14 maig 2012
Tres anys entrenant per l’Ègara
Quan fa just tres anys i després de passar-nos molt temps rodant pels voltants de Can Bonvilar des de la masia de Torre Mossèn Homs, anar parc Vallparadis amunt i avall, entrenar a les pistes municipals de Can Jofresa molts anys: què poc imaginàvem que duraria tres anys aquest projecte amb sortida davant l’hípica del club Ègara i conèixer els entorns propers.
Poc imaginàvem que arribaríem a dir que gairebé cada dimarts i dijous a la mateixa hora, algú o altre feria possible que des d’aquest punt poguéssim fer entrenaments regulars, que ens portarien a aprofundir en bones amistats i coneixement de l’entorn de la part nord de Terrassa. Al grup ha estat clau per què entre la gent que ens hi trobem hem fet bones amistats i el córrer es fa molt més atractiu.
Qui més va pensar en la continuïtat d’aquests entrenament va ésser l’Agustí Salvador i gràcies del seu ampli coneixement de circuïts, descobrim llocs que molts, hores d’ara, no coneixeríem: la carena d’en Bogunyà, el llac petit, Can Torres, les tres corones, Can Cadi, Can Roure, el Pic de l’àliga, el turó de l’ós, la moleta, el camí de la Matagalls, Montrodon, el troncó i un munt de combinacions, ens hi ha dut l’Agustí. A més ens posa deures i ens fa fer sèries i fem progressius que fem molt degust.
En Dani Mañosa ens ha ensenyat a pujar des de casa, i tret d’un parell de vegades, porta tres anys sortint de la feina, fent l’entrenament i tornar, prop de l’estació de nord. És a dir, que fa tres quilòmetres previs i tres posteriors. Apassionat de tot ho relacionat amb l’electricitat, va ser el primer que va dur una llanterna de lets que ens convertia els camins foscos en il·luminats
Conèixer per casualitat a una persona com en Paco Porras entrenant pel parc de Vallparadis i de fa més d’un any poder pujar amb ell i des del Vapor Universitari, encara va ser molt més divertit i enriquidor. Persona molt acurada en tot. Fem uns primers quatre quilòmetres xerrant de molts temes.
Veure com l’Antonio Rubio, que va portar l’Agustí i que li costava al començament, veure’l fer proves d’una duresa extrema i que com a colofó ha enriquit la trobada enregistrant i compartint gairebé tots els circuïts que hem anat fent i donant-los a conèixer per tothom.
Haver pogut entrenar un munt de vegades amb l’Oriol Farré a més de compartir curses, coneix-el i tenir-lo com amic i recolzant un altre projecte en comú com és l’Arec, que és una associació que vol que les persones anem portant el nom de la ciutat a l’esquena de la nostra ciutat, és d’una importància cabdal per que hem progressat plegats.
Haver pogut entrenar un munt de vegades amb l’Oriol Farré a més de compartir curses, coneix-el i tenir-lo com amic i recolzant un altre projecte en comú com és l’Arec, que és una associació que vol que les persones anem portant el nom de la ciutat a l’esquena de la nostra ciutat, és d’una importància cabdal per que hem progressat plegats.
La il·lusió que te una persona molt intel·ligent com l’Àlex Castells, juganer quan entrena, que sempre juga amb els ritmes, que salta a tots els canvis i quan s’avorreix s’enfila pels vorals dels camins.
Que en Jordi Gallego vingui espressament des de Rubí per que segur que s’hi troba molt bé i som la seva família atlètica, a més quan va fer trenta-anys va fer-la sonada, portant-nos un suculent piscolabis i segur que ho va fer de tot cor, donat que diu molt el seu esforç i venir de tan lluny. Ens alegra tots els entrenaments i crec que en aquests moments és a qui més li agrada anar al Pic de l’Àliga, que és el punt més alt on de vegades pugem.
Que ens vinguin a entrenar molts amics, encara que no amb tanta assiduïtat, també ens ajuda a esperar aquest moment del dia dels dimarts i dijous a l’hora que ens trobem, com en Toni Granados, que te que fer mil combinacions per no arribar tard. En Josep Miquel que de fa mig any que tenim molta sort de veure com progressa i ens te un cor i bessons immensos: sol acompanyar a atletes amb deficiència visual. Diu molt de com és. Ve amb el l’amic Albert.
l’Albert, que porta el portal corremonts.cat, que a la muntanya és de lo millor de Catalunya, campió de veterans d’esquí de fons.
En Tito, que l’he vist a triomfar en una Ironman, quan encara no havia fet cap cosa per l’estil.
Els germans Serrano, que després de jornades laborals esgotadores, els tenim gairebé sempre i que encomanen bon humor.
L’Albert Cardona, ex-entrenador de futbol, que mica en mica està agafant un nivell impressionant i es veu encord a fer curses de llarga distància. Alguna vegada puja des del Vapor Universitari de Terrassa, com l’amic Adrián que és una persona amant del motociclisme i també practica aquest esport, i que en funció de la feina i estudis també tenim el luxes de poder compartir força entrenaments, com també en Francesc Salamó, que darrerament no ve gaire, però si no ens oblida i sempre que pot el tenim. L’any passat pujava des del Vapor.En Manel Bernal, enguany no ha vingut, però ho va fer molt i estem segurs que te molt a veure que ha estat pare i la feina el te ocupat, però no ens perd la pista.
En Dani, del Natació: ve sovint i també algun dissabte pels entrenaments en grup a torre Mossèn Homs. Li agrada descobrir rutes, i em fa patir pels seus genolls, però està molt fort. Entrena també amb el grup de l’Andrés Expósito i la Montse.I què dir d’en Jordi Garreta: sense fer massa soroll, i de vegades amb problemes físics, enguany ha encapçalat en l’apartat de veterans el circuït activa’t i a més al calendari de la Feec també sol fer el circuit de curses puntuable i jo no hi entenc, però se que ho fa bé.
