blog d'en Pep

Reposar també és bo i forma part de l’entrenament. A l’agost els dissabtes no reposem i molts de nosaltres sabem que hi ha un lloc que no tanca mai: a Can Mossenaire. Segurament molta gent aprofita els seus llocs d’estiueig per no parar del tot i els que esteu preparant fites grosses de cara al setembre, com la Matagalls-Montserrat i l’Ultra Pirineu, què sabem que no podem abaixar la guàrdia, des d’aquí uns desitgem què arribeu ben preparats. Als que tot l’any no heu parat; està bé què feu un bon descans actiu, és a dir: córrer una mica menys, caminar una mica, anar amb bici, nedar i en definitiva, recarregar les piles per quan arribi la nova temporada tornar a gaudir, com sabeu i sobretot no oblidar aquest raconet tan vostre de Can Mossenaire on tothom és ben rebut i a tothom se l’espera.

Aquest dissabte, i donat que el sol ha estat deixat darrere els núvols, hem volgut tornar al bosc de Can Deu, ara que no té gairebé ombres. Hem arribat a una ciutat que em sembla que es diu Sabadell… els de Terrassa ens fa molta il·lusió aquest poblet tant cuco. Bé; fora bromes; una vegada a aquest punt, torna el retorn i començar a pujar. Just a aquest punt, farem la fotografia familiar i les presentacions i el nostre agraïment a tothom i… ens veurem dissabte? d’acord: doncs, bones vacances i que gaudiu.

Avuí una persona que encomana alegria: l’Eva Gorina ens fa els honors de ser la nostra flamant “Mossenaire d’honor”. Gràcies!!

Al costal dels bons mossenaires i amistats: Eva Cantero, Guille i Trini

Amb la Gemma i l’Anna i darrere: Javi, Juan Miguel, Angel i la nostra nova mossenaire d’avui: l’Elisabet

Miguel, Jordi i Javier

i arriba corrent i molt en forma: la Sandra

I aviat tots a punt d’entrenar plegats

i la colla passa per davant de la masia que dóna nom als “Mossenaires”, Masia de Torre Mossèn Homs

Molt seriosa, la nostra mossenaire d’honor, per camins on fa pocs hi havia molts arbres… i mirant a terra per no ensopegar

l’Eva, darrere en Guille i amb la Mola al fons: típic dels nostres entrenaments

Ramon, s’està convertit en un fixo tots els dissabtes i seguit per en Diego i l’Eva

Reagrupaments constants i la constant de xerrar molt, típic, també, dels nostres entrenaments

I arriba la cua i en Javier: amunt i avall. D’un circuit que avui s’apropava més aviat als 10 quilòmetres a ell li han sortit 13: per què serà?

Reagrupaments a dojo

En Pepe, constantment amunt i avall

l’Angel, saltant la cadena amb gran estil

I després de la refrescadeta a l’aixeta de l’àrea de lleure de Sant Julià, amb la nostra mossenaire especial, ajustant-se la ronyonera

En Joan Forté, saludant a coneguts que van amb btt

I anem a veure el bosc de Can Deu, de nou, com fa un parell de setmanes amb en Antentas, que ens explicava llocs on ell sempre feia sèries.

I mentre l’Antentas ho miro, imagino amb certa tristor, l’Eva i la Trini petant la xerrada

Joan, en primer terme, que ajuda a gent a entrenar millor amb la seva dilatada experiència. Al seu costat en Daniel, mig tapat. De vermell en Pepe i darrere en Carlos

Pepe, seguit per l’Elisabet, Sandra, Angel Cesar… amb una fotografia un anem a fila índia

Eva Gorina, Eva Cantero, Trini Luque

Una vegada hem passat pel barri de nord de Sabadell, Ca n’oriach, tornem al camp

I si… tenim mossenaires nous, als que donem la benvinguda: l’Elisabet, de rosa.

