu nou amic i nou mossenaire, en Quim, que s’estrenava avui

Eva retrobant-se amb en Xavi, bons mossenaires.

“Lo saben aquel…” en Carmelo Luque, grandíssim mossenaire

Marc Miquel arrenca al capdavant

Alberto i Manolo seguits per la Cinta, Carme i Inma

nou mossenaire, Miquel, José, David

Josep Maria, Oriol, Toni i Adria, seguits per en Toni

Josep i Xavi

Nova mossenaire, Eli i Charo, seguits pel matrimoni Isa i Xesco

Matrimoni, Miguel Angel i Rosa

Núria, Maria José, Isa, Sandra, seguits per Francisco

els muntanyers, Jose i Nacho

Els primers rajos de sol, amb les nostres fantàstiques, Cinta, Carme i Imma

Quim, amb en Carlos, seguits per en Marc

Miguel i David, i l’Isaac de blau

Passant per l’àrea de pícnic i mediambiental, amb l’esquena de l’Oriol,

Sandra, Miguel, Adrià, Mon, Toni i Silvia

Montse i Miguel Angel

Rosa i Isa

Reagrupament estàtic

I arriba la “Cua”, amb en Marc, Marc, Jose, Charo, nova i la mossenaire major, l’Anna

La Trini

Charo i nova

Josep Maria, nou i Joan

Miguel, David, Cinta

Avui, tot i tenir el camí preparat, una màquina de tallar arbres, ens ha semblat perillosa i hem fet més volta per no posar-no en risc, Aquí amb cares de circumstància

Un trist bassal, i tots mirant de no embrutar-nos, tot i que l’endemà molts dels que surten a la foto, a la Four Factors d’Ullastrell van quedar enfangats fins a les celles.

Ens tornem a reagrupar, amb en Juan Miguel i en Miquel.

Sandra, Montse i Maria José. Avuí han fet entrenament llarg i han sortit abans i han allargat després.

Juan José, amb la seva música, i tot el grup en una bella estampa

I moment “mossenaire”: anar a la cua. És la característica especial del bon mossenaire, Anar amunt i avall. Gràcies!!

Una gentada de bones persones, que sembla ben bé que venen d’assota del Macís de Sant Llorenç de grog, una gran persona: Paco Utrera: al capdavant de la cursainfancia.wordpress.com <— encara us podeu apuntar avui.

La nostra Anna encantada de veure tants amics d’entrenar en grup

Homenatge especial, als nostres mossenaires Sabadallencs, que fan gran el projecte i que el fan millor. Gràcies

Juan José, Juan Manuel, Miquel, David, Josep Maria, Isabel, Xesco, Charo

Un camí què fa un any era ombrívol pels grans arbres i que ens duu a Sant Vicenç de Verders, i ara té aquest aspecte

En un dels dies més multitudinaris en els nostres entrenaments, els vostres, us aplaudiu a vosaltres mateixos per haver-ho aconseguit i és que passàvem de la setantena d’amics. Gràcies!!

I ara, aplaudim als i a les mossenaires que s’estrenen. Benvingudes i benvinguts.

I demanem a Toni que baixi per què el coneixeu. Una amistat que sorgeix de la xarxa i què el primer dia ens enorgulleix que sigui el nostre mossenaire d’honor. Gràcies Toni Vela

Un aplaudiment per a ell i aprofitem per explicar l’anècdota que ens va portar a conèixer-nos personalment. Una gran persona.

I ara cridem continuem coneixent nous mossenaires

Ens aixequen la mà i esperem poguer compartir moltes estones

Per què fem baixar a en Manel?

Per què tots li volem cantar i desitjar un bon aniversari i que en faci molts més.
Felicitats Manel Expósito

I el moment familiar: foto de familiar i un luxe aquest moment.

Adéu Sant Vicenç de Verders, on són els arbres que et feien ombre?