També tenim en Fran, que ve de Sabadell i enguany assoleix tots els entrenaments amb força. Recordo el dia de les sèries de 300 que no ho veia clar i llavors em recorda que s’ho va passar la mar de bé.
l’Isaac Romero, que com que no està a Terrassa, ve quan pot. Però va venir a la foto de Nadal i algun altre dia, encara que no em coincidit, donat que jo també fallo alguns dies.
En Xavi Carreras, que ha vingut unes quantes vegades, i recordo el dia de la nevada, quan s’enfarinava amb el gel i que sabem que te molta qualitat i joventut. Ve poc, però quan ho fa notem la seva fortalesa.
L’Àlvaro, que fa poc ha estat pare i ha vingut tres o quatre vegades. Pensava que li costaria i resulta que està més fort que jo i s’apunta a tots els canvis.
Els germans Serrano, que després de jornades laborals esgotadores, els tenim gairebé sempre i que encomanen bon humor.
L’Albert Cardona, ex-entrenador de futbol, que mica en mica està agafant un nivell impressionant i es veu encord a fer curses de llarga distància. Alguna vegada puja des del Vapor Universitari de Terrassa, com l’amic Adrián que és una persona amant del motociclisme i també practica aquest esport, i que en funció de la feina i estudis també tenim el luxes de poder compartir força entrenaments, com també en Francesc Salamó, que darrerament no ve gaire, però si no ens oblida i sempre que pot el tenim. L’any passat pujava des del Vapor.En Manel Bernal, enguany no ha vingut, però ho va fer molt i estem segurs que te molt a veure que ha estat pare i la feina el te ocupat, però no ens perd la pista.
En Dani, del Natació: ve sovint i també algun dissabte pels entrenaments en grup a torre Mossèn Homs. Li agrada descobrir rutes, i em fa patir pels seus genolls, però està molt fort. Entrena també amb el grup de l’Andrés Expósito i la Montse.I què dir d’en Jordi Garreta: sense fer massa soroll, i de vegades amb problemes físics, enguany ha encapçalat en l’apartat de veterans el circuït activa’t i a més al calendari de la Feec també sol fer el circuit de curses puntuable i jo no hi entenc, però se que ho fa bé.
En Toni Del Moral, que d’entrenar sol a fer-ho en nosaltres, ens omple de satisfacció A més aquesta setmana serà el nostre “mossenaire d’honor”
Segur que em deixo algú i retocaré el memoràndum, i si ho he fet ha estat sense voler: però no em voldria oblidar de com vam començar.
Vaig començar sol un dia i li ho vaig dir a en Rafael i en Jeroni. Un dia quan acabava em trobo als dos fent estiraments i haviem començat en hores diferents. També l’Agustin amb companys de la Uat, com son en Joaquin, Lluis, Marcel i en Folch,
Bé, en Jeroni ens sap molt greu que per culpa del genoll i un trencament rotulià, va deixar de córrer. En Rafel ara no ve per què s’està recuperant d’un trencament, també, del cúbit.
Bé, un record per ells i recordar que en Jeroni va fer aquestes samarretes blaves de Tainco i que sempre que em poso penso amb ell i que tan de bo pogués continuar amb nosaltres. També esperem tenir aviat a en Rafel i animar a tota aquella persona que vulgui venir un dia a provar d’entrenar amb nosaltres, que ens feria molta il·lusió i que volem que aquests entrenaments puguin continuar.
Molts tenim problemes: de treball, salut, familiars i de molta altre índole: però aquesta trobada ens carrega anímicament i dona forces.
Ànims i us hi esperem.
Posem les fotografies del tercer aniversari de l’anada a la Font del Troncó que podeu veure a aquest link
Veiem con en Jordi Gallego ve de Rubí i per aquelles casualitats veiem al bon amic Paco Gómez, gran aficionant a la fotografia i de portar un el blog de Dureza extrema amb aquesta ironia que el caracteritza i ens fa sommriure.
Com podeu veure, els llocs per on correm son molt bonics i encisadors
De vegades, com avui mateix, el camí ha desaparegut i nosaltres hem insistit pujant pel mig del bosc, allà on no hi ha ni camins. Hem pensat un dia anar a obrir aquest, que està molt tapat de branques
Anar a la font del Troncó que només fem a l’estiu i en ocasió del TERCER ANIVERSARI de l’inici del projecte.
Mai millor dit: un cop de ma d’en Jordi Gallego per enfilar-nos
A part de les vistes d’alçada: en Jordi recull espàrrecs
Podeu veure al nostre àlbum les fotografies :
Veiem con en Jordi Gallego ve de Rubí i per aquelles casualitats veiem al bon amic Paco Gómez, gran aficionant a la fotografia i de portar un el blog de Dureza extrema amb aquesta ironia que el caracteritza i ens fa sommriure.Com podeu veure, els llocs per on correm son molt bonics i encisadorsDe vegades, com avui mateix, el camí ha desaparegut i nosaltres hem insistit pujant pel mig del bosc, allà on no hi ha ni camins. Hem pensat un dia anar a obrir aquest, que està molt tapat de branquesAnar a la font del Troncó que només fem a l’estiu i en ocasió del TERCER ANIVERSARI de l’inici del projecte.Mai millor dit: un cop de ma d’en Jordi Gallego per enfilar-nosA part de les vistes d’alçada: en Jordi recull espàrrecsPodeu veure al nostre àlbum les fotografies :
Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
Comentaris tancats a Tres anys entrenant per l’Ègara
