Arxivar per 4, maig de 2012

04 maig 2012


“La Mola sembla la Rambla”

Classificat com a General

“Sembla la Rambla” vaig sentir a moltes persones que el dia 1 de maig van tenir la mateixa idea de gaudir d’un bé magnífic com son les nostres muntanyes que tenim prop de Terrassa.
Penso que n’hi han de desconegudes per a moltes persones, i més ara que gaudeixo d’aprendre el nom de moltes que ens envolten; però la Mola durant algun moment del dia i si passeges per Terrassa, la veus i et dona ganes d’anar-hi.
Anar-hi, però, des del barri de Can Palet, on visc des de vaig néixer, ja no és tan habitual. Segur que hi han caminadors anònims que fan el mateix, però ni bicicletes, ni motos hi tenen accés i fer-ho caminant de tan lluny esdevé un repte que justifica tots aquests anys d’esport. Anar-hi amb centres d’esplai, quan era petit, amb els pares, amb amics atletes des de moltes vessants i ara amb la família, com és la Marisol i l’Oriol, als que el sol fet de gaudir d’una vista amb mirada llarga, l’olor de terra mullada, de flors i vegetació de molts flaires i sentir com els ocells fan aquests sons tan increïbles de festeig o d’alerta, ja ens dona ganes i més ara que la primavera comença a notar-se la seva proximitat és de les millors èpoques al Vallès per fer excursions.

He començat dient que semblava la “Rambla”, per què no recordava un dia on tanta gent estiguéssim amb la mateixa idea de pujar-hi, si bé és cert que crec que cada vegada hi va més gent i de totes les edats. És possible que ni la rambla de Terrassa un dia festiu a aquesta hora hi hagi tantes persones. com si hi havia a lo llarg del camí i per primera vegada no vaig fer com sempre: saludar a tothom. Hagués estat esgotador i com si algú anés a la Plaça Vella i un per un anés dient “bon dia”, ens hagués semblat estrany. Si que et creuaves mirades per si algú volia, però poc, poc.

La sort va ser que vam decidir pujar per la cinglera dels cavalls, que poca gent coneix, que és molt divertida i un xic tècnica i et permet arribar dalt molt ràpid i des de casa amb prop d’onze quilòmetres. Baixant si que vam anar pel camí dels monjos i Cavall Bernat i si arribaven a fer cues tant per pujar com per baixar. De fet, de vegades senties la frase que es repetia: “sembla la rambla”

Hem pogut saludar a amics, també. Un dia per repetir i molt assequible per tot esportista i un recorregut que aconsello.

Hem fet un reportatge per molts motius, però l’objectiu és anar-se creant un recull de records i animar a qui em llegeixi a fer coses similars i per què no el mateix. Guardar-se les fotografies per un mateix o compartir-ho, aquest és el dilema. Creiem que compartint, a algú li pot fer profit i : que aprofiti i gràcies per llegir-me.

Image
ens aturem a mirar una flor ? a tocar de la riera podem veure moltes d’iguals. què maco !!

Image
Ben d’hora, ben d’hora o no tant, a quarts de vuit del mati i sabent el ritme, per que ja ens coneixem: engeguem la marxa pel carrer Colom

Image

Gaudint dels llocs de la nostra ciutat com el castell Cartoixa

Image

Image
I el nostre arbre, on fa vint-i-cinc anys va ésser testimoni del dia que ens vam casar. Ha plogut bastant

Image
entrem al pont tant premiat per sobre del parc de Vallparadís

Image

Image

Image
Amb l’imponent conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere

Image
I el museu de la Seu d’Ègara

Image

Image

Image

Image
I al barri on m’agradaria viure i on hi passo sempre que hi puc. És un somni !

Image
i prop la pça. de l’aigua

Image
ens apropem al barri del Bonaire

Image

Image
i tenim clar l’objectiu

Image

Image
avui no donarem diners a les petrolieres i des de que estem patint personalment aquesta crisi

Image
i a tocar terra i “Mola” no t’amaguis que venim

Image
trinxada del camp pel tub del gas. Servirà tota aquesta destrossa de cent-seixanta quilòmetres, oi ?. M’han dit que cada tubet val cinc mil euros. L’Oriol mira el fangueig que ens fan pesar les espardenyes

Image
Veiem Montserrat allà lluny, per nous reptes propers

Image

Image
enfilem els corriols

Image

Image
la Mola a tocar

Image

Image
baixant amb certa gràcia

Image

Image
gran domini a les pujades

Image
no ho sé del cert, però crec que aquesta fotografia me l’hagués pogut estalviar. Saps què era o que és ? jo diria que un porc senglar que se l’han menjat

Image
després del mal rotlle de l’anterior, veiem la bona companyia d’esportistes

Image
ja entrant el terme municipal de Matadepera

Image

Image
i nosaltres que pensàvem que amb ascensor es podria pujar a la Mola

Image

Image
Amb sorpresa veiem que la Mola encara és lluny

Image

Image

Image
La gent de moment som nosaltres; pocs vilatans i anem com veieu a la pça Cal Baldiró

Image
i a buscar l’esmorzar acabat de fer

Image
gaudint d’obres d’art

Image
per llocs perfectament indicats

Image
amb anuncis que donen esperances

Image
i ara l’esmorzar que hem comprat a la Fleca, ens el mengem tot prenent el sol a la Masia de Can Torrella, que ara és un Restaurant de luxe, on també s’hi fan menús
Image
Uns croissants de tonyina son més bons menjats en aquests entorns
Image
I una vehicle que difícilment superaria l’ITV, però que un dia va fer servei i ara només és decoratiu. Per cert no massa ben conservat, imagino per la seva antiguitat
Image

Image
Aquest rellotge i diu unes frases molt sàvies ” LES HORES FUGEN DEPRESSA. FUGEN I NO TORNEN MES ”

Nosaltres també fem un camí i tard o d’hora morirem i mentrestant ens enriquim i vivim com sabem i procurant gaudir el que podem amb allò que ens agrada.

