22
ag.
2011
Pep Moliner
Com cada any, m’agrada pujar almenys una vegada a l’any a Sant Jeroni, des de que he triat córrer com a hobbie favorit. Dimecres vaig fer un recorregut nou per mi i em va encantar. Ho vaig comentar al meu entorn, amb la sorpresa que en Manel volia compartir amb mi de nou pujar-hi i va ser un encert, com podeu comprovar tant a les fotografies com en el temps que vam fer aquesta visita a uns entorns tan esplèndids. Com en Manel te penjat tant el ritme, temps, ruta etc., ho afegeixo a la mini-crònica que poso per animar a la gent a provar aquests tipus d’entrenaments diferents.
per construir la nostra història, un record del començament amb en Manel Bernal i jo al punt de sortida a les 07:30, una bona hora per començar el nostre repte
al fons Collbató i en Manel ben provist de líquid
prop de les coves de Salnitre, a les escales que ens hi apropen
En Manel m’ofereix la possibilitat d’introduïrme també a l’entorn per oferir les boniques vistes a Collbató, que estem a punt de perdre de vista.
Curiosament hi ha alguna baixada que s’agraeix després de la forta pujada prèvia.
Passem per un encreuament que ens diu que a 2h10′ a peu tenim Olesa de Montserrat, que segur un dia provarem
amb el bell entorn, en Manel segueix la seva ascensió
Endur-se’n algun record a casa per poder compartir més tard amb els éssers estimats i amics.
prop de Sant Joan, tenim aquest camí encimentat, però que puja fortament i on caminem més que correm
En Manel em torna de donar la possibilitat de posar
Tot és tan bonic que sembla que no cansa, però si que anem desgastant-nos, encara que fem bona cara.
En Manel observa l’estació del funicular de Sant Joan
Aquests senyals, que estan farcits d’informació de situació i marca camins i ens proposa rutes
Els camins, amb bones proteccions per disminuir la perillositat del tallats
Veiem el Monestir de Montserrat des d’un un lloc privilegiat
L’objectiu a l’abast d’en Manel
Ens ho hem passat tan bé, tot xerrint xerrant que la pujada ens ha semblat fàcil
A 1240 metres es poden imaginar les vistes en un dia tan clar com el d’avui
Molta informació del que ens envolta i mirant a l’oest sabem reconèixer alguna muntanya o lloc
donant l’esquena del punt cardinal d’on venim
Senyal d’identitat que ens toca el cor
Un cop gaudit i amb ganes de tornar-hi, ja marxem
L’ermita de Sant Jeroni. Una muntanya amb forces símbols religiosos
En Manel comprova si la informació coincideix, sobretot amb alçada quan estem entorn al Pla dels Ocells
Aquí, una mica més endavant hi ha moltes possibilitats per seguir a la muntanya
L’objectiu de Montserrat a tocar
moments de refresc
Era necessari immortalitzar el moment únic i intransferible
I ara cap al cami de la Santa Cova
La calor ens fa patir una mica, però sabíem que aquest moment tard o d’hora tenia d’arribar
la vista ja ens torna a donar el darrer el penúltim objectiu: Collbató
l’alegria es reflexa a l’arribada
La merescuda cel·lebració amb un molt bon esmorzar: gràcies Manel
hi tornarem ? vindràs amb nosaltres ?
16
ag.
2011
Pep Moliner
Gran colla disposada a entrenar i moltes sorpreses, amb mossenaires nous i de retornats, que ens han fet veure quan important és la trobada que tots enriquiu.
Pensem que cal regenerar motivacions amb bons entrenaments i hem fet un dels circuits més apreciats per tots, que és el que ens porta fins a l’ermita de Sant Vicenç de Verders, per que unim dues grans ciutats com son Sabadell i Terrassa tot corrent amb molt bona companyia.
La fotografia la fem al quilòmetre 3,4 aprofitant el marc incomparable de l’àrea de lleure de Sant Julià d’Altura per la seva cara posterior, que no visitem tant com l’altre.
A l’hora de la fotografia destaquem la presència del germà d’en Jordi, en David Viñeta i l’Esteban Ramírez. Pel nostre coneixement, ens dona gran satisfacció que setmana darrera setmana tinguem l’oportunitat de fer nous mossenaires, que fan encara més important la trobada i el projecte que entre-tots ja es pot dir que esdevé un èxit hores d’ara.
També i gràcies a la insistència de l’amic Manolo, en Josep Salvia després de molt temps, ens fa els honors, tot i que l’hem vist en baixa forma que aviat hi posarà remei.
Ens queda algun nom per saber, i sempre demanen disculpes, donat que tots sou igualment importants i el fet d’oblidar ens sap greu i per això intentem posar noms als rostres, per què entre-tots us aneu coneixent i programant futurs reptes plegats.
És important quan veiem algú que es pot sentir desplaçat per no conèixer gent de la colla, que no es senti sol. Tots tenim part de l’èxit de la trobada.
Tota la colla en un moment de relax, que ens permet una millor coneixença encara més i si fer-nos més grup.
