Arxivar per abril de 2012

25 abr. 2012


Font de Sant Josep a Terrassa

Classificat com a General

Font de Sant Josep de #Terrassa, on personalment no hi havia estat mai. Els que la coneixeu segur que podeu quedar astorats per què molts no teníem ni la més mínima idea de que existís i a més tan ben cuidada. Els entorns també son força bonics i força ben cuidats, també és un element a destacar. De nou ens endinsem al torrent de la Gripia, ara des de tocar de la Masia de Torre Mossèn Homs i per primera vegada. El corriol que discorre pel mig dels horts, amb algun aqüeducte del tot casolà, però efectiu i la verdor i frescor de l’entorn, conviden a anar-hi a entrenar tan ben acompanyats.
Hem fet alguns canvis de ritme per augmentar les pulsacions i aquesta setmana també i un munt de fotografies de record.

La font de Sant Josep, un bell lloc on anar-hi a berenar amb qui vulguis; i és dins de Terrassa, us ho podeu creure ?


Instants abans ens anem reunint entorn a la masia, amb en Casi vestit com si fos estiu

I ara ve el moment esperat: nou començament als nostres entrenaments.

i ara una petita aturada pel record. A més en Pau Sust no podia córrer massa estona i volíem tenir-lo a la col·lecció dels nostres records

I com veieu en Joan Molina i en Toni Amela, veuen com tots el lloc bonic


En Fran seguit per en Pau, que ja ens deixava

L’aqüeducte. No és el de Segòvia, però fa la seva funció


l’Adrià i en Toni arribant a l’intercanviador de Torrebonica


i els Cabanes, corrent plegats.


Alberto i Diego, cada setmana amb nosaltres


Carles i Manel

Casi i Emilio, el nostres veterans

En Joan i en Toni


Vicenç al meu costat


El mossenaire de la setmana, en Jordi i en Joan

Al canvi proposat, el primer, el que ha estat el més ràpid en Carles.


Els Cabanes venen sovint plegats. para i fill


Avui ha vingut en Dani, amb qui també entrenem per l’Ègara entre-setmana


Aquest arbre no ens el podríem perde, El que no se de quina varietat vegetal és. Però “què maco !!”

Som un punt de trobada i tenim la sort de que ens venen a veure persones com l’Antoni Gallardo, a qui ara els metges no li permeten córrer amb nosaltres i que trobem a faltar.


En Juli ens ha vingut a saludar, mentre entrenava amb dos mites de l’atletisme Egarenc com son …


En Luís Maqueda i en Josep Boada.
En Josep, mossenaire com nosaltres, està recuperant-se de la recent marató que va disputar a Rotterdam amb un temps de 2h44 i tenint en compte que te 51 anys i que va assolir la tercera posició de la categoria a la prestigiosa Marartó i que des d’aquí volem felicitar.


Quan demanem a un amic que ens expliqui quelcom d’ell mateix, sempre tenim sorpreses, com la d’en Jordi. D’ençà aque ve per Mossèn Homs i de quan va tenir coneixement de les proves d’Orientació, que en fa regularment i és per això que ho combina amb el córrer. Ara n’està preparant una de vuit hores de durada i mentre corríem m’explicava les característiques de les darreres i ho apassionat que està i ho que li agraden.
Gràcies per donar-te a conèixer a nosaltres i molt contents de que hagis acceptat ser el nostre mossenaire d’honor

Diu en Jordi;

Hola sóc en Jordi , tinc un nen de 7 anys i sóc de Terrassa. De petit els meus pares m’han portat sempre a la muntanya, m’agraden molt tots els esports relacionats amb la muntanya , entre ells correr. Ultimament m’estic aficionant a les curses d’orientació, anomenades Rogaine ,et donen un mapa amb uns punts marcats , i disposes només d’una bruixula , els teus companys d’equip , orientació i unes bones cames per afrontar els diferents desnivells, segons la cursa pot durar 3 , 6 o 8 hores, és força interesant si podeu ho proveu, us ho aconsello. Per cert justament qui m’ha ensenyat aquest mundillo de les curses d’orientació en un dels mossenaires en Joaquin Ortega, gràcies ,per acabar et felicito Pep per haver aconseguit crear aqust grup per correr els dissabtes tant bén integrat , enhorabona , salut i a correr !

.

.

SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUTÒNOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

Comentaris tancats a Font de Sant Josep a Terrassa

24 abr. 2012


Caminant de Terrassa a Sant Cugat – Camí dels Monjos

Classificat com a General

Anar i tornar a Sant Cugat a peu. No sembla cap bestiesa; però, què millor que anar-hi en família.
Fa dies que ens rondava a tots tres pel cap i ens hi vam posar i ho vam aconseguir amb molta facilitat.
Com fer-ho ? planejant l’hora de tornada. Volíem ser a l’hora de dinar a casa i els càlculs eren senzills: 3 hores i escaig en un sentit i tornada pel mateix camí.