Image

Image

Image

Image

Bé, diem adéu al lloc tan bonic, testimoni del pas del temps

Image


I avui baixava aigua per la riera

Image

Image

Image
Anem bé, aquest és el camí

Image
eeeep !! ni som al parc de Vallparadis ni a Terrassa

Image
Entrada al Parc, ara si

Image
Que en fa de temps que Can Robert sembla s’aguanta per la quietud. Segur que és lleig, però que jo recordi sempre ha estat igual i ens agrada

Image
En Nuck ho ha llegit abans i ja encara la drecera

Image
aquí veiem excursionistes joves

Image

Image
quantes vegades haurem trepitjat aquests restes de tombes i a saber qui hi havia fet estada

Image

que siii, que anem bé.

Image

saps què ?, deixem d’anar pels camins habituals i anem per d’altres molst més tècnics i sobretot, molt macos

Image
L’Oriol dominant la situació

Image
I la Marisol també, encara que en Nuck apareix per salvar a la mestressa

Image
Ni cap aquí ni cap allà. Bé, segurament pel Morral, però no ho sé del cert.

Image
el paio del pot de pintura encara n’hi queda

Image
doncs no, ni cap aquí ni cap allà. I en Nuck, fa les seves marques

Image

Image

Image
el que és segur, que la Marisol no te ganes de caure i va a quatre cames

Image

Image
en Nuck oferint el seu ajut

Image
No es veu massa clar, però una enorme roca frenada pels arbres i oferint aixopluc

Image

Image

Image

Image
i continua la pujada !

Image
quina meravella i veiem el camí recorregut i a set-cents i escaig metres d’alçada.

Image
El Nuck l’hem de protegir del estimbats

Image

Image
L’ Oriol preocupat pel l’alçària, però gaudint per primera vegada d’aquest recorregut

Image

Image

Image

Image
a punt de fer el cim

Image

Image

Em deia la meva dona, la Marisol, que no estava gens ni mica cansada !! i l’Oriol, donat que també entrena sovint, s’ho està passant de meravella i pregunta per la propera excursió que farem.

Image
una mirada ben burra, però és un dels animals més bonics dels que podem gaudir

Image

Image

Image
però abans de fer el cim, fem l’esmorzar que portem de casa

Image
no he comptat bé els deu segons i la foto és la que és

Image
sense paraules

Image
Bé. aquest gos ha olorat el menjar que ha deixat en Nuck i ve a escurar
Image
Més fantàstics cans, que saben que hi havia tiberi

Image

Image

Image
Anem a culminar l’ascensió

Image

Image

I a dalt, dos amics atletes: en Joan i la Rosa. En Joan aquest diumenge farà una marató de Vitòria i a qui desitgem molta sort

Image
Cues per tot arreu

Image
gaudint d’unes vistes d’excepció i a les que estem acostumats i mai no ens cansen

Image

Image
I ara poc sabíem que el camí dels monjos estava doncs, com la Rambla i diria que molt més, almenys la de Terrassa

Image

Image

No ho sembla, però anem estressats enmig del molts excursionistes, encara que molt contens que la gent pugui gaudir el mateix com nosaltres fem
Image

Image
La Marisol rescata en Nuck d’un racó on hi havia altres cans i gent, i on anava perdut

Image

Image
Per aquí encara hi havia espais, però en fila índia

Image
Maco per què si o si
Image
Acabant de baixar per una llengua de conglomerat de pedra un xic tècnic

Image
Veieu-lo
Image

En Cavall Bernat, molt concorregut per tot arreu. No hi ha vegada que deixi de recordar que una vegada quan anava amb l’esplai del barri, un company ja finat, en Jordi Rius, va pujar per allà on s’hi veu ombre, pujant sense cordes. Doncs bé per baixar, vam tenir de fer un matalàs tots plegats , per què no hagués baixat. Malauradament en Jordi Rius, aquest nen, quan va ésser gran, va morir per causa de consumir droga. Ja dic, sempre tinc un pensament per ell a Cavall Bernat.

Image
Estem molt contents de poder-hi anar amb el nostre fill, que ens acompanya moltíssim en les caminades i també en molts entrenament.

Image
quin greu, tenir la placa tan malmesa amb un nom tan xul·lo

Image
Ep aquesta està millor; no em faria res que em regalessin una caseta per aquí

Image

Image
a la pça. de Sant Jordi, un cop ens hem refrescat a la font

Image

Image

Image
i arribant a l’entrada de la ciutat

Image

I fins aquí l’excursió que penjo el track per si el voleu fer i que us donem a conèixer. Moltes gràcies a tots per llegir-nos.

Si voleu el track

Image

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2794326

SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUTÒNOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

4 respostes