I la nominada mossenaire d’honor: ara proclamada per tots: “Eva Gorina, Mossenaire d’honor”

Aplaudida per tothom

El moment familiar: aquell en què tots estem plegats per rubricar un dia històric i que mai més serà el mateix.

l’Eva al mig, al costat de bones amistats com la Trini i en Guille

I ara, som la Trini i jo, que volem un record al teu costat, Eva

I després de la sessió fotogràfica: el grup ens està esperant: gràcies!!!

Eva Cantero, fidel a la trobada

l’Eva amb l’Angel

I gràcies a en Joan, avui tenim a una gran atleta: l’Elisabet Caballero

I unes pujadetes

Un tractor de grans dimensions, compartia el camí amb nosaltres, i que està buidant d’arbres caiguts la zona

No ve a córrer, però si a veure’ns: en Juanjo

I els dijous l’Eva, gaudeix de les propostes que sempre té en Juanjo de caminades molt maques pel macís de Sant LLorenç i la serra de l’Obac

I Yuma: no podia faltar amb la nostra mossenaire d’honor

… i arribant al nostre camp base: la Masia veu la seva mossenaire d’honor: l’Eva

Ens hem retratat amb en Miguel link, que sense l’Inma i en Sebas, avui no ha faltat a la cita

Elisabet, Pep, Miguel i Joan. Un dia per no oblidar

I la “Mossenaire d’honor” Eva amb “Mossenaire nova” Elisabet

Amb una hiperactivitat i amb molta alegria, moltes setmanes la veiem sent motiu d’alegria i gaudint i fent gaudir a qui l’envolta. De mica en mica, endevinem que l’esport la fa feliç i més quan es fa acompanyar amb gent de la qual segur es troba bé: i és que pel que ens agrada aquest esport és per està envoltats de gent que ens transmeti bones vibracions i: l’Eva Gorina les transmet. Moltes gràcies i et desitgem sempre el millor.

Ostres !!!!!! Quina sorpresa… Mossenaire d’honor!!!

Sóc l’Eva Gorina, tinc 43 anys i la veritat és que fa poc que he tornat a córrer. Vaig iniciar-me al running farà uns sis anys quan el meu fill petit jugava al futbol i una mare d’un company de futbol, la Marta Moreno em va enganxar per anar a córrer mentre els nens entrenaven. Per temes de feina i horaris ho vaig deixar.

Com que sóc una mica “hiperactiva” i els nervis poden amb mi, aproximadament ara farà un any, vaig decidir començar a sortir sola a córrer un altre cop. Un dia anat pel 22 de juliol vaig veure el grup del california sports i em va cridar l’atenció. Tanta dona amb la camiseta taronja totes en grup, xarrant, rient i gaudint del running des d’una altra perspectiva, la de passar-ho bé.

Vaig decidir apuntar-me amb ells els dimarts i dijous on he fet grans amistats (Isa Font, Isa Vergara, Trini, Guille, Mon, Laura, Juani, Luci, Miguel Angel, Miguel Llamas ,Vero, Xavi Pons, el nostre super guía dels dijous el Juanjo i si em deixo algun compi dels grimpats perdoneu-me…) , he de donar les gràcies a la MJ MERINO i al MANEL que són uns súpers coachs i unes grans persones.

De retruc la colla del “cali” les mandarines em van animar a venir els dissabtes a Mossen Homs i la veritat és que m’ho passo genial en desconnectar per aquests paratges que tenim al costat de casa, com no donar les gràcies al nostre estimat PEP MOLINER per quan ja no “tiro” i vaig a la “qua” comença a explicar-me històries per poder arribar.

Després d’alguna cursa de 5k i 10k em vaig tirar a la piscina i vaig fer la meva primera mitja que va ser la d’Empúries aquest mes de Maig. Va coincidir que vaig anar sola i per sort em vaig trobar la colla de Runparadis que em van fer suport en tot moment “gràcies a tots”.

Gràcies família!! Un peto i ens veiem els dissabtes a les 8

El meu quart tres mil, i alhora anant-hi amb els incondicionals Jordi, Pere, Dolors i avui en Javier que s’estrenava aquesta setmana a l’alta muntanya i més precisament: un tres mil.