I en Toni actiu, amunt i avall, com a bon mossenaire

Eiiii !!! Charo, amb l’Eli

Mon i Maria José; hem notat que respiraven fort. L’endemà la Four Factors

Amunt i avall, am l’Adrià i l’Isaac

I; és clar: en Toni ens ve a buscar

I anem amb la Núria

Sense saber-ho, passem per un dels fundadors de la trobada, però que no ve gaire, en Jordi M.Abad, autor del logo de la vostra samarreta. Segur que tornarà a venir aviat. Anava acompanyat d’en José Segura

“Celebro que llevo 7 meses” diu, i un recordatori per en Juan José què és un habitual de la trobada.

Gran Moment: Anna Cos i Toni Vela. Un luxe

I la casualitat em va portar a conèixer aquests dos grans atletes i l’amistat segueix el seu procés.

Ell no ho sap, en Toni Vela; però aquell dia m’ho vaig passar com mai, amb gent que gairebé no coneixia de res i que vam fer un equip i m’ha quedat un record per a tota la vida i un agraïment. Córrer amb persones que et posen en un equip, sabent que un no els podré ajudar gaire, però en canvi amb les que m’hi vaig trobar tan i tan bé i vam quedar quarts amb una gran marca, i amb
un nom tan estrany i divertit com “Equip I Run With Pequeño Nicolás”

http://resultats.championchip.cat/resultats/marato-de-relleus-per-equips-de-sant-joan-despi

Toni, ens coneixem poc, però ja sembla que siguem amics de tota la vida. Estic segur que ets una gran persona i aprofito aquest raconet per dir que agraeixo haver-me topat amb una persona com tu. T’agraeixo que el primer dia que vens, acceptis ser el nostre “Mossenaire d’honor”, una abraçada!!

Us agraeixo família aquesta menció a mossenaire d’honor que m’heu fet, tot i que no la mereixi per ser el primer cop que vinc… Pep, va per tu:

Em dic Toni Vela, 33 anys i de Terrassa.

Jo sempre he fet esport, primer futbol a la EGB, després tennis, que ha estat i és la meva passió, i ara farà uns 7-8 anys que corro, els últims tres ja amb una mica més de dedicació i entrenament.

Buscava motivació, esperit de millora i coneixer-me una mica més, i el running (ciment, trail, ultratrail que és el que he tocat) m’ho ha donat… I a més a més m’ha fet trobar amics que mai hagués fet sense córrer… Per tant, afortunats qui correm!

M’agrada córrer acompanyat, tot i que de vegades fer-ho sol també omple.
Però fer-ho com vosaltres ho feu, no té preu.

Tenim un grupillo, els Hidden Team (“córrer d’amagat”, sabem que tothom diu “avui no surto, no entreno gaire…”, però realment tots ho fem i sortim a fer hiddens jejeje) amb els quals gaudeixo i desconecto del dia a dia, fent esport i millorant tots…

Ara també em sumo amb un grupet de la UAT, i d’això és tracta, de passar-s’ho bé i buscar allò que t’agrada.

Oi Pep? Qui t’anava a dir que coincidint sempre de vista a curses, que et buscaria pel Facebook per quedar i gaudir d’una marató per relleus? Això és lo que té ser bona gent, que se’n recorden de tu per plans impensables però gratificants.

Molta sort amb el teu projecte, em trec el barret davant la tasca que fas i pels qui t’acompanyen.

Per molts anys més família mossenaire!

Tags: Amistat, córrer, Entrenaments Grup, mossenaires, Terrassa

Estàvem informats que per llocs sensibles a les nostres passes, hi podria haver perill de trets de caçadors, per la batuda que havia organitzat l’Ajuntament Egarenc.

Aquests pràcticament inofensius animals, en canvi causen estralls a pagesos, finques i entorns i creen problemes i malestar a uns altres animals, als veritables perillosos animals: nosaltres.
 

De fet els que estimem la natura, no entenem moltes coses com aquestes, però en canvi ens sembla normal que es permeti i no ho jutgem. El que se’ns informa que el total de porcs senglars que van matar els consentits caçadors van ser sis. Vol dir que entre ells va saber amagar-se i continuaran per les nostres muntanyes i fent més d’un ensurt als que sovintegem els corriols tan bonics que tenim al nostre entorn.

