06 ag. 2015
La vertical del Turó de les Roques Blanques
Nit de pluges i camins enfangats, i:
A on sòl anar el grup Mossenaire quan tot està enfangat? cap al Turó. Però avui no ha estat un dia quàlsevol. El Turó comptava amb una sorpresa. Hi pujarem de cop i fent la vertical. Sí. La vertical de Can Candi, que puja directe fins al Turó. Més d’una i d’un grinyolava, però a dalt i davant la vista que atorga l’alçada del lloc, tornaves a veure a la gent en general contenta.
Algú, si, que no hi veia massa clar.
I ara per on tornarem?
I de la mà del Cisco i de la Gemma, un matrimoni tan ben avingut que sempre corren junts i a un gran nivell, ens mostraven el camí i ens donavem la mà per a recolzar-nos-hi i no caure, i en finalitzar la jornada atlètica d’avui podem dir ben alt: estem tothom sensers i esteu tots en un bon estat de forma. No ha estat uns ascensió fàcil, i en canvi ho heu aconseguit.
Llavors fem la serpentina del turó per la cara sud, i fins a la font. Allà de nou reagrupament i deixem via lliure per tothom que tingui una mica més de pressa per acabar. Això si; a la cua sempre hi ha algú que s’encarrega que ningu es perdi.
Gràcies per venir i per compartir amb tots nosaltres moments irrepetibles.
Us ha agradat? les protestes per escrit i en un sobre tancat… jeje
Un mossenaire ben jove i que ens encanta. Ens fa pensar que hi ha sempre gent que fa de l’esport un component important de les seves vides. Gràcies Martí, Aquí al costat d’un incondicional del projecte: el seu pare en Robert
I al nostre camp base i acompanyat del pare en Martí i en Robert, fill i pare. S’assemblen, oi?
Juani i Miguel, arribant a la trobada
I avui, amb gorra, s’estrena el Dani i al darrere de taronja, també s’estrena
en Santi
Miguel, Carmelo i Òscar
Carme
Joan Carles
I en Robert i Joan Carles: surten
Santi, Josep Maria, Miguel, Juani, Charo
Imma, Carme i Xavi. Xavi el dia del seu aniversari
Hassan, Sandra, Pedro i Totu
Eva, Cisco, Pasqual
Juanma
Fernando al costat d’una mossenaire
Engrescats per en Joan Forte, avuí amics nous
Pepe, Oscar i Evans
Mossenaire nou
Joan Forte. Enceta la primera part del doble entrenament, que s’ha inventat per fer un llarg entrenament
Nova, Juani, Miquel, Xavi, Charo, Sandra, Eli
Cada cop veiem els camins més nets de troncs
La nostra cua, Gemma, l’Àngel, que s’estrenava i en Robert
El nostre jove mossenaire d’honor, en Martí
Mossenaire amb en Juan Miguel
Imma i Carme
Sebas, Cisco i Totu, el nostre mossenaire del maresme
En Javi, ha vingut una estona
Robert, Àngel i Javier
La cua, Pepe, Miguel, Sebas, Santi, Miguel i Pedro
En quest moment i donat que en Cisco i la Gemma són els reis de la muntanya, i gràcies amb ells, us hem volgut ensenyar el que nosaltres diem la “vertical de Can Candi” i que els Egaramossenaires s’ha inventat de fa anys i que es fa amb crono. Avui, s’ha fet com a presentació d’un circuit nou i que puja directe al Turó de les Roques Blanques.
El Cisco ha estat qui ens ha fet aquesta nova presentació del circuit, així com la seva encertada suggerència.
i ens anem situant
el seguit de fotografies són de l’Eva Cantero: gràcies!!
Anem a les presentacions?
Els rostres mossenaires nous
Aplaudits per tothom
I arriba la nostra cua d’avui, l’Àngel
I felicitem en directe el nostre Xavi Pons, el dia del seu aniversari. Per molts anys, amb salut i felicitat de part de tothom
I passats un parell de mesos que en Robert va tenir una gran torçada, l’aplaudim per alegrar-nos de la seva recuperació
I aplaudim al nostre jove mossenaire d’honor: en Martí Herrero. Gràcies!!
Un gran esportista i amb reptes importants a realitzar. Et desitgem els aconsegueixis
I des de el Turo de les Roques Blanques, fotografia històrica. Gràcies per fer possible aquest irrepetible moment i molta sort a totes i a tots. Fins dissabte!!