El Tuc de Mulleres, fins ahir era un alt desconegut i una vegada fet: no l’he trobat gens difícil i uns llocs més que bonics. El dia compartit amb tots quatre i podríem dir que podem afegir un home de mitjana edat, de Nova Zelanda, Murray es deia, que anava pujant tot sol i amb el que hem anat plegats. Més endavant un Pamplonès,l’Alberto, amb el que hem conegut una mica. Dalt, un altre fenomen de la naturalesa: en Séba, que es veu que està fent una gesta d’aquelles que fan història: un parell d’anys caminant i fent cims. Sabem que té un blog on va escrivint i igual hi acabem sortint, donat que ens va enregistrar a: http://sebapossible.blogspot.com.es/2015/08/blog-post.html

Veure els salts d’aigua i submergir les cames a l’aigua gèlida; una sensació electrificant. I a punt de fer d’anar més lluny, com en Jordi i en Javier. M’he reprimit, tot i quedar una mica amb ganes: només pensar d’arrossegar la mullena fins al cotxe i el que quedava fins a casa, he preferit mirar-ho a distància.

Una grimpada emocionant i una cresta sense quasi perills, només que una xicarrona d’adrenalina. Penso tornar-hi.

Amb aquest aspecte de poc muntanyer, a punt d’anar a fer el Tuc de Mulleres i amb il·lusió

I el Javier, que s’estrenava als 3000 i del qual moltes fotografies són obra seva. Gràcies per donar-me aquest record i hem gaudit plegats

i aquí amb en Jordi, sense el qual el més segur que la muntanya més alta que hagués fet seria la Mola. Amb ell un món nou a descobrir. Allà al darrere ens espera un món de sensacions

I al complet. Jordi, Javier, Pere, Dolors i jo

Si la imatge tingués remor: una remor impressionant d’aigua esberada

I en Jordi, copsant un moment

I contents cap al cim

En Javier descobria les fruites del camp, i menjava

En Pere en aquest punt ens recomana de posar-nos protector solar

Un rosegador ens mira des de la seva roca. La marmota alpina té una manera de comunicarse curiosa: em pensava que era un ocell.

Mentre passem pel costat dels salts d’aigua, que ens refresquen amb les seves gotetes i la mica de vent

En Pere i la Dolors duien gana, i anaven amb la reserva, fruit de matinar i viatjar

Javier i Jordi envoltats per tot arreu de muntanyes

Javier s’amolla a la perfecció

En aquesta fotografia de Javier, es pot veure la quantitat de rocam

I també neu: i és que tenim de tot!!

Selfie d’en Javier, on encara hi ha camí

I aquests envassaments naturals, d’aigues gèlides

I amb un refugi, per passar-hi la nit o recuperant-se si cal

Tot i l’estiu tan calorós que tenim, encara s’hi veu neu a la muntanya

I a dalt!!, aconseguit el cim. Una meravella i vistes d’impressió

Tot l’equip al complet, retratat pel Pamplonès que hem conegut avui

I que ens retrata amb l’Aneto al fons

I arriba el Séba Possible: està passant dos anys pujant muntanyes. Estem pendents del seu blog. http://sebapossible.blogspot.com.es/2015/08/blog-post.html

En Jordi: no n’hi ha dos com ell. Amb l’ampolla de cava per batejar al Javier i el seu primer 3000, tradició o costum. No ho sé: estava boníssim. Haurem de portar molts a fer 3000. Per cert; duia una motxilla que pesava un ou!

Uaaaa!!

Javier al costat del Pamplonès: l’Alberto i no tenim el cognom per fer-li arribar

I ja baixant, ens traiem la roba que ens sobra

La Dolors, i els seus tres-mils i és que en té un munt.

No li tremolen les cames

En Jordi si li tremolen: l’aigua està freda

En Javier si acabarà remullant tot ell, però més avall

Aquí la fotografia com a testimoni

En Pere i la Dolors, passant per llocs de somni

Si m’has llegit: et planyo i si no: tu t’ho perds. Jo penso tornar-hi: no se quan, però he gaudit com mai.

Gràcies Jordi, Javier, Pere i Dolors. Amb vosaltres a la fi del món.