El recorregut molt assequible i per molts llocs molt bonics. La part est de Terrassa no la tinc gens coneguda, encara que en alguna ocasió havia estat per la Serra de Galliners amb amics de Sant Quirze i recordava alguna zona.


Una primera aturada al quilòmetre cinc per esmorzar i fer un talladet

El tallat que no ens falti. En Nuck veient si hem deixat alguna molla que aspirar.


L’Oriol ens acompanya moltes vegades en les nostres caminades i està molt fort. Era la primera vegada que provaria de fer uns 28 quilòmetres caminant.


Algun torrent i rierol amb flaires del Montseny, prop de Sant Quirze


I encarant les fortes pujades que ens porten a Serra Galliners


Aquesta casa de fusta es veu molt acollidora i ens ha despertat molt l’atenció, a la vegada que els dos gossos que vetllen per què no ens hi apropem massa.


I ens aquest punt estem a mig camí i a punt de tornar. Feia un xic de fresca, però l’entrepà que dúiem i la beguda calenta ens ha fet recobrar l’esma.


Per confirmar la plaça dedicada al músic Xavier Cugar on hem esmorzat, retratem la placa.


I quan passem pels estudis de RTVE, ens ha fet gràcia també deixar-hi constància

I ara si encarem de nou la tornada, que serà pujant, donat que Sant Cugat està uns cent metres més avall que Terrassa

El recorregut està molt ben marcat i anem en tot moment ben informats.

A més, com veieu, estem fent el camí de Sant Jaume, a l’hora que el dels Monjos.

Deixem la rotonda de Can Marcet, i continuem


Al fons viem on hem estat fa poc, a l’esquerra es veuen els estudis de televisió, alhora que on hem reposat.



Les roselles comencen a ensenyar-nos aquest color vermell tant característic i intens


I el gos, de raça perillosa que fa molt de respecte



Som nosaltres

Un camp de vol. aquell puntet de dalt a l’esquerra és un avioneta, en miniatura: és clar.


I les pujades, quan ja portes quinze quilòmetres son més complicades

Aqui no ho tinc clar: semblava que estavem a 5 del monestir, en canvi es veu que no vam agafar el c-31

Si n’hi ha de camins per anar

i ens trobem amb una prova esportiva familiar, on hi veiem families senceres amb un cartellet penjat, que ens donava una pista de que estaven disputant alguna prova.

Passem al costat d’un control d’aquesta prova


La Marisol em veu retratar-ho tot i se’n riu, però és la primera vegada que veig un rètol com aquest.


No ho acabo de veure clar, em sembla que les distàncies no em lliguen. Torna a posar 5 qm. al monestir de Sant Cugat,


ens ha despertat tristor veure que algú ha perdut a un gran amic. Espero que el trobi: que poc pensava que un gos podia ser tan important per moltes persones i m’incloc


En Nuck es prova que sap llegir i està molt interessants en saber que el que posa a la placa . “Camí dels Monjos”

Aquest lloc puc confirmar que és dels més perillosos de la caminada, quan creuem la carretera en un revolt amb poca visibilitat




Al Coll de la Creueta


I com els deuen ensinistrar per aquí ?

L’Oriol no li agrada massa ésser retratat, i surt molt seriós. Però s’ho està passant bé, Ves que tinc que dir.

La idea era ensenyar l’entorn florit, a banda de nosaltres, mentre reposem uns segons


Ja l’havíem vist, oi ?


Hi han senyalitzacions molt manuals


Un divendres d’aquest que anem a caminar, anirem fins aquest punt i tornarem per Can Parellada, a veure què tal.


Serra Galliners, amb moltes possibilitats, tant per córrer, caminar i vistes molt interessant i molt recomanable


el camí del Mig


de Postal.


El Torrent de la Font dels Caçadors

Ara al Torrent de la Batzuca


Gos molt maco i d’una certa edat


jo diria que és una àvia, que sense pressa saluda a en Nuck


Vinga, petonet i continuem


Un lloc que s’està recuperant


Per que els senderistes no surtin del camí i de forma perfecte per l’entorn, un tancat amb corda


Sabeu per què serveix aquest tap verd ? no, no ho se. Ho pregunto


Hauria d’estar cansada la Marisol


Observant qui es mulla


diria que és el pr31 , però tinc dubtes, si

Ara som sota l’autopista del Vallès, just a Can Sabater


Ens l’hen jugat de mullar-nos a aquesta matinal, però ens hem escapat


Els Bellots

I ja hi som: bé encara queda una mica

I el Nuck que em busca, i l’excursió aviat passarà a la història.

Us poso el track, per si algun dia la voleu fer. La penso tornar a fer aviat. T’hi apuntes ?

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2757367

SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUTÒNOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

2 respostes

Anteriors »