16 maig 2012
Un dinosaure per #Terrassa
..
El “Dinosaure” d’en Roc Alabern, torna a ser el gran protagonista, junt amb els “Mossenaires” que ens hi hem apropat a saludar-lo
Fa anys que les xarxes socials ens han globalitzat inclús als mossenaires, i tenim el luxe d’estar estesos per tot arreu. Els més majoritaris son els dels que ara demostrarem tindria de ser la capital, almenys per què la vella Ègara tenim dinousaures. I com que venien una bona colla de mossenaires Sabadellencs, els hem dut a veure al nostre, l’únic present pels entorns el “Dinosaure” d’en Roc Alabern, a veure si els convencem. Però ells, duro que duro. I que, no i que no i que no baixen del burro i que ens diuen que si som del barri Nord i que si patatim, i que si patatam. En fi; continuarem reivindicant els nostres drets i serem amb ells: la Co-Capital del Vallès Occidental.
Feta aquesta introducció, i com que estem cofois del circuït que hem descobert pel torrent de la Grìpia, allà que ens hi aventurem i amb algun canvi en progressió i reagrupats a l’estació de Torrebonica, passarem pel torrent i tot pujant fins al barri de Torressana i vorejant l’àrea del cementiri, ens peu-plantem amb el Dinousaure i immortalitzem la trobada. Retornarem, fins a l’estació de nou, i ara d’aquí fins al la bassa del golf i cap a perimetrar aquest.
Bones converses, riures i esport a dojo i l’amistat que no falti.
Gràcies per venir i sobretot si em llegeixes des de casa i nos has vingut: a què esperes ?
en Fran, ja força recuperat i a punt de marxa
tensa espera, amb en Marc en primer terme
Avui teníem la sort de tenir els amics de la Cocapi, el “Mossenaires Sabadellencs”
En Joan Molina molt en forma i amb gorra vermella,
En Gaby amb gorra blanca, auriculars i ulleres; que més es pot demanar ? engegar a córrer
Doncs dit i fet; a les 08:06 en puntualitat absoluta, amb el conegut marge dels 6′, sortim cap a fer un bon entrenament
amb en José Exposito i en Marc Roure al capdavant, abandonem el nostre “camp base” de la Masia de Torre Mossèn Homs
Bells llocs del torrent de la grípa amb en Lluís al capdavant
i en Fran i en Rafael. En Rafel, conegut com un dels fotògrafs més famosos del panorama Mossenaire i al que estem molt agraïts
En Jordi Renom, fa poc que ha creuat per sota el famós aqüeducte de la grípia, famós per la seva fortalesa i estructura ben mesurada
avui després de molt de temps, ha tornat el “Mossenaire Albert Vilanueva”, i que ens ha alegrat molt de tornar-lo a veure al igual que en Rubén.
Em Jordi Renom, amb la samarreta dels bombers: inspira serenor i sempre el veiem content
I l’Oscar Sánchez que ens confessava que després de motl de temps, avui retornava a córrer. Però se’l veu en forma
En Carles López, discret: no falla mai
La Montse, subcampiona de Catalunya de marató veterana, ens ha promès que un dia serà “Mossenaire d’honor”: com ho esperem !!
En Jordi, Miquel i en Joan
Joan Forté i en Jordi
Rubén i David, grans atletes. En Rubén està fent marques molt bones enguany, sobretot al 5000 metres en poc més de 17 minuts
dos vells amics; jo i en Carles. Ens coneixem fa una bona colla d’anys, des de que corríem amb els “Fondistes de Terrassa”
Carles i Manel
A l’esquerra els sabadellencs Pau i Miquel, al·lucinant de lo maco que és Terrassa
nou mossenaire, Albert i Rubén
Diego i Eva
de les millors veteranes de Catalunya, la Montse i l’Anna Cos
Javi, Casi i Roser. Aquesta setmana ens vam trobar en Casi la Roser per l’Ègara i duien 1h48′ entrenant, uauu !
La família Expósito, Manel, Jose i mmmm , no recordo. Un dels Mossenaire més joves i fill de José
L’Enric Moratalla, en primer terme
Pau, Miquel, Vicenç i Lluís
EN Miquel gaudint de la gran urb Egarenca
En Pau, cada setmana fa entrenament d’ultrafons i moltes vegades sol, com per exemple l’endemà d’aquest dia va fer quaranta-tres quilòmetres.
preparant la foto
en Miquel ens explica les curses que es fan al seu poble, que ara no em ve el nom.
Adéu Dinosaure: tornarem a venir !!!
I aquí tenim en Pasqual i els seu dos amics. Sembla ser que avui s’han decidit pels espàrrecs. Anaven cercant aquest vegetal apreciat
I ens coneixem tots, i penso que parlaven amb l’Anna de la trailwalker de la setmana passada
En Toni no viu per la zona del Vapor, però avui ha fet un entrenament de campionat i m’ha acompanyat fins a casa. Segur que ha fet més de vint-i-cinc quilòmetres i a més hem tingut converses importants. Moltes gràcies, Toni, tant per haver-nos regalat un bonic escrit, com per animar a una persona que ho necessita molt, WENCES, i del que esperem una recuperació total i li volem transmetre, com tu fas, tota la força i que es curi de la seva leucèmia.
..
Hola ! sóc Toni de Moral, porto 3 anys practicant atletisme. Vaig començar sortint amb un amiguet un parell de vegades i a partir de llavors ja em vaig enganxar i no hi parat fins ara. Això és com una droga sana, quan comences ja no pots para. El dia que no surts a entrenar et trobes malament. Jo des què ho practico, física i mentalment em trobo molt bé, m’encanta entrenar a la muntanya, en el camp; m’agrada la natura; respirar aire pur.
Un dia mirant per internet vaig trobar la pàgina del blog d’en Pep Torre Mossèn Homs, on explicava els entrenaments amb fotografies i descobria llocs que ni sabia que existien a Terrassa.
Hi havia tingut la temptació d’anar algun dissabte: però no em decidia.
Un dissabte em vaig armar de valor i m’hi vaig presentar. La seva rebuda va ser d’agrair i em vaig sentir com si portés molt de temps amb ells. Des de llavors cada dissabte que puc surto amb el grup de Torre Mossèn Homs.
Des d’aquí vull animar a la gent que s’animi a sortir amb nosaltres, que no s’empenedirà.
Ja per acabar una frase que m’encanta “quan corro em sento lliure” Una salutació i abraçades per a tots.
Vull fer una menció especial al meu cosí Wences, que fa uns mesos li van diagnosticar leucèmia.
Sempre ha practicat esport. Les seves dues passions són el futbol i l’atletisme, que el practica des de fa 6 anys en el club d’atletisme Cerdanyola. De tant en tant segueix els entrenaments de Torre Mossèn Homs. Des d’aquí vull enviar un missatge de suport “segueix com fins ara tan positiu” Una abraçada campió. Toni !
..
No hi ha resposta