26
nov.
2015
Pep Moliner
Fer dels entorns naturals de #Terrassa un lloc de gaudiment pels que hem decidit fer del córrer un motiu més per ser feliços. L’oportunitat de visitar una vegada i una altra, racons com el d’avui, el Llac de Can Bogunyà i també anomenat Llac petit. Anar-hi al vostre costat és un plus. Veure-us les cares i aquesta manera de fer que teniu, ens omple de positivitat i a la vegada ens proporciona un entrenament que endureix els nostres cossos, fruït d’aquests entrenaments. A moltes i a molts us veiem dia a dia a millorar, tant físicament com en aquesta relació humana que tots protagonitzeu.
Avui, consistia a sortir dels nostres habituals dominis, per anar a gaudir dels bells paratges dels quals comptem per la part nord de la nostra ciutat i tornar, travessant Matadepera, i de nou trobar el fet de córrer per estar plegats i gaudir. Algú s’ho ha passat malament?, que aixequi el dit: ui!, no em veig cap d’aixecat. Això és bo. Repetirem, no en tingueu cap dubte.
Aquestes pistes de terra, amples. Aquests corriols. Aquesta olor de terra mullada. Aquest riure. Aquesta conversa. Tot ha valgut la pena. Gràcies per fer-ho possible. El projecte continua viu.
Encara que no hi anem gaire, donat que els sembla lluny dels dominis mossenaires, la longitud de l’entrenament està dins els paràmetres de; 10 quilòmetres. Un bonic record d’un lloc bonic
I ve poc, donat que forma part del voluntariat ADF, però no s’oblida de vosaltres i un dia va ser “Mossenaire d’honor” <link> feia sis anys justos. Com passa el temps!!
i avui ens ha fet molta il·lusió que en Juan Miguel Romero ens faci els honors, i sigui nominat “Mossenaire d’honor” i ho ha volgut ser al costat dels seus grans amics. Miguel, Angel i Miquel.
Ens ho va prometre i un luxe. Gràcies!!
Carmelo Luque, un gran mossenaire i que sempre ens porta el bon humor
Sandra, Diego, Juan Manuel i Juan. D’esquena en Juanjo, que avui ens ha agradat tenir-lo de nou.
Oriol, Marc, Toni, Antonio i d’esquena l’Angel, esperant el moment de sortida
Gendre del Josep Vandellós, en David Hernández i l’Andreu. Un luxe!
Emilio, que ja va venint de nou, després de la lesió.
Cesar
Marc Roura; un dels fundadors de Minyons que l’endemà protagonitzaria la seva colla el castell únic, carregat i descarregat del 4 de 10 a la Plaça Vella de Terrassa. Enhorabona!!
Passant per la Sammy, la gasosa terrassenca
I en el primer re-agrupament, tots els que van a la cua. Gràcies!!
Gràcies!!
Juan Miguel, Miguel i Antonio
Fernando, després de superar un petit desnivell
Simpàtica foto, amb la Cinta i la Mariona. Es veu que queien quatre gotes.
En Miquel Moreno, de Sabadell al costat de José Manuel
Lourdes Vivó. Gràcies per venir i per tercera vegada!!, vol dir que ja ets una Mossenaira del tot.
I ens encaminem: bé, ens “encorrerem” cap l’antic hospital del Tòrax, o ara l’Audiovisual de Terrassa.
I amb en Juan Jose, en Xavi Pons, amb samarreta mossenaire.
I l’Emilio Expósito, que també anava vestit de Mossenaire. Gràcies!
En Carles va cap a la cua
Marc i Oriol, i veiem les anades i tornades dels corredors solidaris
Sandra, Raquel, Angel, Javier
Joan Forté, un luxe
Pepe, Anna, Tottu
I sembla que tenim més pistes d’on som i cap on anem
… i a on arribem
Antonio, que fa poc ha estat pare de la Carla. Enhorabona !!