L’entrenament l’hem dirigit cap a Matadepera, on sabíem que estaríem lluny de les perdigonades i un dels entrenaments força exigents, que ens porta tot pujant fins al camp del futbol del Matadepera, la depuradora i fins dalt de tot, on buscarem el camí dels forns i fins a la font de la Tartana, on farem una parada per fer-nos la fotografia de record, única i intransferible e irrepetible, d’un dia tres d’octubre de l’any que corre, el quinze. Agraït per la gran matinal que ens heu regalat, i també als núvols que no han buidat
sobre nostre. Ens veiem aviat, sabeu quan? … “eso, es to, eso es to, eso es todos amigos”

Al costat d’una bona amiga, l’Eva avui ens fa els honors la Juani Trujillo “Mossenaire d’honor”, i al final d’aquest article veureu qui exemple de superació. Gràcies!!

Gaudint del moment

Toni Amela ens saluda, mentre l’Antentas, Fermando, Joan i la Gemma es posen al corrent de com ens trobem.

L’Edu i la Sílvia

En Sherlock no mira l’objectiu del mòbil de l’Eva, que està al costat de la seva parella, en Javier. De fet està mirant un altre objectiu.

I qui arrenca primera?, la Cinta i la Carme. La Cinta està deixant de fumar i de fet la vam veure més ràpida i forta. Ja es van notant els efectes

L’Eva i la saga Martín

Al fons la residència de gent gran de Torre Mossèn Homs

en Javier, alias pinelli31 amb l’amic José. Ja es va fent habitual i en pinelli31 diu que tots els dijous farà al parte a un grup amic, el dels E-K-Mot <link>

I menció especial a tot aquella persona solidaria que va la cua, com el mateix Toni

En Joan, l’Amela, Inma, en Miguel, la Sandra, en Pepe i en Carmelo, fent de cua

Unió Excursionista Matadepera va organitzar a l’endemà aquesta Ronda, que ja va per la trenta una edició ,de les quals a més d’una vam anar i que recomanem força. Visiteu http://www.uem.cat/

En tot moment la nostra protagonista d’avuí, la nostra Mossenaire d’honor, la Juani Trujillo, envoltada per amics, com en Manel Expósito, en Toni Peñalver, l’Isa Vergara. Sempre amb aquest somrís que ens contagia alegria

Imatge molt habitual, en Fran amunt, en Amela avall i anades i tornades dels nostres mossenaires

Sembla ben bé que l’entrenament és exigent

Es nota com en Pau i en Robert estan en gran forma: van primers i prement l’accelerador

Silvia ulls clucs

I l’estrena del nou mossenaire, en un dels circuits més exigents que tenim.
En Joan. Benvingut i esperem repeteixis i aprofitem per dir que t’hem vist fort

Eva i Núria. La Núria ens deia que igual giraria, que no anava prou fina.
Però, ha aguantat com una amazona,

Avuí la cua ha esta l’Angel, que ha dit que s’ho ha passat bé i més que bé.

Juani, Isa, Joan Carles, Oriol

Nicolau, seguit per en Juan José, pinelli31, Diego, Manel

I la cua, Miquel, Pepe, Carmelo, Fernando, Miguel

Cisco corrent d’esquena, i en Pepe preocupat de no ensopegar.

Joan Carles i Antonio arriben a l’encreuament d’on venim del camí dels forns

i a la font de la Tartana, preparant el moment. Amb en Miquel, Javier, José, José i en primer terme en Francisco Escudero, que repeteix per segona setmana.

Amela, Juan Jose, Artesero, Miquel, Javier, José

Edu, Pau, Joan, Gemma, Antonio

Victor, Nicolau, Miguel, Enrique-Nilo, Juan, Amela

Gemma, Antonio, Joan Carles, Marc

Preparem el moment

I ara toca presenta al nou mossenaire, en Joan

Benvingut Joan

Algú sap que és la Mossenaire d’honor?