Sigueu qui sigueu, de qualsevol lloc: a Can Mossenaire: sempre benvinguts i recordeu que al tercer dia; ja sou mossenaires de ple dret i que el mossenaire és aquell que estima la natura, l’esport i es solidaritza amb qui ve més endarrerit i l’espera: tota una filosofia de grup
Donat que el Cisco i la Gemma ens han regalat aquest circuit, ells ens ajudaran, amb en Carmelo, a què no caiguem al baixar les Roques Blanques.
Evans
Daniel
Javier
Miguel
Miquel
En Josep Maria, que ens deia: “penseu que tinc seixanta-nou anys”. Doncs: qui ho diria!! Seguit per la Carme i en Miquel
Eva i Juan Miguel
Juani, Xavi
Mossenaires noves
Eli
Fernando
No recordem els noms
Joan i Carlos
Lizandro i Inma
Charo
Mossenaire nova
Josep i Pacual
Marti, el nostre mossenaire d’honor
Santi, que també s’estrenava avui
Hassan i Pepe
Oscar
Sebas i Juanma
Mossenaire nova
Joan Carles
Robert i Àngel
I estem al mirador de Can Candi
Joan Carles i Hassan
I nosaltres hem fet les escales
I vèiem a passar a en Totu
i la sempre riallera Charo
Eli, Mossenaire nova i Josep
Gemma i Eva
Jordi i Josep Maria
I també tenim font i ens reagrupem, amb l’Antentas i en Santi
Jordi
Martí
Tancant el grup l’Àngel
Miguel i Mossenaire nova
Miguel, seguit per Totu, Charo, Eli i Josep
I el grup que porta en Joan, va per la segona volta. Esperem us hagi anat bé
I un gran atleta, en Ramon Molgó, que passava per allí
i més felicitacions de la Gemma per en Xavi
I al mig, avui el nostre mossenaire: en Marti i a esquerra i dreta, Àngel i
Robert
Jo, Martí i Robert
Sempre quan veiem que un noi jove s’atreveix a córrer 10 quilòmetres i a
més l’esport forma part de la seva vida, els que ens agrada aquest món,
ens volem fer més ressò i volem conèixer de primera mà algun detall i ara
en Martí ens regalarà alguns pensaments, prou interessants per donar-los a
conèixer i saber millor amb qui tenim la sort d’entrenar molts dissabtes.
Gràcies Martí i molt d’èxit en tot el que et proposis.
Ja m´han dit que ser mossenaire d´honor es precisament un gran honor.
No se si he fet prous merits, perque només és la segona vegada que vinc i ja tinc el títol honorific.
Em dic Martí Herrero i tinc 13 anys i sóc de Sabadell. La primera vegada que vaig anar a Mossèn Homs , ja em van dir que era un dels mossenaires més joves.
Tinc que reconéixer que el meu Pare, en Robert, sempre em diu que vagi a Mossèn Homs amb ell a córrer, que m’ho passaré molt bé; però no em feia gaire gràcia. Primer perquè sempre pensava que córrer era avorrit i perquè havia de matinar per venir.
Però la veritat és que em va sorprendre molt, ja que no te res a veure amb anar a córrer sol. Les dues vegades que he vingut m’ho he passat molt bé.
Corres, però no et dónes compte de què passa el temps, ja que tothom fa bromes i el Pep no para d’animar a la gent i explicar coses.
També m ‘agrada molt que la gent no va a fer carreres, ja que tothom ajuda i mira de què ningú es quedi sol. Hi ha nens, gent gran, gent de tota mena. És una trobada curiosa.
Jo jugo a Futbol i per això no puc venir més , ja que a vegades coincideix amb el partit de l’equip i encara que no coincideixi, no em puc cansar si tinc partit a la tarda o segurament no aguantaré ni 10 minuts de partit. Però sempre que pugui intentaré venir, encara que em costi molt aixecar-me del llit.
Sempre he admirat al Kilian Jornet i, tot i que jugo a futbol, el dia que no jugui m’agradaria entrenar molt fort, per fer curses de muntanya o un Iron Man. El meu pare diu que és molt més dur que jugar a futbol però que si s’entrena bé es pot aconseguir.
A més amb entrenaments com els de Mossèn Homs es fa molt més divertit i fàcil del que em pensava.
El meu pare diu que el Pep és l’anima d’aquest grup i que sense ell, aquests entrenaments no serien possibles. Per això li dono les gràcies per fer aquest grup tan gran i tan xulo i que tots puguem venir a córrer el dissabte al matí, sempre que volguem.
I encara més gràcies per deixar-me ser el “ mossenaire d´honor”.
Quant em donareu el titol? ja ja ja …..
Fins aviat
Martí Herrero
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vols el teu banner? |
Comentaris tancats a La vertical del Turó de les Roques Blanques