Mariona, Hassan, Juan Miguel
I el nostre nominat “Mossenaire d’honor”, a punt de ser-ne declarat
La Cinta i la Lourdes
La Contxita, que ens deia que tenia moltes ganes de venir cap aquest indret i que, tot i ser lloc conegut, mai hi havia vingut amb tots vosaltres. Seguida per la Sandra i la Raquel
En Marc, sembla que prudentement mirant de reüll de no caure.
Miquel Piqueras, no falla mai.
Diego i Sandra. La Sandra al 2016 ha promès ser mossenaire d’honor… d’aquí cinc setmanes?
Yuma ha fet un gran bany
Ha gaudit de valent, Quin gos més maco.
Antonio Pulido !!!
… a pocs dies de ser pare per primera vegada, d’una bonica nena: la Carla. Enhorabona de part de tothom!!
Juan Miqugel… avui
El nostre flamant “Mossenaire d’honor” Juan Miguel Romero
Un seguit de fotografies de record d’un dia únic: el d’avui. Gràcies per venir!
I Carles Salmerón passa el primer
Marc Roura, el segón
Sandra Martínez
Sandra Fernández
Angel
I Antonio i l’Angel, es fotografien en el dia més important com a Mossenaira d’en Juan Miguel
Miquel, Antonio, Juan Miguel, Miguel, Angel, Miquel. Quatre Miquels !!
Miquel, Antonio, Juan Miguel, Angel, Miquel
I al costal del Audiovisual i d’orbital 40, on hi han gran quantitat d’empreses
Juan Romero que ens deia que podíem veure aigua a una font d’aquí
Javier, Miguel, Angel, que anirien avall per anar més depressa al camp base
Travessem la riera per la llera,
I n’hi ha que passen pel pont
Juanjo, seguit per en Xavi i l’Enrique-Nilo
Cinta, seguida per en David i l’Andreu, i Lourdes Vivó
De corredors.cat, en Tottu, el Mossenaire del Maresme i en Javier (pinelli31) . Avui sabíem que vindria i volíem portar a en pinelli31 al llac i resulta que no ha vingut a córrer: tan sols a esmorzar. Catxis! Un altre cop serà
Crec que a més d’amics, han fet el servei plegats i es coneixen fa un bon grapat d’anys
El 16 de maig de 2015 <link> en Juan Miguel venia per primera vegada i recordo bastant la cara de sorprès. Venia aconsellat per en Miquel Piqueras i des d’aquell dia que gairebé no falla mai. Ens va prometre explicar-nos qui és i li estem molts agraïts i ens agrada molt tenir-lo al nostre costat. Ara a més, també explica a les seves amistats les virtuts de la colla i ens porta a noves amistats. Moltes gràcies!! i per molts anys!!
Hola a todos,
Es para mí un privilegio el haber sido nombrado Mossenaire d ‘Honor.
Agradezco enormemente la oportunidad de formar parte de un grupo tan entusiasta como el vuestro donde la máxima es “Hacer deporte en compañía de amigos o lo que es igual HACER SALUD”.
Durante unos años he llevado una vida trepidante donde el trabajo y el estrés ocupaban la mayor parte de mi tiempo.
Por circunstancias del destino he dado un giro a mi vida y he decidido comenzar de cero. Era hora de plantearme que debía tomar conciencia de mis 50 y “pocos” años y tomarme en serio esto de la salud.
En un primer momento comencé a hacer deporte en solitario en un gimnasio doméstico, luego a correr por la calle hasta que, a través de mi buen amigo Miguel Piqueras tuve conocimiento del grupo de los Mossenaires, donde un grupo de amigos se reunían a correr cada semana.
Fue para mí todo un hallazgo ya que es la mejor terapia que uno puede aplicarse. Además de ser una estupenda medicina para el cuerpo es una mejor medicina para el alma (además de poner a nuestro cuerpo en forma la energía positiva que se desprende con nuestras bromas, risas y buen rollo hace que uno se ponga la pilas y mire la vida desde otra perspectiva).
No soy muy entendido en ciencia pero lo que dicen los entendidos de que el liberar endorfinas ayuda a ser feliz se puede decir que es verdad.