En Manolo ens fa tornar en Josep, que atlèticament ara està en fase de recuperació i que fa molts anys que també creu en el projecte enriquidor d’entrenaments en grup, on acabem fent bones amistats
després del primer reagrupament conegut, fem notar la sort de que tinguem en Vicente Gonzàlez, i el detall que tan ell com la Montse, la seva parella, encenen el crono. Alhora com en Diego Garcia.
Avui, de groc, l’Esteban ha vingut a veure que ens portem entre-mans i fer-se mossenaire, engrescat per un amic mossenaire que avui no hi és però que l’ha fet venir, en Ferran Sered (el Kñera)
De vermell en Diego García, un gran mossenaire i l’Antonio Blanco. Un plantell d’impressió
Avui en José Expósito en primer terme i en forma, seguit d’en Manel i en Vicente que segueix barallant-se amb el crono.
En Gaby i en José, dons bons amics que van començar a venir plegats, engrescats per en Portero
Jose Antonio i Antonio, els cunyats. L’Antonio prudent amb la seva ja molt recuperada lesió muscular
Si en Jordi la setmana passada sortia com a cloenda del reportatge, avui s’ha fixat la meta de fer l’entrenament mossenaire, després de molts mesos, i veureu com s’en ha sortit, com no podia ser d’altre manera. Un molt bon jugador d’escacs que també sap córrer. Va ser dels primers que conec de la meva etapa de jugador d’escacs que es va atrevir a fer una marató, allà pels vuitanta.
Els coneguts descans
i el Miguel Moreno, que al fòrum mossenaire és molt actiu en exposar els seus entrenaments; es mostra actiu en exercir de mossenaire anant a recollir a esperar a tothom i ara ens proposa participar a la Mitja de Sabadell, que podeu veure també al fòrum amb més detalls. A veure si ens hi animem, donat que a més està a la part organitzativa i ens animarà el dia de la prova
En Toni Pedrero, després de patir problemes musculars i ara amb noves plantilles, i animat en tot moment per l’Antonio Blanco, torna a tenir projectes atlètics. No volem oblidar que ens ha ensenyat a molts a córrer i ell mateix gairebé atresora una vintena de maratons totes per sota de tres hores i forces en 2h 36′
En David Viñeta s’estrenava de la ma del seu germà com a nou mossenaire, venint des de Sant Cugat.
Aquí veiem l’Antonio en ple esforç i en Jordi Viñeta exercint de mossenaire a la cerca del més endarrerit
En primer terme en Josep Ant. Folch, que enguany tenim la sort de tornar a tenir els dissabtes, seguit per un dels seus millors amics, en Joaquin
L’Eva Cantero ve cada setmana i fa l’entrenament en facilitat.
En Vicente González, es manté jove i porta corrent des dels vuitanta, i també ensenyant a molta gent a fer-ho
En José Pérez, seriositat i molt en forma.
En Lluís, plenament concentrat en els darrers metres del canvi en pujada, seguit ben de prop per l’Antonio Rivas
En Jordi Martínez, el nostra massatgista fantàstic, que avui ens ha fet els honors, a més autor de logo mossenaire
En Jordi Setó, una mica més cansat pujant que baixant, però se n’ha sortit prou bé en el seu retorn
La Montse, que entrena força i que fruit d’això fa l’entrenament amb totals garanties
La Carme, ha fet un molt bon entrenament i ha acabat amb molt bones sensacions.
Fent els darrers metres, acompanyats per uns grans campions
En Manolo no ha deixat que en Josep es desanimés i han arribat tant en Josep, el Manolo i en Gaby ajudant-se els darrers metres de l’entrenament.
En Jordi, veient la meta prop i l’objectiu aconseguit
Tenim la sort a pocs metres de tenir la font de les canyes que sempre raja i per partida doble, i que val la pena de prendre una bona refrescada per recuperar-se ben aviat.
Quan pel grup ens passen personatges com l’Esteban tenim la sensació que estem molt de sort de que poder entrenar amb autèntics mites de l’atletisme. Tan a nivell català com per suposat egarenc, l’Esteban és molt conegut per tenir un nivell excepcional a la muntanya, mitjà o sol desenvolupar-se millor, sobretot per què és el lloc que més estima. Quan el vam conèixer, encara se’l veia aprenent i hores d’ara per ell la muntanya ja no te secrets. Per la seva feina de fruiter, ha de compatibilitzar entrenaments duríssims amb una feina cansada. El sentim a dir que matina moltíssim i te costum de pujar al Turó de les Pedritxes, dies seguits. En ple hivern un dia explicava que tenia les mans tan fredes que no encertava de posar les claus al pany de casa.
L’hem pogut veure també rapidíssim i enfilar-se a podis, i al cros també ho dona tot, se li dona molt bé. Col·labora amb la secció de muntanya de la Unió Atlètica Terrassa, i com a veterà i quan cal posa el seu granet de sorra, ajudant a fer l’atletisme de la nostra ciutat portant el nom amb orgull.
Qualsevol dia, si surts a rodar per aquestes carenes que envolten Terrassa es el podeu trobar entrenant i moltes vegades en solitari, encara que te bons amics amb els que sol compartir experiències.
Agraïm que ens hagi vingut a conèixer com a grup d’entrenament obert a tothom i que li hem sentit que ho ha trobat agradable i que el tindrem la sort de tenir-lo qualsevol altre dia.