La Juani Trujillo, queda proclamada amb tots els Honors

Bé; els mossenaires fem entrenaments solidaris i ens fem encara més ressò del que és una cursa solidaria i la de l’Esplai Guadalhorce ho és, i la donem a conèixer i ens bé expressament un mossenaire amic, en Paco Utrera, a explicar-nos de primera mà que si es recapta un sol euro, aquest anirà destinat a uns nens que realment en són necessitats.

Li hem fet dur els flyers, per repartir-los

I ara ho fem molt degust: la primera la nostra flamant Mossenaire d’honor, la Juani de la mà de Juan José

És aquell moment que es repeteix a la font de la Tartana, però que no ens cansa, donat que sempre ens sentim envoltats d’excepcionals persones.

Eva Cantero i el seu fidel gos: en Sherlock

A punt de ploure, ens afanyem a fer la fotografia commemorativa amb la Juani, al costat de les amistats més properes.

Silvia, Gerard, Isa, Juani, Núria, Eva, Eva, Sherlock, Pep

I ens afanyem a col·locar-nos els paravents

Juani i Isa, mentre anem cap al camp base i passem per Matadepera, al costat de l’Ajuntament

Van sortir a entrenar per aquests entorns i hi tenim amics. El club del
NemRàpid i el seu presi, en Xavi. Estic amb en Toni Ferré, un triatleta amb
el qual vaig fer el servei militar, quan els joves encara estàvem obligats a
fer-lo. Em va fer il·lusió veure-us a tots cinc.

Encara què no la conec gaire, aviat t’adones que és una persona oberta i molt estimada. Ha vingut força vegades i l’hem vist sempre envoltada de bones vibracions. També, mentre preparava la seva Matagalls, vaig anar amb el grup d’entrenament fins a l’alzina del Sal·lari per anar a veure els pins recargolats. Bé, gràcies per tot Juani i enriqueixes la nostra existència
i et desitgem el millor.

Dar las gracias al Pep por confiar en mí y hacerme Mossenaire de honor, ya que por mi tiempo no puedo ir a Monssen Homs tanto como quisiera.

Gracias Pep ha sido un gran honor para mí.

Me llamo Juani Trujillo, tengo 41 años y siempre me a gustado el deporte y yo siempre he hecho clases dirigidas, pero desde hace un año y medio salgo a correr con el Club California Sport, las hermanas Márquez me lo comentaron un día que ellas salían con este grupo y me anime a probar y aquí estoy haciendo Km.

La verdad que al principio me lo tomaba como un entreno los martes y los jueves para hacer deporte al aire libre, mejor que encerrada en un gimnasio, hacia alguna cursa de 5 km, alguna subida a Mossenhoms hasta que llego el gran reto, Matagalls-Montserrat ¡!yo que solo hacia cursas de 5 km!! iba a hacer 82 km!! claro que había mucha gente que no confiaba en mi y lo entiendo!! Pero con mucho entrenamiento y sacrificio lo conseguí , termine la Matagalls con un tiempo de 18 horas, reto conseguido, hoy me siento orgullosa, porque me ha hecho despertar curiosidad por el running y quiero más… me voy a preparar para mi nuevo reto la Mitja de Barcelona, vamos sumando km.

Bueno, quisiera agradecer a mi gran familia que es el “Cali”, lo mucho que he aprendido de mis coachs M.Jose Merino y Manel que están siempre apoyándonos y mando muchos ánimos para que sigan con nosotros y como olvidar a mis compañía de la Matagalls “ ELS GRIMPATS” (Isa Font, Eva Gorina, Trini,Mon, Laura de Benito,Francis,David Berenguer,Xavi Pons,Miguel Llama y Miguel Angel) daros las gracias por esta travesía y agradeceros que sin vosotros no hubiese sido posible este reto.

Muchas gracias PEP por poder explicar un poquito de mi vida y a todos los Mossenaires… UN SALUDO

JUANI TRUJILLO
fer-lo. Em va fer il·lusió veure-us a tots cinc.