Animo a todas a aquellas personas que quieran pasar un rato magnífico corriendo y hacer nuevas amistades se unan al club de los MOSSENAIRES, seguro que no se arrepentirán y será un antes y un después en sus vidas.
Resaltar, sobre todo, la constancia de Pep Moliner por su dedicación altruista y su buen hacer.
Muchos saludos a todos y a correr que la vida es breve…!!!
Tags: mossenhoms.be
19
nov.
2015
Pep Moliner
Els dies que som tanta colla i veus que en tot moment les cares dibuixen una àmplia rialla, gairebé sempre, vol dir que es passa bé. De prova un botó. Mira’t el reportatge, que és únic i què busca aprofundir en el gust per compartir.
No donem res, no regalem res, no demanem res, no volem res: només què gaudiu com gaudim la majoria d’estar prop vostre, ni que sigui a aquesta hora.
L’entrenament, avui, ha constat en passar per la font de l’Argelaguet i anar fent fins a arribar al gran aparcament del bosc de Can Deu i mentrestant fer algunjoc en forma de progressiu, que feu una bona colla i, això si, mai oblidar d’anar a buscar a qui ve un xic més endarrerit, i que és el valor més preuat que té tot mossenaire: esperar-nos tothom.
Doncs bé: si t’ho has passat bé: et volem tornar a veure i, si no, tu decideixes iel que facis, ben fet serà. Recorda, dissabte hi tornem i tu tens la paraula.
Gràcies per tot!!
Doncs si: un moment com aquest es repeteix, i repeteix, i repeteix: però no ens cansa donat que sentim les nostres vides enriquides estan al vostre costat. Gràcies gent!!
I moments abans, ens anem arraulint al camp base, entorn de la Masia de Torre Mossèn Homs i a Can Mossenaire
La Sandra comença a venir més abrigada, senyal de què comença a fer fresca al matí
Toni ens fa els honors i accepta la nominació a Mossenaire d’honor
I reb el meu agraïment personal en mode de paper manuscrit, senzill i sincer.
Gràcies Toni
fotografies de record, amb bona gent: Trini, Isabel, Eva, Xavi, David
Trini, Isabel, Eva, Xavi
Nacho, Víctor, Edu; ahhh !! i Runi
En Toni, sembla el representant d’una empresa de motocicletes, canviant un neumàtic…sabatilla.
I van arribant de mica en mica els amics: Javi, Francisco, Eva i…. Sherlock
I ara toca engegar cap a un camí encara no conegut quasi per ningú. On anirem?
Itziar, Joan Carles, Quim, Miquel
I darrere en David, avui ens ha vingut en Ferran <link> que de tant en tant en ve a veure. Gràcies!!
Francisco Escudero
I encara el vigent Mossenaire d’honor, vestit de mossenaire, amb en Javi, que ens el va fer conèixer.
Josep, Nicolau, Fernando, Juan José
Anna, Maite, Enrique-Nilo
José, Emilio, Joan, Guille
Josep, Nacho, Runi
Capdavant amb l’Edu i en Fran
Javier, en primer terme i avui, després de molt de temps, en Pedro Molina; un mossenaire de fa molts anys <link> Podeu observar, com avui en Toni ha portat al seu fill i se’l veu eufòric. Penseu que venen des de La Llagosta.
Eva i Cinta
Matrimoni ben avingut, inclús corrent i… aixecant la mà.
I la mossenaire nova, de la setmana passada, repeteix. Al costat del Toni, que avui serà d’honor
Qui va amunt i avall?; ja que l’Anna Cos: la nostra mossenaria major
I després d’un reagrupament, re engeguem
I compartim camins amb els de les dues rodes
Les ombres són llargues, senyal inequívoca que el sol fa poc que ens acompanya
La Maite, què sabem que ara està totalment apasionada per aquest esport, la segona vegada que ens visita i fent el progressiu
El Toni al capdavant, i darrere la Contxita, Emilio, Martí, Sebi, Miquel
I la Chiqui, la segona vegada també. Darreram Òscar i Carlos
I mica en mica hi som tots i veiem mossenaires amunt i avall i ara ve la cua
La font de l’Argelaguet, un lloc molt bonic.
El Nacho sempre vol saber més. A primera hora, quan sóc a casa, rebo un missatge: “¿Habrá agua?. ¿Pasaremos por fuente?” Sempre patint pel can. Lidic ·minuto 18 y minuto 53″. Segurament, minut amunt minut avall. Runi potveure, o sembla que això pretent en Nacho, que faci.
“¡¡Venga Pep, haznos una foto!!”. Pim pam. ¿Ja está? .
I els Mossenaires han vist la llum i la segueixen.
Marc tornant enrere a buscar la cua.
I aquí arriba. Gràcies a tothom
I de costat el Mossenaired’honor entrant i el sortint. Em deia en Toni que l’havia llegit, a en José, i que li havia agradat tant i en comentava coses de l’escrit.
Aquí els tenim
I els què han fet el progressiu en pujada, i què han quedat davant: Marc, Toni, Carme i Martí
Què, com és natural aniran avall a buscar la cua, per homologar les primeres posicions
I en Guille, seguit per la cua
I en el progressiu següent, moment en el qual en Diego, que ha sortit del darrere, atrapa a en Martí. Per cert què l’endemà en Diego va quedar primer de la categoria al cros de Mataró, en un circuit fixe que té aquesta ciutat.
Enhorabona Diego. En el moment que arriba al reagrupament en Fernando
Eiii !!! la Sandra Fernàndez, també amunt i avall. Moment de qualitat
I arriba la cua: gràcies Mossenaire. Sense aquest gest el grup no tindria sentit.
Moment perillós, quan creuem la carretera Matadepera-Sabadell
Un lloc, on abans teníem un munt d’arbres i ara el veiem amb aquest perfil pelat i tota la colla vigilant on es posen els peus
Hem vist un dels progressius més accelerats que han protagonitzat l’Enique-Nilo, Miquel i Víctor. Campions!!
No val a caminar, no, no.
En Carmelo avuí fent una amistat profunda amb l’arbre. Com s’estimen!!
En Toni, la nova mossenaire i en Marc
I aplaudim, doncs, a la nova mossenaire. Benvinguda!!
I al fill d’en José Liñán
Mèrit d’en José que també aplaudim
I donem a conèixer al Toni Grañet, abans d’ésser proclamat Mossenaire d’honor
l’estem aplaudint i a més ens dedica unes paraules
I venen a esmorzar, en Vicente i Julio, i al mig, en Javier, de corredors.cat
I aquí tenim aquestes amistats què anem fent. El fill de José, Javi i José
I al costat del mossenaire d’honor
Pep, Javi, Toni, Emilio, Miguel
Quan veiem que una vegada i un altre es repeteix a la trobada, vol dir que us hi trobeu bé i és el que ens sembla d’en Toni i avui ens ho confirma i a més se us dóna a conèixer. Ens agrada molt poder enriquir-nos amb la teva companyia i t’agraïm molt tot el que ens expliques. Un luxe. Per molts anys
“Gràcies Pep!! per haver parit aquesta iniciativa que ja porta mooolts anys i et permet gaudir de persones i entorn, en convivència. Gràcies pel títol, el portaré amb molt orgull.
Gràcies també al grup, a les persones que cada dissabte es troben i volen compartir una estona de pràctica esportiva, conversa i companyonia. Avui 14 de novembre de 2015, una de les converses que he pogut sentir, mentre corria, feia referència als atemptats de París de la passada nit. Per això i amb més raó, hem de ser agraïts al fet de poder gaudir d’un nou dia, corrent, compartint i vivint…
I gràcies també, per donar-me la oportunitat d’escriure, així ens coneixem millor.
Em dic Toni Gañet Fueris, tinc 46 anys, solter amb dos fills, visc entre Barcelona i Terrassa, i, m’agrada dir que he viscut a Girona. Economista de formació, gestor esportiu de professió (esport paralímpic) i actualment estic arrencant com a consultor, especialitzat en sistemes de gestió basats en la responsabilitat social corporativa.
El meu passat athlètic va començar al col·legi la Farga, poc a poc i després de superar l’asma, em vaig aficionar a córrer fins aconseguir ser el primer de la classe en el cross anual, que comptava per nota i que consistia en donar una volta al col·legi. Llavors a Mira-sol, no hi havien tantes cases, ni centres comercials, ni asfalt i si venia el tren podies competir contra ell quan arrencava de l’estació. El professor d’educació física, em va animar a participar al cross del Vallés (Valldoreix, La Floresta i Sant Cugat), on vaig aconseguir el meu primer trofeu. El fet va provocar, que comencés com activitat extraescolar l’atletisme i com erem poquets, l’entrenador es va dedicar gairebé en exclusiva a mi. Vaig fer les curses Jean Bouin (millor resultat 41) i la de El Corte Inglés.
Del col·legi vaig passar a la secció athlètica del F.C. Barcelona, entrenant al costat de Joan Viudes. Sols vaig estar una temporada, doncs les notes van començar a devallar (excepte en educació fisica, doncs seguia guanyant el cross anual..), i el meu pare amb bon criteri, em va recomanar seguir corrent pel meu compte, sense estar lligat a una disciplina d’entrenaments (hi havia dies que feiem un escalfament a ritme del Joan Viudes i després 5 sèries de 1.500 a la pista, on no podies baixar de 4’50” en cadascuna d’elles, doncs l’entrenador s’enfadava molt).
El període atlètic es va acabar al entrar a la universitat, llavors em vaig aficionar a altres esports i si destacava era perquè corria. A l’acabar la carrera i durant un temps d’estada a Londres, vaig tornar a córrer pels parcs londinencs, casualment els dissabtes i també de 8 a 9. Aquest estiu he pogut tornar a trepitjar sòl anglès, aquest cop pel sud, prop del parc natural de New Forest (un paradís per les persones a qui els agrada córrer, respirar, la natura i topar-se amb animals….) Al tornar, de nou em vaig retrobar amb la Diagonal de Barcelona i el Parc Cervantes, fins l’etapa Gironina, on vaig tornar a altres esports. Llavors treballava en l’esport paralímpic i anava testant una mica de totes les disciplines (21), quedant-me amb el tennis, doncs entrenar a persones en cadira de rodes em permetia també, seguir fent esport. Llavors corria aprofitant viatges a competicions i reunions Estatals i Europees, on per descobrir llocs, el millor era anar corrent pel poc temps que disposava…
Va ser l’any 2013, ja a Terrassa, quan vaig conèixer l’atleta de 800m, Mary Gonzalez Reina, a través del linkedin i em va animar a córrer de nou, començant pels voltants de Terrassa, prop del Llac Petit, dos cops per setmana i sempre d’hora, quan surt el sol, canta el gall i la natura et connecta amb un nou dia. I aquesta temporada, corro per Vallparadís, i amb els mossenaires que vaig conèixer al mes de juny. De Vallparadís m’agrada creuar-me amb persones que diuen bon dia!!, escoltar ocells i veure gent més gran que camina o corre, per dir-me a mi mateix, que d’aqui a uns anys, m’agradaria estar com ells/es…. I dels mossenaires m’agrada córrer en grup, anar per pistes i si es dóna la ocasió, trobar conversa…., fins ara amb el Pep, el Marc, la Conxita, l’Emilio, el Miquel i molts més que espero anar trobant, mentre correm.
Objectiu: córrer alguna cosa més que la Sant Silvestre i la cursa de El CorteInglés, per exemple la 1/2 de Terrassa i qui sap si a mig o llarg termini alguna marató, com la de València. De moment poc a poc, gaudint i descobrint noves persones i entorns…
I per últim un lloc: un trosset del GR 92 de Sant Feliu de Guíxols a Tossa, per
acabar nedant (l’altra passió meva són les Vies Braves), a la Cala del Vigatà.
Moltes gràcies i que ens poguem trobar mooooolts dissabtes!!”
Tags: Amistat, córrer, córrexerrar, mossenaires, mossenhoms.be, natura, Terrassa
